Edda poètica: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Edda.jpg|thumb|right|Portada de l'''Edda prosaica'']]

L''''''Edda poètica''''' és una col·lecció de poemes escrits en nòrdic antic preservats inicialment en el manuscrit medieval [[islandès]] conegut com a [[Còdex Regius|''còdex Regius'']], que juntament amb l'[[Edda prosaica|''Edda prosaica'']], de [[Snorri Sturluson]], és la font existent més important sobre [[Mitologia germànica|mitologia escandinava]] i llegendes heroiques germàniques. Tot i això, no noméssols és la major font gràcies al contingut de les històries que s'hi expliquen al seu interior, sinó també per la força i els efectes dramàtics que desprenen molts dels seus poemes quan es llegeixen.

El Còdexcòdex ''Regius'' va ser escrit durant el [[Segle XIII]], però no es va saber res del seu parador fins a [[1643]], quan va arribar a les mans de [[Brynjólfur Sveinsson]], bisbe de [[Skálholt]]. En aquells temps, les versions de l'[[Edda prosaica|''Edda'' de Snorri]] ja eren ben conegudes a [[Islàndia]], però els erudits especulaven que n'hi havia una altra, una '''''Edda'' major''' que contenia els poemes pagans que Snorri cita alen el seu llibre.

Quan es va descobrir el Còdexcòdex ''Regius'', es va creure que aquesta havia estat trobada. [[Brynjólfur Sveinsson|Brynjólfur]] va atribuir el manuscrit a [[Sæmundr el savi|Sæmundr el Savi]], un sacerdot islandès del [[segle XII]]. Encara que aquesta atribució és rebutjada pels erudits moderns, el títol Lde l''''''Edda Sæmundar''''' encara es pot veure a vegades.

El bisbe Brynjólfur va enviar el Còdexcòdex ''Regius'' com un regal a un rei [[danès]], d'aquí el nom de ''regius'' i durant segles ha estat guardat a la [[Biblioteca Reial Danesa]], però l'any [[1971]] va ser retornat a [[Islàndia]].

La llengua dels [[poema|poemes]] és, generalment, clara i relativament poc adornada. Tot i que els [[kenningar]] (figures retòriques que anomenen una cosa mitjançant una paraula que la caracteritza) hi són empleatsemprats usualment, no s'apropen a la freqüència o a la complexitat trobada en la [[Skald|poesia eskáldicaeskàldica]].

Com la major part de la poesia primerenca, els poemes èddics eren recitats per trobadors, passats oralment de cantant a cantant i de poeta a poeta aal travésllarg dels segles. És per això que cap d'aquests poemes és atribuïble a un autor en particular, encara que molts d'ellsen mostren unes característiques individuals determinades, i és probable que es deguin al treball d'un poeta determinat. Els erudits sovint especulen amb autors hipotètics, però mai s'hi ha arribat a cap conclusió ferma i acceptada.

Com que alguns versos dels poemes èddics de vegades apareixen aen poemes de poetes coneguts, és difícil d'avaluar i aconseguir conclusions fermes. Per exemple, [[Eyvindr skáldaspillir]], escalda de la segona meitat del [[segle X]], empra en els seus [[Hákonarmál|''Hákonarmál'']] un parell de versos que retrobem als [[Hávamál|''Hávamál'']], per tant, tant és possible que l'Eyvindr estigués citant un poema conegut, com de ben segur que els ''Hávamál'' ho devien ser, o que, almenys l'estrofa en qüestió d'aquesta composició poètica, sigui un treball posterior al de ld'Eyvindr.

Els poemes individuals tenen pistes individuals sobre la seva edat. Per exemple, els [[Atlamál in grœnlenzku|''Atlamál in grœnlenzku'']] permeten pensar, pel títol i per una o altra evidència interna, que foren compostos a [[Groenlàndia]]. Si és així, no potpoden ser anterior a [[985]], ja que no hi va haver [[escandinau|escandinaus]] a Groenlàndia fins en aquell moment.

