Paracerateri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 27:
Els '''paracerateris''' (''Paraceratherium'') són un [[gènere (biologia)|gènere]] [[extint]] de [[perissodàctils]] [[prehistòric]]s que inclouen alguns dels [[mamífers]] terrestres que han existit mai. Visqueren durant l'[[Oligocè]] i se n'han trobat [[fòssils]] a gran part d'[[Euràsia]], des dels [[Balcans]] fins a la [[República Popular de la Xina|Xina]]. Els paracerateris formen part dels [[indricoterí|indricoterins]], una subfamília d'[[hiracodòntid]]s. El nom ''Paraceratherium'' significa 'proper a la bèstia sense banyes' i es refereix a ''[[Aceratherium]]'', un gènere que anteriorment es considerava que estava relacionat amb aquests animals.
La manca de completesa dels seus fòssils fa que no es conegui amb certesa la mida dels paracerateris. Es calcula que pesaven un màxim de 15–20 tones. Mesuraven uns 4,80 m a l'espatlla i feien uns 7,40 m de llargada. Tenien potes llargues que semblaven pilars. El seu llarg coll sostenia un crani d'aproximadament 1,30 m. Disposaven de [[dents incisives]]
La història de la [[taxonomia]] del gènere ''Paraceratherium'' i les espècies que conté és llarga i complicada. S'han descrit altres gèneres d'indricoterins de l'Oligocè, com ara ''Baluchitherium'', ''Indricotherium'' i ''Dzungariotherium'', però no se n'ha trobat cap espècimen complet, cosa que en dificulta la comparació i la classificació. La majoria de científics actuals creuen que aquests gèneres són [[sinònim (taxonomia)|sinònims júnior]] de ''Paraceratherium'' i que aquest últim inclou quatre espècies distintes: ''P. bugtiense'' ([[espècie tipus]]), ''P. transouralicum'', ''P. prohorovi'' i ''P. orgosensis'', tot i que l'última podria pertànyer a un altre gènere. L'espècie més coneguda és ''P. transouralicum'', de manera que la majoria de reconstruccions del gènere es basen en aquest animal. Les diferències entre ''P. bugtiense'' i ''P. transouralicum'' podrien ser un cas de [[dimorfisme sexual]], cosa que significaria que en realitat conformen una sola espècie.
Línia 38:
[[Fitxer:Baluchitherium osborni.jpg|thumb|upright|Il·lustració del 1913 d'un [[astràgal]], un [[metatars]] i un [[os atles]], part del material en el qual es basà la descripció de ''Baluchitherium osborni''.]]
El 1910, una expedició del paleontòleg britànic [[Clive Forster-Cooper]] descobrí més fòssils parcials a Dera Bugti. Forster-Cooper es basà en aquestes restes per traslladar ''A. bugtiense'' al nou gènere ''Paraceratherium'', que significa 'proper a la bèstia sense banyes', en referència a ''Aceratherium''.<ref name="Prothero 2013 17 34"/><ref>{{ref-publicació| doi = 10.1080/00222931108693085|títol= LXXVIII.—''Paraceratherium bugtiense'', a new genus of Rhinocerotidae from the Bugti Hills of Baluchistan.—Preliminary notice|publicació= Annals and Magazine of Natural History Series 8|volum= 8|exemplar= 48|pàgines= 711–716|any= 1911|cognom1= Forster-Cooper |nom1= C|url=https://archive.org/stream/annalsmagazineof881911lond#page/711/mode/1up |llengua= anglès}}</ref> Aquesta reclassificació es basà principalment en la forma característica dels ullals inferiors de l'espècie, que es corbaven cap avall.<ref name="On the skull">{{ref-publicació| doi = 10.1098/rstb.1924.0009|títol= On the Skull and Dentition of ''Paraceratherium bugtiense'': A Genus of Aberrant Rhinoceroses from the Lower Miocene Deposits of Dera Bugti|publicació= Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences|volum= 212|exemplar= 391–401|pàgines= 369–394|any= 1924|cognom1= Cooper |nom1= C. F |llengua= anglès}}</ref> El 1913, Forster-Cooper descrigué un nou gènere i una nova espècie, ''Thaumastotherium'' ('bestia meravellosa') ''osborni'' a partir de fòssils més
Una expedició posterior de l'[[Acadèmia Russa de les Ciències]] trobà fòssils a la [[formació de l'Aral]], a prop del [[mar d'Aral]] ([[Kazakhstan]]). Era l'esquelet d'indricoterí més complet fins aleshores, però tot i així mancava de crani. El 1916, [[Aleksei Alekséievitx Borissiak|Aleksei Borissiak]] descrigué el gènere ''Indricotherium'', que anomenà en referència a l'[[índrik]], un monstre llegendari. No li assignà el [[nom específic]] ''I. asiaticum'' fins al 1923, encara que Maria Pàvlova ja l'havia anomenat ''I. transouralicum'' el 1922.<ref name="Prothero 2013 17 34"/><ref>{{ref-publicació|cognom= Pàvlova |nom= M |títol= ''Indricotherium transouralicum'' n. sp. provenant du district de Tourgay |publicació= Bulletin de la Societe des Naturalistes de Moscou, Section Geologique | series = |volum= 31 |pàgines= 95–116 |llengua=francès |any= 1922 }}</ref> El 1923, Borissiak establí la subfamília dels [[indricoterí|indricoterins]] per incloure-hi les diverses formes relacionades que se n'havien descobert fins aleshores.<ref>{{ref-publicació|cognom= Borissiak |nom= A. A |títol= Über die Unterfamilie Indricotheriinae Boriss. = Baluchitheriinae Osb |publicació= Zentralblatt für Mineralogie, Geologie und Paläontologie | series = |volum= 18 |pàgines= 571–575 |llengua= alemany|any= 1924}}</ref> Setze anys més tard, Borissiak descrigué una nova espècie de ''Paraceratherium'' del [[Kazakhstan]], ''P. prohorovi''.<ref name="Lucas & Sobus"/>
Línia 57:
==Morfologia==
[[Fitxer:Indricotherium transouralicum hind foot.jpg|thumb|left|Pota posterior de ''P. transouralicum'']]
Els paracerateris són els [[mamífers]] terrestres més grossos coneguts.<ref name="Facts1">{{ref-web| url =http://www.abc.net.au/beasts/evidence/prog3/page2.htm |títol= Indricothere |obra= Animal wildfacts |editor= ABC |consulta=19-04-2008|llengua= anglès}}</ref> Els [[mascle (biologia)|mascles]] eren una mica més grossos que les [[femelles]] i tenien el [[crani]] reforçat, cosa que suggereix que combatien de manera semblant a les [[girafes]].<ref name="Facts1"/> La seva [[vista]] no estava tan desenvolupada com l'[[olfacte]]; de fet, els seus passatges nasals eren més
Els paracerateris es diferencien d'altres rinoceronts del seu temps en la forma i posició inusuals de les seves dues [[dent incisiva|incisives]] superiors, que tenen l'aspecte de petits ullals inclinats cap avall. D'altra banda, les incisives inferiors s'inclinaven cap endavant. Aquesta adaptació de les incisives era molt útil per arrancar fulles dels arbres.
| |||