Infart miocardíac: diferència entre les revisions

L'infart de miocardi és la presentació més freqüent de la [[cardiopatia isquèmica]]. L'[[OMS]] va estimar que l'any 2002, el 12,6% de les morts a nivell mundial es devien a una cardiopatia isquèmica,<ref name="WHO-2002">{{citar ref-llibre|enllaçautor=http://www.who.int/en/|títol=The World Health Report 2004 - Changing History|editorial=[[Organització Mundial de la Salut]]|data=2004|pàgines=120-4|format=PDF|url = http://www.who.int/entity/whr/2004/en/report04_en.pdf|isbn= 92-4-156265-X}}</ref> que és la principal causa de mort en països desenvolupats i la tercera causa de mort en països en vies de desenvolupament, després de la [[SIDA]] i les infeccions respiratòries baixes.<ref name="UCatlas">{{Citar ref-web|títol=Cause of Death - UC Atlas of Global Inequality|editorialeditor=Center for Global, International and Regional Studies (CGIRS) at the University of California Santa Cruz|url=http://ucatlas.ucsc.edu/cause.php|consultat= 7 de desembre de 2006}}</ref>

En països desenvolupats com els [[Estats Units]], i entre els que també es troba [[Espanya]], les morts per cardiopaties són més nombroses que la mortalitat per [[càncer]].<ref name="causesofdeath">{{citar ref-web|títol=Deaths and percentage of total death for the 10 leading causes of death: United States, 2002-2003|editorialeditor=National Center of Health Statistics|format=[[PDF]]|url=http://www.cdc.gov/nchs/data/hestat/leadingdeaths03_tables.pdf|consultat= 7 d'abril de 2007}}</ref> Les coronariopaties causen una de cada cinc morts als Estats Units i on més d'un milió de persones pateixen un atac coronari cada any, de les quals un 40% morirà com a conseqüència de l'infart.<ref name="AHAstats">{{citar ref-web|títol=Heart Attack and Angina Statistics|editorialeditor=[[American Heart Association]]|data=2003|url=http://www.americanheart.org/presenter.jhtml?identifier=4591|consultat= 7 de desembre de 2006}}</ref> De manera que un nord-americà morirà cada minut d'un esdeveniment coronari patològic.

A l'[[Índia]] la malaltia cardiovascular és la principal causa de mort.<ref name="mukhPred">{{citar ref-publicació| cognom=Mukherjee, A.K|article=Prediction of coronary heart disease using risk factor categories.|publicació= J Indian Med Assoc|data=1995|id=PMID 8713248}}</ref> En aquest país un terç de les morts durant l'any 2007 es devien a una malaltia cardiovascular, xifra que s'espera augmentarà i passarà d'un milió el 1990 i 1,6 milions en 2000, a dos milions per a l'any 2010.<ref name="ghafBurd">{{citar ref-publicació| cognom=Ghaffar, A.; Reddy, K.S.; Singhi, M|article=Burden of non-communicable diseases in South Asia.|publicació= BMJ|data=2004|volum=328|pàgines=807-810|format=[[PDF]]|url=http://www.bmj.com/cgi/reprint/328/7443/807.pdf}}</ref><ref name="rastPhys">{{citar ref-publicació| cognom=Rastogi, T; Vaz, M.; Spiegelman, D.; Reddy, K.S.; Bharathi, A.V.; Stampfer, M.J.; Willett, W.C.; Ascherio1, A|article=Physical activity and risk of coronary heart disease in India.|publicació=Int. J. Epidemiol|data=2004|volum=33|pàgines=1-9|format=PDF|url=http://ije.oxfordjournals.org/cgi/reprint/33/4/759.pdf|doi = 10.1093/ije/dyh042|doi = 10.1093/ije/dyh042}}</ref><ref name="GuptEsca">{{citar ref-publicació| cognom=Gupta, R|article=Escalating Coronary Heart Disease and Risk Factors in South Asians.|publicació=Indian Heart Journal|data=2007|pàgines=214-17|format=[[PDF]]|url=http://indianheartjournal.com/editorial007.pdf}}</ref>

* Sexe masculí.<ref name="Framingham1998">{{citar ref-publicació| cognom=Wilson, P.W.; D'Agostino, R.B.; Levy, D.; Belanger, A.M.; Silbershatz, H.; Kannel, W.B|article=Prediction of coronary heart disease using risk factor categories.|publicació=Circulation|data=1998|volum=97|númeroexemplar=18|pàgines=1837-47|format=[[PDF]]|url=http://circ.ahajournals.org/cgi/reprint/97/18/1837.pdf|id=PMID 9603539}}</ref>

