Calendari de l'Ermità: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "fins el" |
Cap resum de modificació |
||
Línia 24:
L’aparició del '''Calendari de l’Ermità''' es contextualitza en un moment precís i concret de popularització d’aquesta mena de publicacions a l’Estat espanyol. L’any 1814, durant el regnat de [[Ferran VII]], s’aboleix la llibertat de premsa, i per tant, es prohibeix l’edició de diaris i almanacs. Només es permet la publicació d’un almanac amb llicència concedida per la casa reial a un sol editor, el qual havia d’adquirir la informació astronòmica al Real Observatorio Astronómico de San Fernando de Cadis. Es va arribar a vendre en el període absolutista fins a tres milions d’exemplars anuals. Aquest monopoli estatal va durar fins al 1855, en què sota el regnat d'[[Isabel II d'Espanya]], els diputats liberals van fer una proposició de llei a les Corts sol·licitant la llibertat de confecció i impressió d’almanacs a Espanya, en coherència amb la llibertat d’impremta que promulgava la Constitució vigent en aquells moments. Amb l’aprovació de la nova llei el 28 de novembre de 1855, van començar a sortir al mercat diversos calendaris amb continguts de tota mena: satírics, polítics, literaris, meteorològics, religiosos, etc.
[[File:1856 Calendario Universal y Perpetuo.jpg|thumb|Portada del Calendario Histórico, Universal y Perpetuo de 1856 (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)]] En aquest context, l’any 1856 '''Antoni M. Morera i Colom''' (Tàrrega, 1819-Barcelona, 1893), que era pèrit mercantil, mestre de primera ensenyança, “revisor” de llibres i pèrit i liquidador dels Tribunals de Comerç de Barcelona, i que tenia sòlids coneixements d’astronomia i cronologia, edita el '''''Calendario Histórico, Universal y Perpetuo''''', que més que un calendari era un tractat que ensenyava la manera de fer calendaris. Es venia per tota Espanya i Canàries, i també a diferents països iberoamericans com Mèxic, Perú, Puerto Rico, Uruguai, Veneçuela i Xile, així com a Cuba i Haití. Tot seguit va publicar dos calendaris més: el ''Calendario Religioso Industrial y Mercantil para 15 años'', i un calendari en forma de mapa de grans dimensions que va tenir gran acceptació.
Continuant aquesta afició de publicar calendaris, l’any 1875 Antoni M. Morera comença a editar, sota el sota el pseudònim de “Fray Ramón Ermitaño de los Pirineos” (que fa constar al Registre de la Propietat Literària) un calendari a propòsit per als pobles rurals de Catalunya. Es tracta del '''''Calendario religioso, astronómico y literario Ermitaño de los Pirineos''''', que presentava els continguts propis de la majoria de calendaris vuitcentistes: dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, el santoral i les dates de festes majors, fires i mercats. En va encarregar la venda i expenedoria als senyors Pedro Vidal i Joan Pera, amos d’una botiga d’objectes d’escriptori i papereria situada al carrer del Bou de la Plaça Nova a Barcelona. El 1896 se’n venien més de 50.000 exemplars.[[File:1876 Calendario del Ermitaño de los Pirineos.jpg|thumb|Portada del primer Calendario del Ermitaño de los Pirineos de 1876 (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)]]
Quan Morera mor el 1893, deixa com a hereu del negoci al seu fill Joan Baptista Morera, qui l’any següent traspassa la venda i expenedoria de la publicació a la vídua d’A. Llorens, propietària d’una papereria al carrer de la Palma de Santa Caterina. Aquest canvi és degut a la desavinença entre el fill Morera i Antoni Millat, nou propietari de la papereria de Pedro Vidal i Cia. Millat pretengué editar el Calendario del Ermitaño pel seu compte, argumentant que no pertanyia a ningú i intentant registrar-lo al seu nom. El 1894 publica un calendari idèntic, amb la mateixa vinyeta i títol de portada del publicat per Morera, fent-li la competència. Finalment, el 1895 l’Audiència de Barcelona va sentenciar contra la publicació d’Antoni Millat, reconeixent la propietat intel·lectual a Antoni M. Morera.
| |||