Arsenio Martínez-Campos Antón: diferència entre les revisions

{{AP|Pronunciament de Sagunt}}

Martínez Campos era partidari de la Restauració dels [[Casa de Borbó|Borbó]] en el tron, però al contrari que [[Antonio Cánovas del Castillo|Cánovas del Castillo]], ell no estava disposat a esperar al fet que la campanya política pacífica acabés per reconvertir Espanya en una monarquia.

El [[29 de desembre]] de 1874 el govern, que sospitava de Martínez Campos, havia decidit bandejar-lo. Assabentat, va simular dirigir-se a [[Àvila]], però va anar directament a [[Sagunt]], requerit pels alfonsins valencians perquè es pronunciés. Mentre, el brigadier [[Luis Dabán y Ramírez de Arellano]] Cap de la brigada de [[Sogorb]], va traslladar a part de la seva tropa fins a aquest mateix lloc. El [[29 de desembre]] amb els soldats formant un quadre, Martínez Campos es va dirigir a ells i va proclamar al príncep Alfons, fill d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], '''[[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], Rei d'Espanya'''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.109 |isbn=8497912659}}</ref> El govern que, en aquests moments estava en mans de Serrano, no es va oposar al [[pronunciament]], acceptant al nou rei.

Després de l'arribada d'Alfons XII a Espanya, fou nomenat [[capità general de Catalunya]] amb el comandament de les tropes que lluitaven contra els carlistes a [[Catalunya]] i [[Navarra]]. Al març de [[1875]] va ocupar [[Olot]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Diccionari enciclopèdic català: amb la correspondència castellana. Ed. reduïda |url= |llengua= |editorial=Salat |data=1938 |pàgines=1426 |isbn=}}</ref> (la "capital" carlista de Catalunya) i poc després va assetjar [[la Seu d'Urgell]], que va caure a l'agost. Després d'acabar amb uns pocs reductes, l'aixecament carlista a Catalunya va quedar definitivament controlat el [[19 de novembre]]. L'exèrcit va concentrar llavors tot el seu esforç a [[Navarra]], últim reducte carlista. El [[28 de febrer]] de [[1876]] Alfons XII, ''el Pacificador'' entrava en [[Pamplona]]. Després del final de la contesa, Martínez Campos va ser ascendit per mèrits de guerra a Capità General.

 

 

En [[1879]] va tornar a la Península i fou nomenat senador per dret propi<ref>[[Senat d'Espanya]]: [http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1756 Expedient personal del Senador per dret propi D. Arsenio Martínez Campos y Antón].</ref> El [[7 de març]], a instàncies de Cánovas del Castillo, va ocupar el càrrec de [[President del Consell de Ministres d'Espanya|President del Consell de Ministres]] i de [[Ministeri de Defensa d'Espanya|Ministre de Guerra]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]]. El [[9 de desembre]] va ser substituït pel propi Cánovas. En adonar-se que havia estat instrumentalitzat per Cánovas, va abandonar el seu partit i es va passar al [[Partit Liberal (Espanya)|Partit Liberal]] de [[Sagasta]].

Va formar part del govern de Sagasta de [[1881]] a [[1883]] de nou com a Ministre de Guerra. Mentre estava en el càrrec es va ocupar de la creació de l'[[Acadèmia General Militar]]. El [[20 de febrer]] de [[1882]] es va publicar el decret fundacional, signat pel rei i per Martínez Campos, pel qual es creava l'Acadèmia a l'[[Alcàsser de Toledo]].