Història d'Amèrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de 217.125.155.139 (disc.) a vers. 15836929 de PereBot (disc.) [er:6]
m Corregit: "la organització"
Línia 168:
 
=== Amèrica durant les guerres mundials ===
Durant la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i [[Segona Guerra Mundial]], el continent es va mantenir a resguard de l'ona destructiva que va arrasar [[Europa]], [[Àsia]] i [[Àfrica]] i es va tornar una vegada més receptor natural de centenars de milers de refugiats. Amb la finalitat del conflicte, el [[30 d'abril]] de [[1948]], es funda la l'[[Organització dels Estats Americans]]. El [[25 d'abril]] de [[1945]] es va celebrar la primera conferència a [[San Francisco]] de la l'[[Organització de les Nacions Unides]] per garantir la pau del món, la qual tindria com a seu definitiva a la ciutat de [[Nova York]]. La L'[[Organització dels Estats Americans]] es fundaria el [[30 d'abril]] de [[1948]] a [[Bogotà]] culminant un llarg ideal començat el [[1890]] amb la ''Primera Conferència Internacional Americana'', efectuada a la ciutat de [[Washington]], que es convertiria el [[1910]] en la ''Unió Panamericana''. La Carta de l'OEA va confirmar el suport a metes comunes i el respecte a la sobirania de cadascun dels països del continent.
 
El comandant [[Neil Armstrong]] va ser el primer ésser humà que va trepitjar la superfície de la lluna el [[20 de juliol]] de [[1969]] al Sud del ''Mar de la Tranquil·litat'', (''Mare Tranquilitatis''). Armstrong, nascut a [[Ohio]] el [[1930]], va viatjar amb altres dos companys en la missió [[Apollo 11]].
Línia 177:
 
=== Fi del segle ===
Després de la fi de la guerra freda amb la caiguda del [[Mur de Berlín]], el continent va veure l'avanç del [[Neoliberalisme]], un conjunt de propostes político-econòmiques amb èmfasis en la lliure circulació de capitals, la privatització d'empreses públiques i el desmantellament de l'''Estat de Benestar''. Els pares d'aquests processos van ser el [[Banc Mundial]], la l'[[Organització Mundial del Comerç]] i el [[Fons Monetari Internacional]] (FMI). Aquestes polítiques que obeeixen a una més complexa xarxa del mercat internacional, si bé va posar fi a governs de facto com les dictadures llatinoamericanes, va generar per exemple la crisi financera argentina a partir de [[1998]] que crearia una alarma econòmica continental.
 
Una altra característica de la fi de segle, especialment en la dècada dels 80, seria l'enfortiment financer de les màfies de la droga que van tenir com a epicentre [[Colòmbia]], [[Mèxic]] i [[Estats Units]], especialment. La màfia, lligada a la droga, va adquirir un enorme poder econòmic que va arribar fins i tot a ser un veritable poder paral·lel a l'Estat. Un dels noms claus de l'època, que va arribar a proporcions de mite, va ser el de Pablo Escobar, que, a part del seu enriquiment il·lícit, i d'acord de l'edició de 1985 de la [[Forbes]], va arribar a ser el cinquè ''home més ric del món'', amb la capacitat de posar en escac la política colombiana i crear un conflicte internacional que va involucrar a altres països americans en l'anomenada "guerra contra el narcotràfic".