André Leroi-Gourhan: diferència entre les revisions

Els seus pares moriren durant la Primera guerra mundial i ell va ser criat pels avis materns, raó per la qual va afegir posteriorment el cognom dels avis (Gourhan) al seu. Es llicencià en lletres i en llengües orientals ([[rus]], [[xinès]], [[japonès]]) el 1933. Els anys següents va treballar al [[British Museum]] de Londres i al Japó en missions culturals oficials. Fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundialmundial i actuà com a traductor a la marina. Entrà en combat al final de la guerra i hi defensà també el patrimoni del museu del Louvre, motiu pel qual li fou atorgada la Legió d'Honor francesa. Acabada la guerra, exercí com a professor d'etnologia del colonialisme a la facultat de lletres de Lió. A partir de 1956, es dedicà a la recerca científica sobre arqueologia a París i els seus estudis anaren guanyant un gran reconeixement mundial.

Quant a l'art paleolític, en destaca la importància de les associacions de representacions artístiques i la relació amb la topografia de les coves. No accepta la consideració de les coves amb pintures paleolítiques com a "santuaris". És molt coneguda la seva interpretació simbòlica i sexual de les pintures parietals paleolítiques que fa del cavall el símbol masculí i del bisontbisó, el femení. Segurament, aquesta interpretació està influïda per la [[psicoanàlisi]] freudiana.

* ''L'Homme et la matière'', ParisParís, Albin Michel, 1943

* ''Milieu et techniques'', ParisParís, Albin Michel, 1945

* ''Le geste et la parole'', ParisParís, Albin Michel, 1964-65

* ''Les religions de la Préhistoire'', ParisParís, PUF, 1964

* ''Préhistoire de l'art occidental'', ParisParís, Mazenod, 1965

* Brigitte i Gilles Delluc, « Hommage à André Leroi-Gourhan », ''Archéologia'', n° 212, 1986.

* Marc Groenen, ''Pour une histoire de la préhistoire'', Éd. J. Millon, 1994, ISBN 2-905614-93-5.

* Michel Lorblanchet, ''Les grottes ornées de la Préhistoire'', Errance, 1995, ISBN 2-87772-112-4.