* [[Obesitat]],<ref name="Yusuf-2005">{{citar ref-publicació| cognom=Yusuf, S.; Hawken, S.; Ounpuu, S.; Bautista, L.; Franzosi, M.G.; Commerford, P.; Lang, C.C.; Rumboldt, Z.; Onen, C.L.; Lisheng, L.; Tanomsup, S.; Wangai, P.Jr.; Razak, F.; Sharma, A.M.; Anand, S.S.; INTERHEART Study Investigators|article=Obesity and the risk of myocardial infarction in 27,000 participants from 52 countries: a case-control study.|publicació=Lancet|data=2005|volum=366|númeroexemplar=9497|pàgines=1640-9|id=PMID 16271645|doi = 10.1016/S0140-6736(05)67663-5}}</ref> definida com un índex de massa corporal major de 30 kg/m², la circumferència abdominal o per l'índex cintura / maluc.

Molts dels factors de risc cardíacs són modificables, de manera que molts atacs del cor poden ser previnguts al mantenir un estil de vida més saludable. L'activitat física, per exemple, s'associa amb riscos més baixos.<ref name="Jensen-1991">{{citar ref-publicació| cognom=Jensen, G.; Nyboe, J.; Appleyard, M.; Schnohr, P|article=Risk factors for acute myocardial infarction in Copenhagen, II: Smoking, alcohol intake, physical activity, obesity, oral contraception, diabetes, lipids, and blood pressure.|publicació=Eur Heart J|data=1991|volum=12|númeroexemplar=3|pàgines=298-308|id=PMID 2040311}}</ref> Els factors de risc no modificables inclouen l'edat, el sexe, els antecedents familiars i altres factors de predisposició genètics.<ref name="Framingham1998" />

Les dones que usen pastilles anticonceptives combinades, tenen un modest augment en el seu risc d'un infart de miocardi, especialment en presència d'altres factors com l'hàbit de fumar.<ref name="Khader-2003">{{citar ref-publicació| cognom= Khader, Y.S.; Rice, J.; John, L.; Abueita, O|article=Oral contraceptives use and the risk of myocardial infarction: a meta-analysis.|publicació=Contraception|data=2003|volum=68|númeroexemplar=1|pàgines=11-7|id=PMID 12878281|doi = 10.1016/S0010-7824(03)00073-8}}</ref>

Se sap que la inflamació és un pas important en el procés de formació d'una placa arterioscleròtic.<ref name="Wilson-2006">{{citar ref-publicació| cognom= Wilson, A.M.; Ryan, M.C.; Boyle, A.J|article=The novel role of C-reactive protein in cardiovascular disease: risk marker or pathogen.|publicació=Int J Cardiol|data=2006|volum=106|númeroexemplar=3|pàgines=291-7|id=PMID 16337036|doi = 10.1016/j.ijcard.2005.01.068}}</ref> La [[proteïna C reactiva]] és un marcador sensible encara que no específic de la inflamació. Per aquesta raó, una elevació sanguínia de la proteïna C reactiva pot predir el risc d'un infart, així com d'un accident cerebrovascular i el desenvolupament de la diabetis, encara que no està clar si té un paper directe en la formació de l'arterosclerosi.<ref name="Wilson-2006" /> Més encara, certes drogues usades en l'infart de miocardi poden reduir els nivells de la proteïna C reactiva.<ref name="Wilson-2006" /> No es recomana l'ús d'exàmens d'alta sensibilitat per a la proteïna C reactiva en la població general, encara que poden ser usats a discreció d'un professional de la salut en persones amb altres factors de risc importants.<ref name="Pearson-2003">{{citar ref-publicació| cognom= Pearson, T.A.; Mensah, G.A.; Alexander, R.W.; Anderson, J.L.; Cannon, R.O.; Criqui, M.; Fadl, Y.Y.; Fortmann, S.P.; Hong, Y.; Myers, G.L.; Rifai, N.; Smith, S.C. Jr; Taubert, K.; Tracy, R.P.; Vinicor, F.; Centers for Disease Control and Prevention; American Heart Association|article=Markers of inflammation and cardiovascular disease: application to clinical and public health practice: A statement for healthcare professionals from the Centers for Disease Control and Prevention and the American Heart Association.|publicació=Circulation|data=2003|volum=107|númeroexemplar=3|pàgines=499-511|format=[[PDF]]|url=http://circ.ahajournals.org/cgi/reprint/107/3/499.pdf|id=PMID 12551878|doi = 10.1161/01.CIR.0000052939.59093.45}}</ref>

