|
De nom '''Guillaume de Grimoard''', nascut al si d'una família noble va ingressar en l'orde benedictí i va realitzar estudis de Dret canonge a [[Montpeller]] i [[Tolosa]] per a després ensenyar a les universitats de les esmentades ciutats a més d'en les de [[París]] i [[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]].
EnEl [[1352]] és nomenat abat de Notre Dame du Pré, iniciant la seva cursa diplomàtica a [[península Itàlica|Itàlia]] fins que enel 1362 mor Innocenci VI i és escollit successor, malgrat no ser cardenal, per un conclave que no es va posar d'acord en l'elecció d'un dels seus membres. Guillaume va conèixer la notícia de la seva elecció mentre es trobava en una missió diplomàtica i es va desplaçar a Avinyó on es va consagrar el [[6 de novembre]] prenent el nom d'Urbà V.
L'objectiu principal del seu pontificat va ser tornar a fixar la seu pontifícia a la ciutat de [[Roma]], condició que la ''Ciutat Eterna'' havia perdut des que, en [[1309]], [[Climent V]] l'havia fixat a Avinyó.
El [[16 d'octubre]] del [[1367]], Urbà V entrava a [[Roma]] acompanyat pel cardenal [[Gil Álvarez d'Albornoz]] que des dedel [[1353]], actuant com a legatllegat papal a Itàlia, havia aconseguit restablir la sobirania papal sobre els Estats Pontificis.
EnEl [[1368]] va reconciliar la Santa Seu amb el Sacre Imperi mitjançant la coronació, a [[Roma]], de l'emperador [[Carles IV de Luxemburg|Carles IV]] i de la seva esposa; i en [[1369]] va aconseguir també un acostament en l'emperador bizantí [[Joan V Paleòleg]] qui, buscat suport contra els turcs que amenaçaven ConstantinoplaConstantinoble, es va convertir al catolicisme.
EnEl [[1367]] va morir Albornoz, la qual cosa va suposar ella reinicitornada de les sublevacions que el cardenal, durant el seu mandat com a legatllegat, havia suprimit. La pèrdua del seu col·laborador, unida a la represa de les hostilitats entre el [[Regne de França]] i el [[Regne de d'Anglaterra]], immersesimmersos en la [[Guerra dels Cent Anys]], després d'un període de pau aconseguit enel [[1360]] amb la [[Pau de Bretigny]]; van determinar Urbà V a retornar cap a Avinyó.
El 5 de setembre dedel 1370 Urbà abandonava Roma, després d'una estançaestada en la mateixa de gairebé tres anys, i tornava a fixar la seu pontifícia a Avinyó, on moriria poc després, el [[19 de desembre]].
Urbà està considerat com el primer Papa humanista de la història de l'Església. Durant el seu pontificat va fundar les universitats de [[Cracòvia]] i [[Viena]], recolzant-nei va donar suport a moltes d'altres.
A més Urbà V va ser el papa número 200. Declarat beat per [[Pius IX]] el 1870, les seves restes descansen a l'abadia de Sant Víctor a Marsella.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com ''Gallus vicecomes'' (Vescomte gal), citació que fa referència aal títol mobiliari, vescomte, i al seu origen francès.
{{Papa|Innocenci VI|[[1362]]–[[1370]]|Gregori XI}}
| 