Crema cremada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
el dia que es va crear |
m Bot: Rv. edic. de 176.84.25.15 (disc.) a vers. 15950071 de Papapep (disc.) [er:5] |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Cremacatalana no header.jpg|thumb|Crema cremada.]]
La '''crema cremada''', '''crema catalana''' o '''crema de Sant Josep''' són unes [[postres]] típiques i tradicionals de la [[cuina catalana]].<ref name="116icones">{{ref-llibre|títol=116 icones turístiques de Catalunya|lloc=Barcelona|editorial=Ara Llibres, s.c.c.l.|any=2011|isbn=B-46.2872010 |url=http://www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/turisme/icones/116icones/arxius/index.html|consulta=18 gener 2014}}</ref> És el dolç català més conegut, fet a
Antigament era el dolç típic del dia de Sant Josep, el 19 de març, si bé avui se'n menja durant tot l’any, tant a casa com als restaurants i fondes d’arreu. El gust i la popularitat de la crema han afavorit el naixement de més menges, com ara els gelats i licors de crema. També es fa servir com a farciment de coques o en batuts, torrons, etc.<ref name="ICUB"/> Ja la trobem en receptaris medievals i per això podem afirmar que és dels llevants més antics del país. També la trobem documentada àmpliament en la literatura catalana a partir del segle XIV.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/crema-de-sant-josep}}</ref> == Origen {{CN|data=gener de 2015}}==
La crema catalana actual ja apareix als receptaris [[medieval]]s catalans [[llibre de Sent Soví]] i [[llibre del Coch]], i es consideren les postres més antigues a [[Europa]] dins de la seva categoria. La crema catalana, a la [[Països Catalans|catalanofonia]], s'espesseix tradicionalment amb midó, no inclou nata
Està àmpliament documentada a la literatura catalana des del [[segle XIV]]. Per exemple, és una de les postres que apareixen sovint al ''[[Calaix de Sastre]]'' (segle XVIII) i que més agraden al [[Barcelona|barceloní]] [[baró de Maldà]] i sembla que Casanova en va menjar a Barcelona. Al [[segle XX]] apareix a l'obra de [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]] i del [[poeta]] [[Miquel Martí i Pol]], entre molts altres.
L'única variació que ha tingut la recepta ha estat, al segle XX, el fet que algunes persones utilitzin farina de blat de moro (''maizena'') en comptes de midó, i que al segle XX hagin aparegut pólvores per a fer aquesta crema més ràpidament a casa. Al [[segle XXI]], amb l'aparició de [[clara d'ou|clares]] i rovells d'[[ou (aliment)|ou]] venuts per separat als supermercats, ha provocat que a algunes famílies tornin a passar de les pólvores a la recepta tradicional. Els [[bufador]]s casolans, abans utilitzats només a grans [[restaurant]]s o a la [[indústria]], són també cada cop més habituals a les llars del segle XXI, on s'utilitza per a cremar la crema catalana i altres versions [[tradicional]]s o [[improvisades]] amb ella, com el recobriment d'un [[pa de pessic]] amb crema, la crema amb [[pinya americana|pinya]] natural, les [[poma|pomes]] farcides de crema, etc.
== Particularitats {{CN|data=gener de 2015}}==
Es tracta d'una base de [[crema pastissera|crema]] caramel·litzada per sobre, d'on ve el seu nom. La tradició diu que s'ha de menjar el [[dia de sant Josep]] (19 de març) i per això també rep el nom de crema de sant Josep.
Hi ha qui afirma que la crema cremada catalana és la predecessora de la ''[[crème brûlée]]'' francesa, encara que moltes regions reclamen l'origen d'aquestes postres. La diferència principal entre elles és que la crema cremada no es cou al [[bany maria]] i en canvi la ''crème brûlée'' si. Una altra diferència principal és que la ''crème brûlée'' es fa habitualment amb [[nata]], mentre que la crema cremada normalment es fa amb llet.
Els ingredients bàsics són la [[llet]], els [[ou (aliment)|ous]] (normalment només el rovell), el [[sucre]] i el [[midó]] que s'utilitza per a espessir la crema. En algunes ocasions i segons el gust de cada casa s'hi poden afegir [[espècia|espècies]] com ara la [[vainilla]], la [[canyella (espècia)|canyella]] o bé [[pell de llimona]].
Un cop freda la crema i just abans de servir-la és el moment de cremar-la. Per a fer-ho, s'escampa una mica de sucre per sobre i s'hi aplica un ferro roent anomenat cremador. En algunes [[pastisseria|pastisseries]], en produccions més [[indústria|industrials]] i cada cop més sovint a les cases particulars, en comptes del cremador utilitzen un [[bufador]], cosa que simplifica la feina. La crema clara i opaca, freda i de textura molt suau, contrasta amb el caramel cremat, fosc i transparent, calent i cruixent.
== Variants ==
Una variant de crema catalana festiva es pot cremar, o eventualment no, però es caracteritza per, usualment presentada a taula en una font gran i ampla, de la qual se serveix tothom, estar decorada amb puntes i filigranes dibuixades amb [[merenga]] blanca, a l'estil típic [[cuina menorquina|menorquí]], sovint entrecreuades amb altres de [[xocolata]] negra.
Hi ha molts dolços basats en la llet, els ous i el sucre. Segons el lloc d'origen i la forma d'elaborar-los reben diferents noms, [[flam]], [[mató de monja]], [[natilles]], [[púding]], [[zabaglione]] i altres. Totes són dolces, més
Per [[Nadal]] és molt típic, especialment a [[Catalunya]], el [[torró]] de crema cremada,<ref>[http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=164232 www.notícies.cat]</ref> també anomenat torró de rovell d'ou.
== Cultura popular {{CN|data=gener de 2015}}==
Aquestes postres són casolanes, però es fan també a la majoria de restaurants i fondes. El seu gust ha inspirat un gelat actualment molt popular, el de crema catalana, un licor, i també s'usa com a ''gust'' precís per a altres dolços, escumes, batuts, torrons, xocolates, etc.
Han estat postres de diumenge i de festes, a les quals es menjava, sobretot antigament, acompanyant les coques. Actualment sol formar part del farcit d'algunes de les coques dolces més populars, a més de tortells, ensaïmades, cócs i pastissos. També es menja sola. El nom de ''crema de Sant Josep'' ve de que a [[Catalunya]] són les postres tradicionals i típiques del [[dia del pare]], el [[dia de Sant Josep]]. En aquest dia transcorre l'obra teatral ''Per un plat de crema'', escrita pel gracienc [[Lluís Coquard]] i estrenada el [[1962]] al [[teatre Romea]] de [[Barcelona]].
== Referències ==
| |||