Recentment s'ha relacionat a la malaltia periodontal amb la coronariopatia i, sent que la periodontitis és molt comú, poden tenir conseqüències en salut pública.<ref name="Janket-2003">{{citar ref-publicació| cognom=Janket SJ, Baird, A.E.; Chuang, S.K.; Jones, J.A.|article=Meta-analysis of periodontal disease and risk of coronary heart disease and stroke.|publicació=Oral Surg Oral Med Oral Pathol Oral Radiol Endod.|data=2003|volum=95|númeroexemplar=5|pàgines=559-69|id=PMID 12738947}}</ref> Estudis serològics que han mesurat anticossos en contra de bacteris que causen la periodontitis clàssica, van trobar que són anticossos que estan presents en persones amb coronariopaties.<ref name="Pihlstrom-2005">{{citar ref-publicació| cognom=Pihlstrom BL, Michalowicz BS, Johnson NW.|article=Periodontal diseases.|publicació=Lancet|data=2005|volum=366|númeroexemplar=9499|pàgines=1809-20|id=PMID 16298220|doi = 10.1016/S0140-6736(05)67728-8}}</ref> La periodontitis acostuma a augmentar els nivells sanguinis de la proteïna C reactiva, fibrinògen i citoquines;<ref name="Scannapieco-2003">{{citar ref-publicació| cognom=Scannapieco FA, Bush RB, Paju S.|article=Associations between periodontal disease and risk for atherosclerosis, cardiovascular disease, and stroke. A systematic review.|publicació=Ann Periodontol|data=2003|volum=8|númeroexemplar=1|pàgines=38-53|id=PMID 14971247|doi = 10.1902/annals.2003.8.1.38}}</ref> per la qual cosa la periodontitis pot intervenir el risc d'infart per aquests factors.<ref name="D'Aiuto-2006">{{citar ref-publicació| cognom=D'Aiuto, F.; Parkar, M.; Nibali, L.; Suvan, J.; Lessem, J.; Tonetti, M.S.|article=Periodontal infections cause changes in traditional and novel cardiovascular risk factors: results from a randomized controlled clinical trial.|publicació=Am Heart J|data=2006|volum=151|númeroexemplar=5|pàgines=977-84|id=PMID 16644317}}</ref> S'ha suggerit que l'agregació plaquetària mitjançada per bacteris causants de periodontitis pot promoure la formació de macròfags escumosos<ref name="Lourbakos-2001">{{citar ref-publicació| cognom=Lourbakos A, Yuan YP, Jenkins AL, Travis J, Andrade-Gordon, P.; Santulli, R.; Potempa, J.; Pike, R.N.|article=Activation of protease-activated receptors by gingipains from Porphyromonas gingivalis leads to platelet aggregation: a new trait in microbial pathogenicity.|publicació=Blood|data=2001|volum=97|númeroexemplar=12|pàgines=3790-7|formato=[[PDF]]|url=http://bloodjournal.hematologylibrary.org/cgi/reprint/97/12/3790.pdf|id=PMID 11389018|doi = 10.1182/blood.V97.12.3790}}</ref><ref name="Qi-2003">{{citar ref-publicació| cognom=Qi, M.; Miyakawa, H.; Kuramitsu, H.K.|article=Porphyromonas gingivalis induces murine macrophage foam cell formation.|publicació=Microb Pathog|data=2003|volum=35|númeroexemplar=6|pàgines=259-67|id=PMID 14580389|doi = 10.1016/j.micpath.2003.07.002}}</ref> així com altres processos específics que encara no han estat establerts amb claredat.<ref name="Spahr-2006">{{citar ref-publicació| cognom=Spahr, A.; Klein, E.; Khuseyinova, N.; Boeckh, C.; Muche, R.; Kunze, M.; Rothenbacher, D.; Pezeshki G.; Hoffmeister A.; Koenig W.|article=Periodontal infections and coronary heart disease: role of periodontal bacteria and importance of total pathogen burden in the Coronary Event and Periodontal Disease (CORODONT) study.|publicació=Arch Intern Med|data=2006|volum=166|númeroexemplar=5|pàgines=554-9|id=PMID 16534043|doi = 10.1001/archinte.166.5.554}}</ref>

