Moviment estudiantil mexicà de 1968: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 69:
Fou al voltant del 10 d'agost que sorgí el que es pot considerar, ben bé, com el setè punt del plec petitori: '''el diàleg públic'''. Diversos funcionaris d'alt nivell dins l'organigrama governamental oferiren els seus oficis per tal de xerrar, negociar i trobar una sortida ecuànim al conflicte. Alguns d'aquests governants ho feren de manera oficial i pública, i d'altres per camins discrets i sota la taula.
La qüestió, però, era sempre la mateixa: "parlem-ne i ens en sortirem". Éra la vella trampa que havia muntat el PRI ([[Partido Revolucionario Institucional]]), el partit del govern durant els darrers quaranta anys i que havia garantit l'estabilitat política i econòmica del país: L'absorció de la dissidència. Amb tots els moviments socials anteriors, la tècnica era idèntica: xerrem. Si els líders acceptaven, hi havia una alternativa clara: ens entenem i vosaltres sortireu personalment beneficiats: o bé no ens entenem i vosaltres acabareu, personalment, a la presó o sota terra. Si no voleu negociar, sou uns intransigents subversius, terroristes i irracionals
La disjuntiva no era pas senzilla. El CNH, però, trobà una resposta encertadíssima: parlem, sí, però de manera pública. No ens trobarem en cap amagatall ni en privat. Establim un diàleg públic, entre representants del govern i del Consell, a algun lloc prou ample i conegut (podria ser l'estadi olímpic de la Universitat, per exemple) i de manera que les converses siguin transmeses en directe per ràdio i televisió.
| |||