Unió per la Nova República: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Correcció: símbol % sense espai
Línia 14:
 
== Evolució del partit ==
Charles de Gaulle havia desautoritzat de manera explícita l'ús del seu nom (ni tan sols ''adjetivitzat'') en cap partit, i els gaullistes no desitjaven utilitzar la paraula "partit", que per a ells era divisora, i preferien utilitzar 'moviment' per a parlar del seu corrent polític. El Primer Consell Nacional del ''moviment'' es va celebrar al juliol de [[1959]] a Orsay. No obstant això, es produïa la contradicció que l'única cosa que realment cohesionava la UNR era precisament la figura de de Gaulle, i això de manera deliberada, ja que en tot moment es va rebutjar la possibilitat de redactar un manifest o d'especificar una línia política concreta. Tot això era amb l'afany de convertir-se en força majoritària, el que, encara que havia succeït a les eleccions de 1958, resultava molt insegur en endavant per a un partit que ni tan sols havia aconseguit un 20 % dels sufragis en la primera volta. A més, aquesta falta de concreció afavoria les lluites entre els diferents barons del partit.
 
L. Delbecque i altres vuit diputats abandonen el partit a l'octubre de [[1959]] i Jacques Soustelle, extremadament crític amb la postura de de Gaulle en el tema d'[[Algèria]] és expulsat del govern al febrer de [[1960]] i de la UNR el [[25 d'abril]] Però el general De Gaulle utilitzava amb mestratge (gairebé sempre) els referèndums per a reforçar la seva figura pública i com a conseqüència, el ''moviment'' que ho donava suport, la UNR obtenia els corresponents beneficis. El general es dirigeix a la nació el [[7 de novembre]] de [[1962]] per a sol·licitar que la majoria obtinguda en el plebiscit tingués un reflex en l'[[Assemblea Nacional Francesa|Assemblea Nacional]], el que si es té en compte que l'únic partit que havia postulat pel '''si''' era la UNR quedava molt clar com missatge sobre a qui donava suport De Gaulle. D'altra banda, el general aconseguirà que la UNR i la UDT presentin candidats comuns. A les [[Eleccions legislatives franceses de 1962|eleccions]] de [[1962]] la coalició UNR-UDT es converteix, ara sí, en la primera força electoral de França, obtenint un 31,9% dels sufragis en la primera volta i arribant a pràcticament la [[majoria absoluta]] després de la segona.
 
== Consolidació de la coalició UNR-UDT i terceres eleccions ==
Aquesta unió entre la UNR i la UDT es realitza en [[Niça]] entre el [[22 de novembre|22]] i el [[24 de novembre]] de [[1963]]. Aquest pacte, no obstant això, va deixar fora a l'ala esquerra del gaullisme. A les [[Eleccions legislatives franceses de 1967|eleccions]] de març de [[1967]] els candidats oficials gaullistas obtenen un 37,75 % dels vots (desglossats en un 31,50 % per a UNR-UDT i un 6,25 % per als [[Republicans Independents]]. La coalició, per poc, mantindrà la seva majoria absoluta. Això duu a una reflexió en la coalició, i al juny de [[1967]] a [[Lilla]], es porta a terme la fusió formal entre ambdues formacions amb el nom d'[[Unió de Demòcrates per la República|Unió de Demòcrates per la Cinquena República]] ([[Unió de Demòcrates per la República|UDR]]). S'adopten uns nous estatuts que fomenten la participació dels militants, i es crea un secretariat nacional col·legiat en el qual es relleva als gaullistas històrics. El nou partit designarà com secretari general a [[Robert Poujade]], i el lideratge del partit serà per a [[Georges Pompidou]].
 
== Secretaris generals de l'UNR ==