Diferència entre revisions de la pàgina «Luis Roldán Ibáñez»

Segons el diari, amb el seu sou públic -que el 1993 era de 600.000 pessetes-, Roldán havia acumulat un patrimoni integrat per un xalet a [[Cizur Menor]] ([[Zizur Zendea]], Navarra), un altre a [[Aravaca]] ([[Comunitat de Madrid]]), un pis de 332 metres quadrats a la [[Passeig de la Castellana|Castellana]] madrilenya, un altre terreny a [[Cambrils]] i una excel·lent finca d'arbres fruiters a [[Mequinensa]], a més d'altres propietats que, després del seu divorci, havien passat a la seva ex dona.
 
El 3 de desembre de 1993 va cessar com a cap de la Direcció general de la Guàrdia Civil i va ser substituït pel llavors governador civil de [[Barcelona]], [[Ferran Cardenal i de Alemany]]. El 17 de febrer de 1994, el ple del Congrés va aprovar per unanimitat la creació d'una comissió d'investigació de la gestió de Roldán durant la seva etapa de director general de la Guàrdia Civil. Poc després, l'1 de març, quedava constituïda aquesta comissió, la qual va començar oficialment els seus treballs el 10 de març per a un període de tres mesos. El 21 d'abril de 1994, el PSOE va suspendre cautelarment de militància Roldán fins a la resolució del cas i [[Jorge Esparza]], el seu "testaferro", va comparèixer davant la comissió. Les cada vegada més nombroses dades en contra de Roldán van provocar que, el 27 d'abril, la Fiscalia sol·licités a la jutgessa Ana María Ferrer, que instruïa el sumari, la retirada del passaport de l'exdirector de la Guàrdia Civil per a impedir la seva sortida del país.
 
== Citat i desaparegut ==
372.524

modificacions