El problema de localitzar els poemes està relacionat amb el problema de saber quan van ser compostos. Atès que Islàndia no es va habitar fins més o menys l'any [[870]], qualsevol cosa composta abans d'aquesta data, ho hauria d'haver estat necessàriament acomposta en qualsevol altre lloc, molt probablement a [[Noruega]]. No obstant això, tots els poemes són més recents, per tant, possiblement es van compondre a l'illa.

Els estudiosos han provat de localitzar poemes individuals estudiant la fauna, flora i geografia a què fan referència, però, malgrat tot, aquesta aproximació no sol donar resultats ferms. Per exemple, encara que no hi havia llops a Islàndia, podem assegurar que els poetes islandesos coneixien aquest animal. De formamanera semblant, les descripcions apocalíptiques de [[Völuspá|''Völuspá'']] s'han pres, de vegades, com a prova que el poeta que el va compondre va veure una erupció volcànica a Islàndia, però això és difícilment cert. Últimament, els erudits han tendit a evitar aquest debat.

[[Fitxer:Sigurd.svg|thumb|250px|Pedra [[Runa|rúnica]] de Ramsund (Södermanland) del [[segle XI]], que representa el mite de Sigurd,; explica com Sigurd va aprendre el llenguatge dels ocells aen l'''Edda poètica'' i aen la ''Saga'' ''Völsunga.'']]

Alguns poemes semblants als trobats al Còdexcòdex ''Regius'' s'inclouen habitualment dins de les edicions de l'<nowiki/>''Edda Poèticapoètica'', com és el cas dels [[AM 748 I 4to]], el l'[[Hauksbók|''Hauksbók'']] o el [[Flateyjarbók|''Flateyjarbók'']]. Depenent de l'editor s'inclouen, doncs, en d'una edició de l'''Edda poètica'', uns poemes o uns altres. Els que no estan inclosos en el Còdexcòdex ''Regius'' se solen anomenar [[Edda prosaica|''Edda menor'']]. Els traductors anglesos no s'han posat d'acord a l'hora de traduir els noms dels poemes Èddicsèddics ni quan es tracta de quina seria la manera de traduir les formes poètiques del [[nòrdic antic]]. Es tradueixen d'acord aamb les tres traduccions de [[Bellows]], [[Hollander]] i [[Larrington]], i alsamb els noms normalitzats en anglès alen el llibre de [[Lindow]] ''Mitologia nòrdica'' i en el d'[[Orchard Cassell]] ''Dictionary of Norse Myth and Legend''.

====Que apareixen en el Còdexcòdex ''Regius''====

:'''[[Völuspá|Völuspá:]]''' ''La profecia de la dona sàvia, La profecia de la Seeress''

:'''[[Hávamál|Hávamál:]]''' ''La balada del més alt, Els dits d'Hár, Dites del més alt''

:'''[[Vafþrúðnismál|Vafþrúðnismál:]]''' ''La balada de Vafthrúdnir, La cançó de Vafthrúdnir, Les dites de Vafthrúdnir''

:'''[[Grímnismál|Grímnismál:]]''' ''La beladabalada de Grímnir, La cançó de Grímnir, Les dites de Grímnir''

:'''[[Skírnismál]]''': ''La beladabalada de Skírnir, La cançó de Skírnir, El viatge de Skírnir''

:'''[[Hárbarðsljóð|Hárbarðsljóð:]]''' ''El poema d'Hárbard, La cançó d'Hárbard, La cançó d'Hárbard''

:'''[[Hymiskviða|Hymiskviða:]]''' ''laLa cançó d'Hymir, El poema d'Hymir ''

:'''[[Lokasenna|Lokasenna:]]''' ''La discussió de Loki, El concurs d'insults de Loki, La disputa de Loki''

:'''[[Þrymskviða|Þrymskviða:]]''' ''laLa cançó de Thrym, El poema de Thrym''

:'''[[Alvíssmál|Alvíssmál:]]''' ''La beladabalada de l'Alvís, La cançó d'Alvís, Els dits de Tot Saviesa''

:'''[[Völundarkviða|Völundarkviða:]]''' ''laLa cançó de Völund''

====Que noNo apareixen en el Còdexcòdex ''Regius''====

:'''[[Baldrs draumar|Baldrs draumar:]]''' ''Els somnis de Baldr''

:'''[[Rígsthula|Rígsþula]]''': ''La cançó de Ríg, La llista de Ríg''

:'''[[Hyndluljóð|Hyndluljóð:]]''' ''El poema d'Hyndla, La cançó d'Hyndla, La cançó d'Hyndla''

:'''[[Völuspá in skamma|Völuspá in skamma:]]''' ''La Völuspá curta, La profecia de Seeress curta, Curta profecia de la Seeress'' - Aquest(aquest poema està inclòs com una interpolació en ''Hyndluljóð.''.)

