Període romà a Occitània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
refaig introducció
Cap resum de modificació
Línia 2:
{{FR|data=febrer de 2014}}
{{Historiaoccitana}}
El territori actualmetnactualment conegut com a Occitània fou dominat pels romans, total o parcialment, des del [[210 aC]] fins al [[475]].
 
Els romans s'enfrontaren als [[lígurs]], establerts a l'actual [[Occitània]], ja el 237 aC, quan volien impedir la pirateria a les costes toscanes, però no aconseguirien de sotmetre'ls fins al 14 aC.
El territori occità es trobà enmig de les aspiracions imperials tant dels romans com dels cartaginesos. El 218 aC el cartaginès [[AníbalHanníbal]] travessà el territori occità per tal d'arribar a [[Itàlia]], però topà amb la forta hostilitat de moltes tribus. El 154 aC els massaliotes van demanar als romans ajut contra els [[lígurs]] d'Entremont. A canvi, van donar suport als romans en totes les guerres púniques. Aquest fet va significar l'inici de la colonització romana del territori occità.
 
Així, el 120 aC s'organitzà la [[Narbonensis|Provintia Narbonensis]] i es fundà l'actual ''Narbo'' ([[Narbona]]), encara que els romans respectaren la llibertat dels massaliotes. El 118 aC venceren els lígurs salis, allobreges i arvernis, dirigits per Bituitus, als marges de l'Isere, i aprofitaren la caiguda d'Entremont per fundar sobre les seves runes la ciutat d'''Aquae Sextiae''(avui [[Ais de Provença]]). El 113 aC patiren la invasió dels [[cimbres]] i teutons, que assolarien tot el territori occità. El 105 aC els cimbris van vèncer els romans a [[Aurenja]], però el 103 aC el cònsol romà [[Gai Mari]] els vencé a ''Aquae Sextiae'' i els obligà a marxar de la [[Gàl·lia]].
Línia 11:
Entre el 80 i el 72 aC esclatà la [[Guerra de Sertori]] a [[Hispània]], que també implicaria al territori occità, ja que després de la derrota del sertorià [[Hirtuleu]] a mans de [[Luci Manili]], el territori esdevingué refugi dels sertorians fugits.
 
El 56 aC el triumvir [[Juli Cèsar]] envià [[Publi Licini Cras Dives II|Publi Cras]] a l'[[Aquitània]] contra els ''sotiates'', raó per la qual se sublevaren tant els aquitans com els càntabres. Poc després, el 54 aC, també se sublevaria contra els romans el cap dels arverns, [[Vercingètorix]], amb suport del cap Lecteri dels [[carducs]] i dels [[lemòvics]]. Van destruir Avaricum i vencèrenvenceren Cèsar a [[Gergòvia]], però cometeren l'error de tancar-se a la vila fortificada d'[[Alèsia]], on foren assetjats i vençuts per [[Juli Cèsar]] el 52 aC. Llur territori fou incorporat a Roma i dividit entre la [[Gàl·lia Narbonesa]], [[Aquitània]] i la [[Gàl·lia Cèltica]].
[[Fitxer:Map Gallia Tribes Towns.png|thumb|350px|Divisió romana d'Occitània]]
Encara el 50 aC se sublevarien els cadurcs i Comm, cap dels atrebats. Els romans, com a represàlia, destruïren ''Uxellodunum'' ([[Caors]]) i ''Narbo'' esdevingué metròpolis imperial. Però el 49 aC esclatà la guerra civil entre [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i Cèsar. Els massaliotes cometeren l'error de posar-se de part del perdedor, Pompeu, i com a represàlia Cèsar destruí [[Massàlia]] i la incorporà directament a l'Imperi, de manera que inicia la seva decadència.