Revisió del 20:17, 10 gen 2015 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.376.901 edits m Robot fa desambiguació assistida de Toghril ← Edició anterior		Revisió del 10:36, 31 oct 2015 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Kashgar +Kaixgar) Edició següent →
Línia 3: ==Història== Barthold pensa que eren un clan dels turcs toghuz oghuz que al primer quart del [[segle X]] van arrabassar de la regió de [[Balasagun]] (a l'oest de l'[[Issiq Kul]]) als turcs [[karluks]]. Al mateix tempos una altra tribu turca, els yaghma, també un clan dels toghuz oghuz, va ocupar [[~~Kashgar~~Kaixgar]]. Kadir Khan, esmentat com el khan que va lluitar contra el samànida Nuh ben Asad de Samarcanda no seria un qarakànida sinó un khan karluk El primer dels khans del que es té noticia es Satuk Bughra Khan, khan de [[Balasagun]], mort vers el [[955]], i que va promoure la introducció del islam entre els seus, agafant el nom de Abd al-Karim. En els cent anys següents els oasis de la [[conca del Tarim]] occidental i les planes del [[Tchu]] i el [[Riu Talas\|Talas]] estava sota el govern de diverses branques de la seva família, tots els quals van esdevenir musulmans (la conversió de les regions orientals es va produir a partir del 960, any en què Ibn al-Athir diu que 200.000 tendes de les tribus es van convertir). Bughra Khan Harun I (o Bughra Khan Hasan), khan de [[~~Kashgar~~Kaixgar]] i [[Khotan]] va envair els dominis [[samànides]] a [[Transoxiana]] i va entrar temporalment a Bukharà el maig del [[992]]. Arslan Ilig (o Ilil) Nasr ibn Ali, khan d'[[Uzkend]] a [[Regne de Fergana\|Fergana]] (mort el [[1012]] o [[1013]]) va entrar vencedor a Bukharà el [[23 d'octubre]] del [[999]] i va annexionar la Transoxiana on hi va haver resistència fins al [[1005]]. El gran khan governava directament la part oriental dels dominis amb la cort a [[Balasagun]] (Kara Ordu) a la vall del Chu del [[Semirechie]]. Un khan adjunt sota l'autoritat del primer governava la part occidental amb capital a [[Talas]] o a [[~~Kashgar~~Kaixgar]]. Per sota d'aquest hi havia una jerarquia complexa de khan subordinats i governadors regionals, tots membres de la família reial. Els seus nom de regne i els títols eren turcs (entre els títols el totèmic ''onghun'') i després de la conversió a l'islam (durant el segle X) portaren a més noms i patronímics musulmans. Els títols canviaven quan un khan ascendia en la jerarquia, cosa que fa molt difícil saber la genealogia i la cronologia. Arslan Ilig Nasr ibn Ali d'Uzkend i Bukharà va tenir inicialment bones relacions amb [[Mahmud de Gazni]] ([[998]]-[[1030]]) al que va donar una filla en matrimoni. Mahmud va conquerir [[Panjab]] ([[1004]]-[[1005]]) i mentre era a l'Índia (1006) Arslan va envair el [[Gran Khorasan \|Khurasan]] i va saquejar [[Balkh]] i [[Nishapur]]. Mahmud va retornar a Iran i va derrotar al qarakhànida a [[Charkiyan]] prop de [[Balkh]] ([[4 de gener]] del [[1008]]).