Gregorio García de la Cuesta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 85:
Pel seu caràcter sever, inflexible i adust, es féu poc grat a alguns individus influents de la [[Junta Suprema Central]], i en el consell de generals reunits a Madrid el [[5 de setembre]], s'enfrontà amb el general [[Francisco Javier Castaños|Castaños]], que llavors estava molt cregut pel seu recent i gloriós triomf de [[Bailén]], no es mostrà proper a reconèixer en aquell l'autoritat al que per la seva major antiguitat i experiència de la guerra creia tenir dret. Encara el seu caràcter li comportà un altre seriós disgust, per la manca de respecte amb el que tractà al baila [[Antonio Valdès|Valdès]], president de la Junta provincial de [[La Corunya]]. Estimant García de la Cuesta que aquesta Junta era il·legal i sediciosa, i considerant que aquell era el principal culpable de la seva organització i funcionament, el va fer prendre i conduir a [[Segòvia]], sense fer ni cas de la invitació quelcom impertinent que li féu el [[comte de Floridablanca]], com a membre de la Junta central, perquè el deixes en llibertat. Aquesta forma de procedir disgustà tant a la Junta, que el va deposar del comandament i el féu conduir arrestat a [[Sevilla]] per a respondre als càrrecs que se li fessin.
En passar per [[Mérida (Càceres)|Mèrida]], el poble, que apreciava l'ardent patriotisme de l'ancià general i les seves dots d'integritat i valor, s'oposà a que el militar continués detingut, i exigí que se li donés el comandament de l'exèrcit d'[[Extremadura]], que, dirigit pel general Galluzo, s'havia retirat a Zalamea, deixant lliure als francesos el camí que conduïa al cor d'aquesta important província. Moguda finalment la Junta per les peticions que li plovien arreu, accedí a donar a García de la Cuesta el comandament de l'exèrcit, i aquest llavors es dedicà amb el seu zel acostumat a reorganitzar-lo i posar-lo en condicions de prendre l'ofensiva, com ho va fer poc després, desallotjant a l'enemic de [[Trujillo (Càceres)|Trujillo]], obligant-los evacuar tota Extremadura i arribant en la seva persecució fins a [[Almaraz]], on s'aturà per a vigilar el curs del [[riu Tajo|Tajo]].
L'avanç del mariscal [[Victor de Fay]] amb forces superiors obligà a García de la Cuesta a retrocedir, no sense les accions de Mesas de Iln i [[Miajadas]], en que deixà en bon lloc l'honor de les armes espanyoles, i tenaç en el seu afany d'expulsar del país als francesos, tan aviat com va rebre el petit reforç que li portà el duc d'[[Alburquerque]], va prendre de manera resolta la ofensiva, sent desfet en la funesta jornada de [[Batalla de Medellín|Medellín]], a conseqüència d'un pànic de la [[cavalleria]], que introduí el desordre en les seves files, quan estava a punt d'aconseguir la victòria.
| |||