El dipòsit de calci és una altra part en el procés de formació de la placa arterioscleròtic. Aquest cúmul de calci en les artèries coronàries pot ser detectada amb tomografia i poden tenir valor predictiu més enllà dels factors de risc clàssics.<ref name="JAMAcalc">Greenland, P.; LaBree, L.; Azen, S.P.; Doherty, T.M.; Detrano, R.C. "Coronary artery calcium score combined with Framingham score for risk prediction in asymptomatic individuals". ''JAMA''. 2004; 291: 210-215. PMID 14722147</ref><ref name="NEJMcalc">Detrano R.; Guerci AD.; Carr JJ.; ''et al''. Coronary calcium as a predictor of coronary events in four racial or ethnic groups. ''N Engl J Med''. 2008;358(13):1336-45. PMID 18367736</ref><ref name="ACCcalc">Arad, Y.; Goodman, K.; Roth, M.; Newstein, D.; Guerci, A.D. "Coronary calcification, coronary disease risk factors, C-reactive protein, and atherosclerotic cardiovascular disease events: the St. Francis Heart Study". ''J Am Coll Cardiol''. 2005;46:158-165. PMID 15992651</ref> S'han estudiat molts altres factors, incloent-hi les sutures de l'orella,<ref name="Lichstein-1974">{{citar ref-publicació| cognom=Lichstein E.; Chadda, K.D.; Naik D.; Gupta P.K.|article=Diagonal ear-lobe crease: prevalence and implications as a coronary risk factor.|publicació=N Engl J Med|data=1974|volum=290|númeroexemplar=11|pàgines=615-6|id=PMID 4812503}}</ref> i altres signes dermatològics.<ref name="Miric-1998">{{citar ref-publicació| cognom=Miric, D.; Fabijanic, D.; Giunio, L.; Eterovic, D.; Culic, V.; Bozic, I.; Hozo, I.|article=Dermatological indicators of coronary risk: a case-control study.|publicació=Int J Cardiol|data=1998|volum=67|númeroexemplar=3|pàgines=251-5|id=PMID 9894707}}</ref>

Si el flux sanguini deficient al cor dura el temps suficient, es pot iniciar un procés anomenat cascada isquèmica, en la qual les [[cèl·lules]] del cor moren, principalment per [[necrosi]], sense que puguin ja regenerar-se. En aquest punt de mort cel·lular es forma una cicatriu de [[colàgen]] permanentment, danyant l'arquitectura cardíaca. Alguns estudis recents han indicat que el procés de mort cel·lular anomenat [[apoptosi]] també juga un paper important en el procés del dany tissular després d'un infart de miocardi.<ref name="Krijnen-2002">{{citar ref-publicació| autor=Krijnen, P.A; Nijmeijer, R.; Meijer C.J.; Visser, C.A.;, Hack, C.E.; Niessen, H.W.|títol=Apoptosis in myocardial ischaemia and infarction.|publicació=J Clin Pathol|data=2002|volum=55|númeroexemplar=11|pàgines=801-11|id=PMID 12401816|doi = 10.1136/jcp.55.11.801}}</ref> Com a resultat, el teixit fibròtic posa al pacient en una situació de risc de l'aparició de trastorns del ritme cardíac que tendeixen a ser potencialment perillosos per a la seva vida, incloent l'aparició d'una [[aneurisma]] ventricular que pot afectar amb conseqüències catastròfiques, generalment mortals.

El dolor toràcic sobtat és el símptoma més freqüent d'un infart, és en general prolongat i es percep com una [[pressió]] intensa, que pot estendre o propagar-se als braços i espatlles sobretot l'esquerre, l'esquena, coll i fins i tot a les [[dents]] i la [[mandíbula]]. El dolor de pit a causa d'isquèmia o una falta de subministrament sanguini al cor es coneix com a angor o angina de pit, encara que no són infreqüents els infarts que cursen sense dolor, o amb dolors atípics que no coincideixen amb el descrit. Per això es diu que el diagnòstic és clínic, electrocardiogràfic i de laboratori, ja que només aquests tres elements en el seu conjunt permeten realitzar un diagnòstic precís. El dolor, quan és típic es descriu com un puny enorme que retorça el cor. Correspon a una angina de pit però que es perllonga en el temps, i no respon a l'administració dels medicaments amb els que abans es alleujava, per exemple nitroglicerina sublingual, ni cedeix amb el repòs. El dolor de vegades es percep de forma diferent, o no segueix cap patró fix, sobretot en ancians i en diabètics. En els infarts que afecten a la cara inferior o diafragmàtica del cor, pot percebre's com un dolor prolongat a la part superior de l'abdomen que l'individu podria, erròniament, atribuir a indigestió o acidesa. El signe de Levine ha estat categoritzat com un signe clàssic i predictiu d'un infart, en el qual l'afectat localitza el mal de pit agafant fortament el seu tòrax a nivell de l'estèrnum.<ref name="pmid17208083">{{citar ref-publicació|autor=Marcus, G.M.; Cohen, J.; Varosy, P.D. ''et al'' |títol=The utility of gestures in patients with chest discomfort |publicació=Am. J. Med. |volum=120 |númeroexemplar=1 |pàgines=83–9 |data=2007 |pmid=17208083 |doi=10.1016/j.amjmed.2006.05.045 |url=http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0002-9343(06)00668-1}}</ref>

