Golda Meir: diferència entre les revisions

 

===Aliyyà a Érets Israel ===

[[Fitxer:Golda working in kibbutz Merhavia1.jpg|thumbnail|left|162px|Golda Meir al [[quibuts]] Merhavia.]]

Acabats d'arribar al [[Mandat Britànic de Palestina]], els Meyerson s'instal·laren en un apartament de lloguer a [[Tel Aviv]] i al cap de poc temps demanaren d'incorporar-se com a membres del [[quibuts]] [[Merhavia]] al nord del país. La negativa inicial dels membres, que consideraven que la parella americana podria no adaptar-se a les feines del camp, no els va fer desistir i finalment n'obtingueren l'aprovació.

 

==Govern d'Israel (1948-69)==

Finalment, el 14 de maig de 1948, [[David Ben-Gurion]] llegí la [[Declaració d'Independència d'Israel]], de la que Golda fou una de les 25 firmants. Més tard recordaria:

{{cita|Després de firmar vaig plorar. Quan estudiava la [[història dels Estats Units]] i llegia sobre aquells que van firmar la [[Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica|Declaració d'Independència dels Estats Units]], no podia imaginar que es tractava de gent real fent quelcom real. I allà em trobava jo, firmant la declaració d'independència.<ref name=NYT></ref>}}

=== Guerra contra el terrorisme ===

==== Jocs Olímpics de Munic ====

[[Fitxer:MunichMassacrePlaque.jpg|thumb|300px|Placa commemorativa a l'edifici on van morir els atletes israelians a [[Munic]]. En [[Idioma alemany|alemany]] i [[Idioma hebreu|hebreu]] diu: ''"L'equip de l'Estat d'Israel es va estar en aquest edifici durant els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1972|Jocs de la XX Olimpiada]] entre el 21 d'agost i el 5 de setembre de 1972. El 5 de setembre [llista de víctimes] van morir violentament. Honor a la seva memòria."'']]

Del seu període en el govern són particularment rellevants els atacs terroristes palestins de l'any 1972, el segrest del [[Vol Sabena 571]]<ref name="NYT-Levy">{{ref-web |url=http://www.nytimes.com/2010/08/05/world/europe/05levy.html| títol = Reginald Levy Is Dead at 88; Hailed as a Hero in a '72 Hijacking| cognom = Hevesi| nom = Dennis| data = 5 d'agost de 2010| obra = The New York Times| llengua = anglès}}</ref> (en l'operació de rescat del qual van participar els futurs [[Primer Ministre d'Israel|primers ministres]] [[Ehud Barak]] i [[Benjamin Netanhayu]]), la massacre de l'[[Exèrcit Roig Japonès]] a l'[[Aeroport internacional Ben-Gurion]], amb un saldo de 25 morts<ref group="nota">"L'impacte a curt termini de la massacre de l'aeroport de Lod com a precursora de Munic..." Stephen Sloan, John C. Bersia, J. B. Hill. ''Terrorism: The Present Threat in Context'', Berg Publisher, 2006, p. 50. ISBN 1-84520-344-5</ref><ref group="nota">"Dos anys després, just abans de la massacre de l'aeroport de Lod, les autoritats van descobrir els cossos de 14 homes i dones a la regió del Mont Haruna, a un centenar de quilòmetres al nord-oest de Tokio"[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,917724,00.html "Again the Red Army"], ''[[Time (magazine)|TIME]]'', 18 d'agost de 1975.</ref><ref group="nota">"Els oficials libanesos van identificar com a mínim tres membres de l'Exèrcit Roig Japonès que havien estat en crida i cerca per les autoritats japoneses durant anys, particularment Kōzō Okamoto, de 49 anys, l'únic membre del grup que sobrevisqué a la massacre." [http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9D02E6DF1F3FF93AA25751C0A961958260 "Lebanon Seizes Japanese Radicals Sought in Terror Attacks"], ''[[The New York Times]]'', 19 de febrer de 1997.</ref><ref group="nota">"Foren responsables de la massacre de l'aeroport de Lod a Israel del 1972, que es va cometre a instàncies del PFPL." Jeffrey D. Simon, ''The Terrorist Trap: America's Experience with Terrorism'', Indiana University Press, p. 324. ISBN 0-253-21477-7</ref> i sobretot l'[[Massacre de Munic|assassinat d'onze atletes israelians]] en els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1972]].

 

==== Represàlia ====

Indignada per l'aparent falta d'acció de la comunitat internacional, Golda Meir ordenà als [[Mossad|Serveis d'intel·ligència israelians]] buscar i assassinar els líders de les organitzacions terroristes [[Setembre Negre]] i [[Front Popular per a l'Alliberament de Palestina]], que van participar en la [[Massacre de Munic]], en una operació secreta que es coneixeria com [[Operació Ira de Déu]]. Aquesta operació va permetre la persecució i assassinat dels terroristes israelians que van participar en l'assassinat dels atletes i podria haver-se allargat fins a 20 anys.