Rakhine: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contextualització
Arreglo part de l'article, l'estructuro una mica i afegeixo una referència. En caldrien més.
Línia 1:
Els '''rakhine''' arracanesos o aracanesos són els natius de l'estat de [[Myanmar]] anomenat Arracan o [[Arakan]] (Rakhine) i professen la religió [[Budisme|budista]].
Els arracanesos, aracanesos o '''rakhine''' són els natius d'Arracan o [[Arakan]] i professen la religió budista. Antigament, al segle XV o XVI, l'estat arracanès, amb capital a Mrak-U, arribava fins a més enllà de Chittagong i les muntanyes de Chittagong, actualment a Bangladesh. En aquella època molts d'ells exercien la pirateria al costat dels portuguesos, terroritzant les ribes marítimes i fluvials de Bengala, on se'ls coneixia com a maghs. Des del segle XVII, els bengalins musulmans han anat guanyat terreny, sota l'empara, primer, dels sultans musulmans de Bengala i posteriorment dels colonitzadors britànics, dels quals van ser aliats en contra de la independència de Birmània. A Arracan, la immigració musulmana bengalí, un terç de la població, s'anomena a si mateixa [[Rohingya]] des de fa poques dècades, després d'haver-se definit, consecutivament i per avatars polítics, com a "índia" i "pakistanesa". La població nativa arracanesa, en vies de minorització, i la resta dels birmans, els continuen anomenant "indis" (oficialment, bengalins i informalment "kala" o "negres"). Els bengalins viuen als tres districtes del nord, on la població nativa arracanesa, de raça mongoloide, ha estat completament eradicada a diversos pobles o assimilada per casaments entre homes musulmans i dones budistes forçades a convertir-se a l'islam, religió que passa als seus descendents. La llengua dels bengalins d'Arracan, autodenominats rohingyas, és el dialecte bengalí de Chittagong, com en el cas, per exemple del premi Nobel Muhamad Yunus. Muhamad Yunus és també un dels noms més corrents entre els que des de fa poques dècades es fan anomenar rohingyas, per disfressar l'expansionisme musulmà bengalí, un fenomen que no és específic de Birmània, sinó que afecta també molts estats de l'Índia, com Assam, Meghalaya o Nagaland, on les poblacions natives, sovint mongoloides i cristianitzades, estan sent minoritzades per l'explosió demogràfica dels immigrants musulmans bengalins arribats al segle XX, tal com succeeix a Arracan.
 
{{Autoritat}}
== Història ==
Antigament, al [[segle XV]] o [[Segle XVI|XVI]], l'estat arracanès, amb capital a Mrak-U, arribava fins a més enllà de [[Chittagong]] i les muntanyes de Chittagong. En aquella època molts dels seus habitants exercien la pirateria al costat dels portuguesos, terroritzant les ribes marítimes i fluvials de [[Bengala]], on se'ls coneixia com a maghs. Des del [[segle XVII]], els bengalins musulmans han anat guanyant terreny sota l'empara, primer, dels [[Sultà|sultans]] musulmans de Bengala i posteriorment dels colonitzadors britànics, dels quals van ser aliats en contra de la independència de Birmània.
 
== Societat ==
A Arracan, la immigració musulmana bengalí, un terç de la població, s'anomena a si mateixa [[Rohingya]] des de fa poques dècades, després d'haver-se definit, consecutivament i per avatars polítics, com a «índia» i «pakistanesa». La població nativa arracanesa, en vies de minorització, i la resta dels birmans, els continuen anomenant "indis" (oficialment, bengalins i informalment "kala" o "negres").
 
Els arracanesos, aracanesos o '''rakhine''' són els natius d'Arracan o [[Arakan]] i professen la religió budista. Antigament, al segle XV o XVI, l'estat arracanès, amb capital a Mrak-U, arribava fins a més enllà de Chittagong i les muntanyes de Chittagong, actualment a Bangladesh. En aquella època molts d'ells exercien la pirateria al costat dels portuguesos, terroritzant les ribes marítimes i fluvials de Bengala, on se'ls coneixia com a maghs. Des del segle XVII, els bengalins musulmans han anat guanyat terreny, sota l'empara, primer, dels sultans musulmans de Bengala i posteriorment dels colonitzadors britànics, dels quals van ser aliats en contra de la independència de Birmània. A Arracan, la immigració musulmana bengalí, un terç de la població, s'anomena a si mateixa [[Rohingya]] des de fa poques dècades, després d'haver-se definit, consecutivament i per avatars polítics, com a "índia" i "pakistanesa". La població nativa arracanesa, en vies de minorització, i la resta dels birmans, els continuen anomenant "indis" (oficialment, bengalins i informalment "kala" o "negres"). Els bengalins viuen als tres districtes del nord, on la població nativa arracanesa, de raça mongoloide, ha estat completament eradicada a diversos pobles o assimilada per casaments entre homes musulmans i dones budistes forçades a convertir-se a l'islam, religió que passa als seus descendents. La llengua dels bengalins d'Arracan, autodenominats rohingyas, és el dialecte bengalí de Chittagong, com en el cas, per exemple del premi Nobel Muhamad Yunus. Muhamad Yunus és també un dels noms més corrents entre els que des de fa poques dècades es fan anomenar rohingyas, per disfressar l'expansionisme musulmà bengalí, un fenomen que no és específic de Birmània, sinó que afecta també molts estats de l'Índia, com Assam, Meghalaya o Nagaland, on les poblacions natives, sovint mongoloides i cristianitzades, estan sent minoritzades per l'explosió demogràfica dels immigrants musulmans bengalins arribats al segle XX, tal com succeeix a Arracan.<ref>{{Ref-web|url = http://www.crisisgroup.org/~/media/Files/asia/south-east-asia/burma-myanmar/261-myanmar-the-politics-of-rakhine-state.pdf|títol = Myanmar: The Politics of Rakhine State|consulta = 11/23/2015|llengua = anglès|editor = crisisgroup.org|data = 22/10/2014}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Grups sinotibetans]]