Obre el menú principal

Canvis

m
Revertides les edicions de 213.98.48.196 (discussió) a l'última versió de Pere prlpz
[[Fitxer:Metamorfisme-contacte.svg|thumbnail|Diagrama que mostra un plutó (1) amb la roca encaixant, que no ha patit metamorfisme (3) i l'aurèola de contacte (2).]]
Distingim dos tipus de metamorfisme:
* '''[[Metamorfisme de contacte]] '''anomenat també''' metamorfisme tèrmicholaxdtèrmic''': La roca originària entra en contacte amb una massa de [[Magma (volcànic)|magma]], l'alta temperatura del magma és el que transforma la roca. El grau de transformació depèn de la temperatura soferta, de manera que al voltant de la massa de magma es troben capes de roques amb major grau de transformació com més ens acostem a la massa: és el que s'anomena una ''aurèola metamòrfica''. Prop de la massa de magma són freqüents els fenòmens de metasomatisme.
* '''Metamorfisme regional''': En formar-se una serralada, l'escorça és comprimida i ''rebregada'' tant cap amunt com cap avall. Les roques que s'enfonsen, resten sotmesos a la pressió causada per aquesta compressió i pel pes dels materials que tenen al damunt, i a la vegada per la calor causada per la profunditat. Això metamorfosa totes les roques de les arrels de la serralada (produint, per exemple, [[pissarra|pissarres]], [[esquist]]s, [[gneis]] i [[marbre]]s). Quan durant els processos metamòrfics la roca ha estat sotmesa a esforços de compressió importants en una direcció, la formació de nous cristalls sol tenir lloc en el pla perpendicular a la direcció de l'esforç, produint una roca amb estructura foliar (en làmines), com les pissarres, els esquistos i els gneis.