Revisió del 19:53, 20 oct 2007 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 968.446 edits Categoria:Teòlegs ← Edició anterior		Revisió del 21:25, 10 nov 2007 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Macedoni I de Constantinoble''' (Macedonius, {{polytonic\|Μακεδόνιος}}) fou patriarca de [[Constantinoble]] al [[segle V]], fins llavors anomenat '''Macedoni de Tràcia'''. '''Macedoni de Tràcia''' fou un [[teòleg]] nascut a [[Tràcia]] en una època indeterminada a cavall entre el Segle III i IV. A mitjans del Segle IV es va distingir al capdavant de la tendència religiosa anomenada dels [[semiarrià\|semiarrians]], de la qual va arribar a ser el principal dirigent (aquesta tendència admetia la semblança del Pare i el Fill). Fou un [[teòleg]] nascut a [[Tràcia]] en una època indeterminada a cavall entre el segle III i IV. Com patriarca de [[Constantinoble]] es va guanyar l'oposició dels arrians, pel seu acostament a les doctrines catòliques (Macedoni va evolucionar cap a una acceptació de la igualtat entre Pare i Fill); els arrians, dirigits per Acaci el borni (que liderava la tendència dels anomeos o arrians purs) van aconseguir finalment la seva caiguda ([[360]]), però Macedoni es va allunyar també dels catòlics al negar la divinitat de l'Esperit Sant, mentre que Acaci el Borni es va acostar progressivament al semiarrianisme (sense assimilar-se a ells) constituint l'heretgia dels Acacians o Acacienses, diluïda després de la seva mort el [[365]] . A la mort del patriarca [[Eusebi de Nicomèdia]] el [[341]] els ortodoxes van restaurar com a patriarca a [[Pau I de Constantinoble]] mentre els arrians elegiren a Macedoni, diaca de l'església de [[Constantinoble]], soposadament ja d'una certa edat, que Jerònim diu que havia estat un brodador d' "artis plumariae". ~~L'heretgia dels Pneumatòmacs o ''Pneumatomoquios'' va ser iniciada per Macedoni (d'on va derivar el nom d'heretgia Macedoniana o Macedonianista), qui va negar la divinitat de l'Esperit Sant.~~ La seva elecció fou acompanyada de disturbis sagnants entre els partidaris dels dos patriarques; el magister equitum Hermògenes, encarregat per [[Constanci II]] d'expulsar a Pau, va intentar dominar la situació que encara es va agreujar i va acabar amb la mort d'Hermògenes. L'emperador Constanci, que llavors era a [[Antioquia]], va retornar a Constantinoble, i va desterrar a Pau, posant fi al conflicte. Constanci no es va mostrar satisfet amb l'elecció de Macedoni, que no havia autoritzat, i va demorar el seu reconeixement fins el [[342]]. Després del 360 Macedoni va encapçalar una heretgia a la qual van adherir alguns notables seguidors del Patriarca deposat, així com molts líders de la tendència coneguda com a "semiarrianos" (per la qual cosa també van ser llamados semiarrianos). Entre els principals líders del grup figurava Marató, Bisbe de Nicomèdia (i antic diaca del Patriarca), qui , al morir Macedoni, el va succeir al capdavant de la tendència, essent coneguts llavors, sovint, com Maratonians, que no va prevaler. La paraula més culta per designar-los deriva del grec, doncs Pneumatòmacs vol dir "impugnadors de l'Esperit Sant"., mentre ''Pneumatomoquios'' deriva de ''egoun Pneumatomachon '' és a dir "que lluiten contra l'Esperit Sant". Només sortir Constanci de la ciutat, Pau I va retornar però els oficials imperials van posar a Macedoni i els seus partidaris en la possessió de les esglésies, encara que la resistència popular va provocar centenars de morts. ~~Els Macedonianos consideraven a l'Esperit Sant com inferior al Pare i al Fill, considerant-loo un simple serf o ministre d'aquests, amb una naturaleza similar a la dels angels.