Carbonaris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
=== Els adeptes ===
Els adeptes de la Carboneria aspiraven sobretot a la [[llibertat]] política i a un [[govern]] [[Constitució|constitucional]]: pertanyents en gran part a la [[burgesia]] i a les classes socials més elevades, s'havien dividit en dos sectors o lògies: la ''civil'', destinada a la protesta pacífica o a la propaganda, i la ''militar'', destinada a les accions d'[[escamot]]. Diverses personalitats famoses de la Itàlia del Risorgimento es van adherir al moviment, de manera explícita o implícita, entre els quals es destaca a: [[Silvio Pellico]], Antonio Panizzi, [[Giuseppe Mazzini]] de jove, [[Ciro Menotti]], [[Piero Maroncelli]], Carlo Bianco di Sant Jorioz i [[Federico Confalonieri]].
== La Història ==
Nascuda inicialment com a forma d'oposició a la política [[Napoleó Bonaparte|pronapoleònica]] de [[Joaquim Murat]], la Carboneria va afiliar seguidors a [[França]] i a [[Espanya]], tenint com a objectius les llibertats polítiques i l'obtenció d'una [[constitució]] en els països d'[[Europa]]. Després de la caiguda de Murat, la lluita es va dirigir contra el rei [[Ferran I de les Dues Sicílies]], que havent pres el poder havia oblidat les promeses de justícia i llibertat fetes en el període de l'exili. Es va difondre també en el [[nord]] i sobretot en les regions italianes de la [[Llombardia]] i [[Emília-Romanya]] gràcies a l'esforç de [[Filippo Buonarroti]] (que encara que no era carbonari, es va identificar amb el moviment), l'endemà del [[Congrés de Viena]] de [[1815]] el moviment va assumir també un caràcter patriòtic i marcadament anti-[[Àustria|austríac]].
Línia 18:
La Carboneria va passar per primera vegada de les paraules als fets el [[1820]] a [[Nàpols]] organitzant revoltes de caràcter anti-absolutista i liberal-constitucional que s'inspirava en la realitzada a [[Cadis]] el primer de gener del mateix any. Els oficials Michele Morelli i Giuseppe Silvati (que es van adherir per generals pro-Murat, com [[Guglielmo Pepe]]) el primer de juliol van marxar de [[Nola]] cap a Nàpols al capdavant dels seus regiments de cavalleria. Atemorit per la protesta, el rei Ferran I va acceptar concedir una nova carta magna i l'adopció d'un [[parlament]]. La victòria, encara que parcial, il·lusòria i aparent, va causar molta esperança a la península i a [[Torí]] els carbonaris locals, guiats per Santorre de Santarosa, van marxar amb direcció a la capital del [[Regne de Sardenya-Piemont|Regne de Sardenya]] i el [[12 de març]] de [[1821]] van obtenir la constitució democràtica.
No obstant això la [[Santa Aliança]] no va tolerar aquest comportament i a partir de [[febrer]] de [[1821]] van enviar un exèrcit al [[sud]] que va derrotar els insurrectes, numèricament inferiors i mal equipats. També al [[Piemont]] el rei [[Carles Albert I de Sardenya]], indecís sobre que fer, va cedir a les pressions del seu germà Carlo Felice de Sardenya i va demanar la intervenció militar d'Àustria: el [[8 d'abril]] l'exèrcit austríac va derrotar els revoltats i els moviments de 1820 i 1821, desencadenats gairebé totalment dintre de la Carboneria, podien declarar-se fracassats. Dins dels principals dirigents de la Carboneria, Morelli i Silvani van ser condemnats a mort; Pepe va ser condemnat a l'exili; [[Federico Confalonieri|Confalonieri]], Pellico i Maroncelli van ser empresonats.
=== Els moviments de 1831 i la fi de la Carboneria ===
| |||