Període romà a Catalunya: diferència entre les revisions

A mitjan segle II aC comencen a arribar monedes procedents de la seca de Roma, de les que al [[segle I aC]] es troben en abundància i la del nom del magistrat monetal, i la fi de l'ús de l'escriptura ibèrica a les monedes d'Hispània se situa cap al [[44 aC]],{{sfn|Villaronga|1979|p=94}} després de la mort de [[Juli Cèsar]].

 

 

==El gran impuls romanitzador del segle I aC==

Entre finals del [[segle II aC]] i la primera meitat del [[segle I aC]] naixeren els primers nuclis de caràcter urbà de tipus itàlic a la costa, dels que tots els colons eren [[ciutadania romana|ciutadans romans]] procedents del centre d'Itàlia. El [[90 aC]], la [[Julia de civitate italis]] va atorgar els drets de ciutadà romà als que s'havien mantingut fidels a [[Roma]] en la [[Guerra Social]], i als qui se sotmetessin.<ref>{{ref-llibre|cognom= Keaveney |nom=Arthur |títol= Rome and the unification of Italy |url=http://books.google.cat/books?id=ojoOAAAAQAAJ&pg=PA170&dq=lex+Julia+de+civitate&as_brr=3&hl=ca&cd=1#v=onepage&q=lex%20Julia%20de%20civitate&f=false |llengua=anglès |editorial=Croom Helm |lloc= |any=1987 |pàgines=p. 170 |isbn= 0-7099-3121-2 }}</ref> Molts aliats dels romans van assolir els drets de la ciutadania i s'impulsà en el pla social la romanització. [[Hispania]] oferia unes condicions favorables per treballar el camp en les seves fèrtils terres de les valls de l'Ebre i el Guadalquivir, un panorama polític més tranquil que en temps anteriors i una gran riquesa mineral, que van propiciar l'inici i desenvolupament d'un vast projecte colonitzador<ref>{{ref-publicació|nom= Maria Carmen|cognom= Santapau Pastor|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1417606|títol= La categoría jurídica de la tierra en la Hispania Romana|publicació=Lucentum|exemplar=núm. 21-22|data=2002-2003|pàgines=p. 191-206|consulta=11 oct 2011|llengua=castellà}}</ref> estimulat amb les lleis agràries promulgades a Roma durant la primera meitat del segle que repartiren lots de terra, l'''ager assignatus'' que quasi sempre provenia de l'ager publicus (terra estatal conquerida), entre els veterans italians,<ref> {{harvnb|Miró|1988|p=243-263}}, {{harvnb|Guitart|1999|p=145-151}} i {{harvnb|Barreda|Pena|1997}} afirmen que no hi ha cap prova al respecte</ref> que constituïen la capa dirigent de les noves ciutats,{{sfn|Alföldy|1987}} i aconseguir clienteles. També hi residien immigrants itàlics sense ciutadania i comerciants.

 

 

A partir de mitjans de segle Juli Cèsar tingué un paper preponderant en la romanització d'Hispània, els repartiments de terres prengueren més importància, sent l'exèrcit el principal instrument d'assentament d'italians i romans a les noves terres conquerides{{sfn|Nony|Christol|1980}} i creixé el nombre de proletaris desposseïts de terres d'Itàlia. Als colons beneficiaris de les reparticions cesarianes els eren assignades 10 iugades de terra (2,5 Ha) per família i procediren a la parcel·lació del terreny que envoltava els nous nuclis i al cultiu intensiu de la [[vinya]]. A més de la vinguda de colons hi afluïren capitals i interessos econòmics i nous assentaments foren fundats pels triunvirs [[Octavià]], [[Marc Antoni]] i [[Lèpid el triumvir|Lèpid]].