:'''[[Svipdagsmál|Svipdagsmál:]]''' ''La balada de Svipdag, La cançó de Svipdag -'' Aquest títol, originalmenteoriginàriament suggerit per Bugge, avui dia cobreix dos poemes diferents:''

::'''[[Grógaldr]]''': ''L'encantament de Gróa, lL'encantament de Gróa ''

::'''[[Fjölsvinnsmál|Fjölsvinnsmál:]]''' ''La balada de Fjölsvid, La cançó de Fjölsvid''

::'''[[Gróttasöngr|Gróttasöngr:]]''' ''La cançó de Mill, La cançó de Grotti'' (No inclosa en moltes edicions.)''

:'''[[Hrafnagaldur Oðins|Hrafnagaldur Oðins:]]''' ''La cançó del corb d'Odín, El cant del corb d'Odín.'' (Un treball posterior no inclòs en moltes edicions.).''

====Que apareixenApareixen en el Còdexcòdex ''Regius''====

Després dels poemes mitològics, el Còdexcòdex ''Regius'' contínuacontinua amb cançons heroiques sobre herois mortals.

:'''[[Helgakviða Hjörvarðssonar|Helgakviða Hjörvarðssonar:]]''' ''La cançó d'Helgi el fill de Hjörvard, El poema d'Helgi, fill d'Hjörvard''

:'''[[Helgakvida Hundingsbana I]]''' o '''Völsungakviða:''' ''laLa primera cançó d'Helgi Hundingsbane, La primera cançó d'Helgi el Matahundings, El primer poema d'Helgi Hundingsbani''

:'''[[Helgakvida Hundingsbana II]]''' o '''Völsungakviða :''' ''La segona cançó d'Helgi Hundingsbane, La segona cançó d'Helgi el Matahundings, Un segon poema d'Helgi Hundingsbani''

Nota: Helgi Hjörvarðsson i Helgi Hundingsbani són dos personatges diferents,; no obstant això, la prosa que connecta els poemes de l'''Edda Poèticapoètica'' afirma que el segon n'és la reencarnació del primer.

===El Ciclecicle Nibelungdels Nibelungs===

:'''[[Frá dauda Sinfjötla|Frá dauda Sinfjötla:]]''' ''De la mort de Sinfjötli, La mort de Sinfjötli'' (Un petit text en prosa.)''

:'''[[Grípisspá]]''': ''La profecíaprofecia de Grípir, La profecíaprofecia de Grípir''

:'''[[Reginsmál|Reginsmál:]]''' ''La balada de Regin, La cançó de Regin''

:'''[[Fáfnismál|Fáfnismál:]]''' ''La beladabalada de Fáfnir, La cançó de Fáfnir''

:'''[[Sigrdrífumál|Sigrdrífumál:]]''' ''La beladabalada del Traevictorias, La cançó de SigrdrífaSigrdrifa''

:'''[[Brot af Sigurðarkviðo|Brot af Sigurðarkviðo:]]''' ''Fragment d'ununa cançó de Sigurd, Fragment d'un poema sobre Sigurd Guðrúnarkviða I La primera cançó de GudrúnGudrun''

:'''[[Sigurðarkviða]]''' '''hin skamma''''': La cançó curta de Sigurd, Un poema curt sobre Sigurd''

:'''[[Helreið Brynhildar|Helreið Brynhildar:]]''' ''El viatge infernal de Brynhild, El viatge de Brynhild a l'infern, El viatge de Brynhild a l'infern''

Nota: en aquest cas, per aal viatge es va usar la paraula ''ride'', que ve a significar 'viatge', però sent portat per un altre.

