Turquestan (ciutat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
m Correcció: separador decimal (,) |
||
Línia 11:
El 1511 Turkistan fou refugi dels prínceps uzbeks després de la mort de Xibani a mans del xa [[safàvida]] [[Ismail I]] a la batalla de [[Merv]] ([[2 de desembre]] de [[1510]]). El khan kazakh [[Tagir Khan]] hi hauria mort vers el 1533 però altres fonts diuen que va morir més tard miserablement entre els [[quirguisos]]. Turkistan va restar en mans dels uzbeks [[shibànides]] i després del 1598 dels [[astrakhànides]]. El 1583 la va atacar el kazakh [[Tevkel Khan]]; no se sap quan va passar a mans dels kazakhs però fou probablement sota [[Ishim Khan]] en la victòria d'aquest del [[1621]] si és que no la van conquerir abans. A la mort del khan [[Yahangir Khan]] (1652 en combat contra els [[dungars]] o [[sungars]] o [[dzungars]] segons unes fonts; vers 1680 segons unes altres) fou enterrat a la ciutat en què hauria residit habitualment; el va succeir el seu fill [[Tiavka Khan]] (Tawke Khan) que va seguir residint a Turkistan. El 1694 una ambaixada russa procedent de Tobolsk va arribar a Turkistan (els russos l'anomenaven Turkestan) dirigida pels cosacs Fedor Skibin i Matvej Tročin i quatre anys després va rebre una ambaixada dels sungars, dzungars o dungars ([[oirats]] o [[calmucs]]). Al segle XVII Tiavka Khan ja no era reconegut com a autoritat suprema dels kazakhs; el 1717 el seu successor [[Kaip Khan]] es va sotmetre a Rússia. El 1723 els oirats van ocupar la ciutat al mateix temps de [[Sayram]] i [[Taixkent]]; després de la derrota dels oirast o dzungars el 1758, Turkestan va ser ocupada pels xinesos fins al 1760; quatre seccions independents de kazakhs es van apoderar del territori i una d'ellds, la de Shaykantawr, dominava el territori el 1780. Yunus Khan Khoja que fou khan dels Shaykantawr i de [[Taixkent]] (vers 1784) va governar fins vers 1799 i llavors va seguir el seu fill Sultan Khoja (vers 1799 - 1809); els dos es van reconèixer vassalls de [[Khanat de Bukharà|Bukharà]]; [[Alim Khan]] es va apoderar de Taixkent el 1809, però el khanat kazakh va subsistir a Turkestan amb Tozay Khan fins a la conquesta per [[Muhammad Umar Khan]] de [[Khanat de Kokand|Kokand]] el 1814 o 1815.
El segle XIX fou un temps de decadència general per Turkestan com per altres ciutats del [[Sirdarià]] (decadència ja iniciada al segle XVIII); la vida sedentària va disminuir en favor de la nòmada i la crisi econòmica fou general, en part causada per l'emigració d'uzbeks però també per altres causes. El desembre de 1864, després de tres dies de combats, fou sotmesa pels russos (un batalló de cosacs de l'Ural dirigits pel tinent Verevkin) en la seva guerra contra el [[khanat de Kokand]]. Llavors tenia 5.000 habitants. Fou part de l'oblast de Syr-Darya dins dels [[govern general del Turquestan]] (creat el 1867). Al cens de 1897 hi havia 11.253 habitants dels quals 8.940 uzbeks (79
Va arribar als 77.000 habitants el 1987. Després de la independència del [[Kazakhstan]] el 1991 el govern va dedicar atenció a la ciutat; un programa de restauració del mausoleu, finançat per [[Turquia]], es va portar a terme, que també va finançar una universitat turca-kazakh i un hotel. Avui dia és una ciutat que rep milers de peregrins i considerada una ciutat tant santa com la Meca.
| |||