Kiruna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tant sols > tan sols
m Corregit: "fins el"
Línia 172:
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] la producció de mena del ferro va caure al nivell més baix en la història de la LKAB, i quan les exportacions van augmentar un altre cop, una vaga de tres mesos durant 1920 va conduir a un increment del 20% dels salaris dels miners. La producció va tornar a caure a un mínim el 1922, moment en què es va reduir la setmana laboral a tres dies, però durant el ''alegre anys 20'', va augmentar a un rècord de nou milions de tones durant 1927.<ref name="kiruna100gruv" />
 
El 1921 es va començar a explotar l'altre turó, el Luossavaara. Tanmateix, la quantitat total de mena que podria ser extreta a cel obert[//en.wikipedia.org/wiki/Open_pit_mining] era petita comparada amb el Kiirunavaara, i la LKAB va preferit concentrar els recursos en un sol lloc. No obstant això, la mina va continuat fins elal 1974, convertint-se posteriorment en una mina de recerca.<ref name="lkab" /><ref name="kiruna100gruv" />
 
Durant les primeres dècades de l'existència de Kiruna, cap carretera la va connectar cap a la resta del món. La única connexió era per ferrocarril o, a l'estiu, per barca via els rius Torne i Kalix amb [[Jukkasjärvi]] i Håmojåkk i des d'allí, a peu. El 1901 es va construir una carretera de Kiruna a [[Tuolluvaara]], a Poikkijärvi el 1909, Alttajärvi el 1913 i es va connectar amb Svappavaara el 1926, des d'on altres carreteres ja connectaven via Vittangi a Pajala i via Lappesuando a [[Gällivare]] i d'allà cap al sud.<ref name="kiruna100komm" />
Línia 201:
El 10 de novembre de 1960, l'[[aeroport de Kiruna]] va obrir per separat els vols civils dels avions militars que havien aterrat a Kalixfors aeroport i a Luossajärvi des de la [[Primera Guerra Mundial]]. Es va obrir una carretera a Nikkaluokta el 1971 i a Riksgränsen i [[Narvik]] el 1984. Aquesta última fortament debatuda pels plans alternatius per construir la carretera a Noruega en el costat nord de [[Torneträsk]], via Laimo, Kattuvuoma, Salmi a Innset i [[Bardu]] dins Noruega. Aquesta carretera mai va ser construïda, però un 25&nbsp;km pista llarga entre Laimo i Salmi va ser construït a les iniciatives del locals i acabat dins 1962; tanmateix, aquesta pista, anomenada Talmavägen, no està connectada a cap altra carretera.<ref name="kiruna100komm" />
 
L'augment de les comunicacions varen ser també beneficioses per al turisme. Els ferrocarrils suecs ja feien circular trens especials abans de la Segona Guerra Mundial, però va començar un tren especial a l'estiu entre [[Göteborg|Gothenborg]] i Kiruna, connectant amb un vaixell als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units.]] El canoe club Kiruna Långfärdspaddlare va ser fundat el 1972 i es va reprendre l apràctica del [[ràfting]] pels turistes després d'estar interromput 20 anys a causa de l'ofegament de Valfrid Johansson. Fins elal 1980, el turisme hi havia estat principalment un negoci d'estiu, però l'explotació turística de trineus de gossos va començar el 1983 a [[Jukkasjärvi]]. El 1990, va ser construït el primer Icehotel a Jukkasjärvi, anunciat com l'[[iglú]] més gran del món. Havia estat construït utilitzant tècniques de l'edifici de Malmbanan 90 anys abans, i estava també inspirat en el Festival de Neu, que hi havia començat el 1986 per celebrar el satèl·lit suec Viking. Des de 1998, existeix una àrea turística especial per visitar la mina i des de 1999, els turistes poden visitar les diverses àrees d'investigació anant a Kiruna.<ref name="kiruna100turism">{{cite book |title=Kiruna 100-årsboken |chapter=Näringsliv och forskning – Turismen |last=Barck |first=Åke |date=27 April 2000|publisher=[[Kiruna municipality|Kiruna kommun]] |location=Kiruna |isbn=91-630-9371-5 |pages=60–74 |language=Swedish}}</ref>
 
[[Fitxer:Icehotel-se-04.JPG|right|thumb|L'[[ICEHOTEL]] de [[Jukkasjärvi]]]]
Línia 214:
Les deformacions del terra varen ser aparents a partir del 2003, i el procés de desplaçament per motius de seguretat van començar el 2007.
 
El 2004, es va decidir que la part afectada de la ciutat hauria de ser reubicada per evitar els riscos relacionats amb la [[Subsidència|subsidència del terreny.]] La reubicació s'està fent gradualment fins elal 2030.
 
La reubicació afecta al voltant de 3.000 habitatges, el centre comercial actual de Kiruna, la majoria dels hotels de la ciutat, un gran nombre de llocs de treball, grans i importants institucions públiques com l'hospital, l'escola secundària, la biblioteca i estació de policia i dels bombers, així com un nombre d'edificis històrics, com l'[[església de Kiruna]].