Arsenio Martínez-Campos Antón: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 92:
Martínez Campos era partidari de la Restauració dels [[Casa de Borbó|Borbó]] en el tron, però al contrari que [[Antonio Cánovas del Castillo|Cánovas del Castillo]], ell no estava disposat a esperar al fet que la campanya política pacífica acabés per reconvertir Espanya en una monarquia.
[[Fitxer:Arsenio Martínez Campos, de Zenón Quintana.jpg|thumb|left|Martínez Campos, fotografiat l'estiu de 1891 per [[Zenón Quintana]].]]
El [[29 de desembre]] de 1874 el govern, que sospitava de Martínez Campos, havia decidit bandejar-lo. Assabentat, va simular dirigir-se a [[Àvila]], però va anar directament a [[Sagunt]], requerit pels alfonsins valencians perquè es pronunciés. Mentre, el brigadier [[Luis Dabán y Ramírez de Arellano]] Cap de la brigada de [[Sogorb]], va traslladar a part de la seva tropa fins a aquest mateix lloc. El [[29 de desembre]] amb els soldats formant un quadre, Martínez Campos es va dirigir a ells i va proclamar al príncep Alfons, fill d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], '''[[Alfons XII d'Espanya|
[[Fitxer:Arsenio martinez campos.jpg|thumb|right|Gravat de Martínez Campos]]
Després de l'arribada d'Alfons XII a Espanya, fou nomenat [[capità general de Catalunya]] amb el comandament de les tropes que lluitaven contra els carlistes a [[Catalunya]] i [[Navarra]]. Al març de [[1875]] va ocupar [[Olot]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Diccionari enciclopèdic català: amb la correspondència castellana. Ed. reduïda |url= |llengua= |editorial=Salat |data=1938 |pàgines=1426 |isbn=}}</ref> (la "capital" carlista de Catalunya) i poc després va assetjar [[la Seu d'Urgell]], que va caure a l'agost. Després d'acabar amb uns pocs reductes, l'aixecament carlista a Catalunya va quedar definitivament controlat el [[19 de novembre]]. L'exèrcit va concentrar llavors tot el seu esforç a [[Navarra]], últim reducte carlista. El [[28 de febrer]] de [[1876]] Alfons XII, ''el Pacificador'' entrava en [[Pamplona]]. Després del final de la contesa, Martínez Campos va ser ascendit per mèrits de guerra a Capità General.
| |||