Co-combustió: diferència entre les revisions

▲La cocombustió (pres de «co-combustion» o de «co-firing» [//en.wikipedia.org/wiki/co-firing] en llengua anglesa) és la combustió de dos combustibles diferents en un mateix sistema de combustió. Els combustibles utilitzats poden ser de qualsevol tipus (sòlid, líquid o gasós) i de qualsevol naturalesa (fòssil, renovable o residual). Així per exemple, l'ús de combustibles de suport (gas o fueloil) en calderes de carbó, és tècnicament una cocombustió. No obstant això en el marc tecnològic actual amb el terme cocombustió no es fa referència únicament a la combustió conjunta de dos combustibles. Faria falta afegir que aquesta combustió es realitza de manera sostinguda.

▲Més concretament l'interès de la cocombustió, i l'ús d'aquest terme per denominar un concepte tecnològic concret va sorgir als Estats Units i Europa durant els anys 80, cridant cocombustió a l'ús de combustibles de [[biomassa]] o [[residu]]s sòlids en centrals dissenyades per a ús exclusiu de [[carbó]], reemplaçant part del combustible original. Aquest fet s'ha accentuat amb l'increment d'interès internacional per la reducció d'emissió de gasos d'efecte hivernacle ([[GEI]]) produït per l'ús de combustibles fòssils. Les últimes dues dècades la investigació ha permès el desenvolupament de solucions tecnològiques capaces d'adaptar sistemes de combustió de combustibles sòlids fòssils, de manera que es pugui utilitzar biomassa reemplaçant part del combustible fòssil original.

▲D'aquesta manera, la definició de cocombustió, no tant etimològica, sinó quant a l'ús actual del terme es refereix, podria ser la següent: utilització conjunta de dos combustibles, un fòssil i un altre de de diferent naturalesa (renovable, residual) en el sistema de combustió o [[Caldera (màquina)|caldera]] originalment dissenyat para [[combustible fòssil]].

▲El concepte de cocombustió és bastant senzill i en general aplicable a tota la tipologia de sistemes de combustió: plantes de producció d'energia elèctrica (combustible polvoritzat, [[jaç fluid]] o [[graella]]), plantes de producció de [[ciment]] (forn rotatori), [[siderúrgia]] ([[alts forns]]) i sistemes de producció de [[energia tèrmica]] bé per a indústria o bé en el sector domèstic.

▲Les tecnologies usualment emprades en cocombustió solen diferenciar-se entre les quals efectuen cocombustió directa i les que realitzen cocombustió indirecta. En el primer cas el combustible secundari (biomassa, per exemple) s'introdueix mitjançant el mateix sistema de combustió (barrejat amb el combustible fòssil) o de manera separada ([[cremador]]és específics) dins de la mateixa [[Caldera (màquina)|caldera]] o [[forn]], realitzant-se el procés de [[combustió]] conjuntament.

▲En el cas de la cocombustió indirecta, la combustió no es realitza de manera conjunta. Dins dels sistemes de cocombustió indirecta estan aquells que una vegada obtinguts els productes de [[combustió]] de tots dos combustibles aquests es barregen i s'utilitzen conjuntament per transmetre la [[energia tèrmica]] a un fluid caloportador (cas de [[centrals tèrmiques]] o sistemes de producció de calor) o a un producte (cas dels [[forns]] de ''[[clínker]]'' para [[ciment]] i la [[siderúrgia]]). Dins d'aquest subtipo cal destacar els sistemes de [[gasificació]] de [[biomassa]], que transformen la biomassa sòlida en gas [[combustible]] que s'introdueix en la [[Caldera (màquina)|caldera]]; les calderes externes, que cremen la biomassa i injecten els productes de combustió en la caldera principal de [[combustible fòssil]]. Un altre segon tipus de cocombustió indirecta és aquella en la qual els gasos calents produïts en la combustió dels combustibles fòssils i renovables no s'entremesclen i transfereixen calor a sistemes diferents que posteriorment s'integren. Seria el cas d'una caldera de biomassa annexa a un maluc de [[carbó]] convencional per a producció d'electricitat, els circuits de la qual de gasos són separats, però el circuit dels quals de fluid de potència (aigua que absorbeix la calor dels gasos) es troba interconnectat.

▲El sistemes de co-combustió directa presenten generalment l'avantatge que són més senzills i econòmics que els sistemes de cocombustió indirecta. No obstant això, també són sistemes més sensibles a la qualitat del combustible, i en els quals apareixen problemes de l'embrutament, [[corrosió]] i disminució de la [[vida útil]] de [[bescanviadors de calor]] i altres equips generalment. Els sistemes de cocombustió indirectes són més complexos i costosos, però permeten incrementar els percentatges en què s'utilitza la biomassa o combustible secundari. Així mateix és més adequada per a combustibles agressius o per a combustió de residus que puguin introduir elements com [[metalls pesants]] o uns altres contaminants en el sistema.

▲A més dels avantatges ambientals, socioeconòmiques i estratègiques pròpies de la [[biomassa]] com a font de [[energia renovable]], l'ús de la biomassa mitjançant cocombustió implica una sèrie d'avantatges addicionals. Es mostren a continuació els avantatges de substituir parcialment un combustible fòssil en una instal·lació existent, enfront de la creació d'una planta de biomassa exclusiva de potència equivalent.

▲* Flexibilitat en l'operació: la cocombustió permet operar al 100% de càrrega amb el [[combustible]] original, o bé utilitzar [[biomassa]] parcialment de manera que la indústria o usuari és flexible i permet aprofitar recursos estacionals sense necessitat de detenir la producció en cas d'escassetat de recurs.

▲* És ja reconegut en multitud de països europeus el paper que la cocombustió està tenint a crear un mercat de [[biomassa]] (prèviament no existent a causa de l'absència de demanda), i a guanyar experiència en la gestió i ús de la biomassa com a combustible.