<ref>la data la dona Barthold, seguint a Gardizi; la victòria gaznèvida s'hauria degut a la utilització dels elefants indis </ref> Arslan Ilig Nasr va tenir l'ajut del seu cosí Kadir Khan Yusuf, príncep de [[Regne de Khotan\|Khotan]], però en canvi el seu propi germà, Thugan Khan, va fer costat a Mahmud. El [[1017]] els [[kitan]] ([[Liao]]) van enviar un exèrcit contra els qarakhànides de [[~~Kashgar~~Kaixgar]]; el khan Tughan Khan els va rebutjar. Els kitan van enviar una ambaixada a Mahmud de Gazni<ref> Minorsky, comunicació a l'Acadèmia de les inscripcions, [[1937]] </ref> però el gaznèvida estava enfeinat a l'Índia (conquesta de [[Thaneswar]] el [[1014]], saqueig de [[Mathura]] el [[1019]], setge de [[Gwalior]] el [[1020]]-[[1021]], saqueig de [[Somnath]] el [[1025]]). Després del 1025, ja amb els seus dominis fins al [[Ganges]] i [[Malwa]], va decidir arreglar els afers amb el qarakhànida que governava Samarcanda i Bukharà, Ali Tegin. Aquest basava el seu poder en el suport de les bandes oghuz dirigides per Arslan Israil, Toghril o Chaghri (els seljúcides), però fou derrotat i Mahmud va entrar a [[Samarcanda]]; al mateix temps va entrar a Transoxiana el qarakhànida Kadir Khan Yusuf de ~~Kashgar~~Kaixgar i es va trobar amb Mahmud amb el que es va entrevistar a Samarcanda per acordar un repartiment del país ([[1025]]). Quan Mahmud va tornar al Khurasan, Ali Tegin va recuperar Bukharà i Samarcanda ([[1026]]). El gaznèvida [[Masud I ben Mahmud]] ([[1030]]-[[1040]]) fill i successor de Mahmud, va enviar una nova expedició contra Ali Tegin; l'exèrcit gaznèvida va ocupar [[Bukharà]] però no s'hi va poder mantenir ([[1032]]). Ali Tegin va morir poc després ([[1034]]) i els seus fills (que representaven la branca "alida" sorgida d'Abu l-Hassan Ali Arslan Khan Kara Khan - o Ali Kara Khan- net de Satuk Bughra Kara Khan) no van poder conservar el domini enfront de l'altra branca (la hasanita, descendent de Hasan o Harun Bughra Khan I, un altre nét de Satuk Bughra Kara Khan) més que uns anys i vers 1041 (tot i que van lluitar uns anys més) va acabar en mans de dos germans de la branca hasanita, Ayn al-Dawla Arslan Kara Khan Muayyad Muhammad I i Abu Ishak Ibrahim I Buri Tegin conegut per Tamghatsh Khan<ref> el títol vol dir "rei de la Xina del nord" (Tabghatsh) </ref> que van regnar a Bukharà i Samarcanda del [[1041]] o [[1042]] al [[1052]] i [[1068]] respectivament (el primer com a gran khan i el segon subordinat, i a partir del 1052 com a gran khan). Buri Tegin fou considerat pels historiadors musulmans un exemple de príncep just i pietós; aquest khan sembla que va renunciar a les províncies de Khuttal i Caghaniyan que havia adquirit dels gaznèvides davant la impossibilitat de conservar-les enfront dels seljúcides. Els khans de la branca occidental inicial eren ara grans khans i dominaven tot el khanat oriental, i en endavant es pot considerar com a branca occidental la de Transoxiana i l'antiga occidental esdevenia oriental. En unificat khanat oriental estava format per la regió del Semirechie, Fergana oriental, i ~~Kashgaria~~Kaixgaria, amb capitals a Balasagun (Kara Ordu) i ~~Kashgar~~Kaixgar (capital religiosa i cultural). El khanat occidental o de Transoxiana el formaven la Fergana occidental incloent Uzkend la primera capital (que després va passar al khanat oriental amb la Fergana occidental), després traslladada a Samarcanda. La zona entre ambdós al [[Sirdarià]] fou sovint objecte de litigi entre les dues branques. Mentre els gaznèvides foren derrotats a la batalla de [[Dandanakan]] ([[23 de maig]] de [[1040]]) prop de [[Ciutat de Merw\|Merw]] pels turcs [[seljúcides]] que s'havien apoderat del Khurasan i els van rebutjar cap a l'Afganistan i Índia. El seljúcida [[Toghril Beg I \|Toghrul Beg]] va sotmetre Pèrsia i el [[1055]] va entrar a [[Bagdad]] i el califa el va reconèixer com a soldà i rei de l'est i l'oest. Línia 21: A Samarcanda i Bukharà Shams al-Mulk Nasr ([[1068]]-[[1080]]), fill i successor (1068) de Buri Tegin, mecenes de les arts i dels savis, i famós per l'esplendor de la seva cort, va ser atacat el [[1072]] pel soldà seljúcida [[Alp Arslan]] que va morir en aquesta campanya i el va succeir el seu fill gran [[Malik Shah]]; es va dirigir a Samarcanda però al darrer moment va acceptar la petició de pau de Shams al-Mulk, que va poder conservar el poder com a vassall. Així la branca qarakhànida de Transoxiana va esdevenir una dependència dels dominis seljúcides. A la regió de l'Ili i ~~Kashgar~~Kaixgar, els qarakhànides es van unificar sota Kadir Khan Yusuf (Balasagun ~~Kashgar~~Kaixgar i Khotan). A la seva mort els seus fills Arslan Khan i Muhàmmad Bughra Khan (1032-1057) es van repartir els dominis: la major part al primer, i la plana de Talas al segon, però aquest va reunificar el país vers el [[1055]] arrabassant la Kashgària al seu germà. Però aviat hi va haver nous repartiments ([[1057]]). Al final del segle XI altre cop es van unificar sota Bughra Khan Harun (mort el [[1102]]). El [[1130]] la Kashgària i la conca del Issiq Kul fou ocupada pels kitan del regne Liao i els qarakhànides van restar vassals. Balasagun va esdevenir la capital dels kara-khitai i els qarakhànides van restar a ~~Kashgar~~Kaixgar. Quan el 1210/1211 van arribar els naiman el khan Muhammad estava presoner i fou alliberat per ser reinstal·lat al tron, però va morir abans de poder ser restaurat en una revolta interna i ~~Kashgar~~Kaixgar va quedar en poder de [[Kuchtlug]] el khan naiman. ==Llista dels khans de la branca oriental== Línia 39: * A la branca occidental 1026 ===Khans occidentals === * Bughra Khan Harun I vers 992 (net de Satuk Bughra Khan) a ~~Kashgar~~Kaixgar * Tughan Khan vers 1017 de ~~Kashgar~~Kaixgar (regnava abans del 1008 i fins vers 1020) * Kadir Khan Yusuf (de Khotan, després -vers 1020- de ~~Kashgar~~Kaixgar, unifica el khanat i estableix la capital a Uzkend el 1026, agafa el nom de Yusuf Nasr al-Dawla Malik al-Mashrik wa'l-Sin 1026-1032) * Sulayman Arslan Khan II 1032-1055 de Balasagun, ~~Kashgaria~~Kaixgaria i Khotan * Muhammad Bughra Khan 1055-1057 (segona unificació, 1032-1055 de Talas) * Ibrahim I 1057-1059 Línia 61: El [[1089]] Ahmad Khan ibn Khidr, nebot de Shams al-Mulk, es va revoltar i Malik Shah hi va fer una expedició cridat pels ulemes, tradicionalment enfrontats als khans en aquesta regió. Malik Shah va ocupar Uzkend i Ahmad fou fet presoner però després alliberat i reinstal·lat breument com a vassall, fins que els ulemes el van fer executar per heretgia i de simpaties ismaïlites. Els khans següents foren de designació del sultà seljúcida. El [[1096]] el govern del Khurasan va passar al seljúcida [[Sandjar]], que tenia uns 12 anys, amb residència principal a [[Ciutat de Merw\|Merw]]. El qarakhànida Kadir Khan Djibrail de ~~Kashgar~~Kaixgar va envair el territori, però Sandjar el va derrotar i matar prop de Termedh (1102). * Yakub 1089-1095 Línia 68: * Mahmud I 1097-1099 * Harun Tigin 1099 * Djibrail Kadir Khan (de ~~Kashgar~~Kaixgar abans de 1099 fins a 1102) 1099-1102 * Muhammad II Arslan Khan 1102-1130 * Nasr II 1128-1129 Línia 105: * Mahmud I 1097-1099 * Harun Tigin 1099 * Djibrail Kadir Khan (de ~~Kashgar~~Kaixgar abans de 1099 fins a 1102) 1099-1102 * Muhammad II Arslan Khan 1102-1130 * Nasr II 1128-1129

Qarakhànida: diferència entre les revisions