~~ Macedoni va conservar el poder fins vers després del [[346]] quant l'acord de Constanci II amb [[Constant]] va obligar a restaurar a Pau I, que fou confirmat pel congres de [[Sardica]] el [[347]], mentre Macedoni podria seguir oficiant en una de les esglésies (que sembla que era una propietat privada seva). El [[350]] va morir Constant i el [[351]] tornava a estar en possessió del patriarcat i va començar una activa persecució contra els seus opositors, que foren torturats o desterrats alguns fins a la mort; algunes d'aquestes persones foren més tard reconeguts màrtirs i la seva memòria commemorada per l'església llatina el [[25 d'octubre]] i per la grega el [[30 de març]]. Els Macedonians van ser combatuts per San Atanasi, qui el [[362]] va aconseguir la convocatòria d'un Sínode a [[Alexandria]], al qual van assistir només vint-i-un Bisbes, el qual va condemnar l'heretgia, i va declarar que l'Esperit Sant era de la mateixa substància i divinitat que el Pare i el Fill, i que en la Trinitat no existeix res que sigui creat, inferior o posterior. Aquestes crueltats li van fer perdre el suport entre els seus propis partidaris. Un dia va fer traslladar el cos de [[Constantí I el Gran]] de l'església dels Apòstols on havia estat enterrat i que tot i que només tenia 20 anys estava en molt malt estat i amenaçava d'ensorrar-se sobre les restes de Constantí; però no es va transmetre a la gent la causa del trasllat i van esclatar tumults i hi va haver força morts. Constanci II es va mostrar crític amb un trasllat tant inoportú i al concili de [[Selèucia]] el [[359]] va deixar caure al patriarca: el partit del [[acacians]] o [[arrians purs]], i els [[semiarrians]], es van enfrontar i es van separar; es van presentar càrrecs contra Macedoni i la divisió dels seus no li va permetre enfrontar-los. Sols a la mort del Papa [[Liberi]] ( [[24 de setembre]] de l'any [[366]]) el seu successor [[Damas]] va iniciar una política severa contra l'heretgia, que va ser condemnada en un Concili (probablement cap al [[369]]) en el qual es va dictaminar que el Pare i el Fill eren una mateixa substància conjuntament amb l'Esperit Sant. Un altre Concili reunit a Roma per Damas el [[374]], a petició dels Bisbes orientals alarmats per l'acceptació de l'heretgia per Eustaci de Sebaste, un dels principals líders dels semiarrianos (els Bisbes orientals van enviar com a ambaixador a Doroteu)., va reafirmar la condemna de les doctrines Macedonianes (i altres) i va ratificar la fe de Nicea. Macedoni, per la seva edat, no va ser al concili i no es van arribar a prendre mesures greus, però el [[360]], al concili de Constantinoble, fou deposat pels acacians, que tot i el conflicte que havien ocasionat al admetre a la comunió un diaca convicte d'adulteri, tenien el suport de l'emperador. Fou desterrat de Constantinoble i es va acostar als semiarrians ({{polytonic\| Ἡμιαρειανοί}}), que van acabar agafant el nom de [[macedonians]] ({{polytonic\|Μακεδονιανοί}}). Va romandre a les afores de Constantinoble fins a la seva mort, en data desconeguda. Si com diu Facund encara vivia el [[381]] no podia ser molt vell quan fou escollit el [[341]]. El [[381]] l'Emperador [[Teodosi el gran]] va convocar un Concili en Constantinoble per extingir les heretgies d'[[Arri]] i de Macedoni. El Concili (anomenat II Concili Ecumènic de Constantinoble) sol va tenir l'assistència de bisbes orientals (150 catòlics i 36 macedonians), i en ell Teodosi va intentar sense èxit reunificar les diverses tendències. Finalment les heretgies van ser condemnades. Més tard el Papa va confirmar la professió de fe del Concili encara que rebutjar el [[cànon]] tercer. [[Categoria:Religiosos]]▼ [[Categoria:Teòlegs]] ▲[[Categoria:Religiosos grecs]] ~~[[en:Macedonians (religious group)]]~~ ~~[[es:Macedonianismo]]~~

Macedoni de Tràcia: diferència entre les revisions