:'''[[Dráp Niflunga|Dráp Niflunga:]]''' ''L'assassinat dels Nibelungs, La caiguda dels Nibelungs, La mort dels Nibelungs''

:'''[[Guðrúnarkviða II|Guðrúnarkviða II:]]''' ''La segona cançó de GudrúnGudrun o Guðrúnarkviða hin forna La vella cançó de GudrúnGudrun''

:'''[[Guðrúnarkviða III|Guðrúnarkviða III:]]''' ''La tercera cançó de GudrúnGudrun''

:'''[[Oddrúnargrátr|Oddrúnargrátr:]]''' ''El lament d'OddrúnOddrun, El ploriqueig d'OddrúnOddrun, El lament d'OddrúnOddrun ''

:'''[[Atlakviða]]''': ''laLa cançó d'Atli.'' (El títol complet del manuscrit és ''Atlaviða hin grœnlenzka'', això és, ''La cançó de Groenlàndia d'Atli'', però els editors i traductors generalment ometen la referència a Groenlàndia com un possible error causat per una confusió amb el poema següent.).''

:'''[[Atlamál hin groenlenzku]]''': ''La balada de [[Groenlàndia]] d'Atli, La cançó en groenlandès d'Atli, El poema groenlandès d'Atli''

Nota: en aquests casos, s'usava la forma escandinava "Niflungs", però ha estat traduïda a ''Nibelungs: Nibelungs''.

:'''[[Guðrúnarhvöt]]''': ''La incitació de GudrúnGudrun, El lament de GudrúnGudrun, L'excitació de Gudrún.Gudrun''

:'''[[Hamðismál|Hamðismál:]]''' ''La beladabalada d'Hamdir, la cançó d'Hamdir''

Les cançons heroiques han de veure's com un tot en l'''Edda'', però estan compostes per tres capes: la història d'Helgi Hundingsbani, Lala història dels Nibelungs i la història de Jörmunrekkr, Reirei dels [[Ostrogots]]. Aquestes són originals i, respectivament, escandinaves, alemanyes i gòtiques. Cal tenir en comptcompte fins a on es pot determinar la historicitat,: AtilaÀtila, Jörmunrekkr i Brynhildr van existir, a més a més Brynhildr es va basar parcialment en Brunhilda d'AustrasiaAustràsia, però, la cronologia ha estat invertida en els poemes.

====Que noNo apareixen en el Còdexcòdex ''Regius''====

Moltes de les sagues llegendàries contenen poesia en estil Èddicèddic. La seva edat i importància són difícils d'avaluar, però la saga Hervarar, concretant, conté interpolacions poètiques interessants.

:'''[[Hlöðskviða|Hlöðskviða:]]''' ''Cançó d'Hlöd,'' també coneguda en anglès com ''The Battle of the Goths and the Huns (La batalla dels Gotsgots i els Hunshuns).'' Extreta de la saga ''Hervarar.''

:'''El despertar d'Angantýr:''' ''Extretaextreta de la saga ''Hervarar.''

:'''[[Sólarljóð|Sólarljóð:]]''' ''Poemes del sol''.

Aquest poema, tampoc contingut en el Còdexcòdex ''Regius'', és inclòs de vegades en algunes edicions de l'''Edda Poètica'' a pesar que és cristià i pertany, parlaparlant pròpiament, a la literatura visionària de l'Edatedat Mitjanamitjana. Està, no obstant això, escrit en ljóðaháttr i usa molta imagineríaimatgeria pagana.

[[mitologia germànica|mitologiaMitologia nòrdica]].

* [http://www.cybersamurai.net/Mythology/nordic_gods/LegendsSagas/Edda/PoeticEdda/Index.htm#ice CyberSamurai Encyclopedia of Norse Mythology: Poetic Edda (Old Norse)].

* [http://www.cybersamurai.net/Mythology/nordic_gods/LegendsSagas/Edda/PoeticEdda/Index.htm#en CyberSamurai Encyclopedia of Norse Mythology: Poetic Edda (English)].