La [[dispnea]] o dificultat per poder respirar succeeix quan el dany del cor redueix la despesa cardíac del ventricle esquerre, causant insuficiència ventricular esquerra i com a conseqüència, un [[edema pulmonar]]. D'altres signes inclouen la diaforesi o una excessiva sudoració, debilitat, marejos (és l'únic símptoma en un 10% dels casos), palpitacions, nàusees d'origen desconegut, vòmits i defalliment. És probable que l'aparició d'aquests darrers símptomes sigui conseqüència d'un alliberament massiva de catecolamines del [[sistema nerviós simpàtic]],<ref name="pmid3524599">{{citar ref-publicació|autor=Little, R.A.; Frayn, K.N.; Randall, P.E. ''et al'' |títol=Plasma catecholamines in the acute phase of the response to myocardial infarction |publicació=Arch Emerg Med |volum=3 |númeroexemplar=1 |pàgines=20–7 |data=1986 |pmid=3524599 |doi=}}</ref> una resposta natural al dolor i les anormalitats hemodinàmiques que resulten com a conseqüència de la disfunció cardíaca.

Les dones tendeixen a experimentar símptomes marcadament diferents que el dels homes. Els símptomes més comuns en les dones són la dispnea, debilitat, fatiga i fins i tot somnolència, els quals es manifesten fins a un mes previs a l'aparició clínica de l'infart isquèmic. En les dones, el dolor de pit pot ser menys predictiu d'una isquèmia coronària que en els homes.<ref name=McSweeney>{{citar ref-publicació| autor=McSweeney, J.C.; Cody, M.; O'Sullivan, P.; Elberson, K.; Moser, D.K.; Garvin, B.J.|títol=Women's early warning symptoms of acute myocardial infarction|publicació=Circulation|data=2003|pàgines=2619-23|volum=108|númeroexemplar=21|id=PMID 14597589|doi = 10.1161/01.CIR.0000097116.29625.7C}}</ref>

Aproximadament un quart dels infarts de miocardi són silents, és a dir, apareixen sense dolor de pit i altres símptomes.<ref name="Kannel-1986">{{citar ref-publicació| autor=Kannel WB.|títol=Silent myocardial ischemia and infarction: insights from the Framingham Study.|publicació=Cardiol Clin|data=1986|volum=4|númeroexemplar=4| pàgines=583-91|id=PMID 3779719}}</ref> Aquests són normalment descoberts temps després durant electrocardiogrames subsegüents o durant una autòpsia sense història prèvia de símptomes relacionats a un infart. Aquest curs silent és més comú en els ancians, en pacients diabètics,<ref name="Diabetologica2004-David">{{citar ref-publicació| autor=Davis, T.M; Fortun, P.; Mulder, J.; Davis, W.A.; Bruce, D.G.|títol=Silent myocardial infarction and its prognosis in a community-based cohort of Type 2 diabetic patients: the Fremantle Diabetes Study|publicació=Diabetologia|data=2004|pàgines=395-9|volum=47|númeroexemplar=3|id=PMID 14963648|doi = 10.1007/s00125-004-1344-4}} </ref> i després d'un trasplantament de cor, probablement per raó que un cor donat no està connectat als nervis de l'hoste.<ref name=rubin's>{{citar ref-llibre|coautors= Emanuel Rubin; Fred Gorstein; Raphael Rubin; Roland Schwarting; David Strayer|títol= Rubin's Pathology - Clinicopathological Foundations of Medicine|editorial= Lippincott Williams & Wilkins|data= 2001|lloc= Maryland|pàgines= 549|isbn= 0-7817-4733-3 }}</ref> En diabètics, les diferències en el llindar del dolor, la neuropatia autonòmica i altres factors fisiològics són possibles explicacions de l'absència de simptomatologia durant un infart.<ref name="Diabetologica2004-David" />

El diagnòstic diferencial inclouen altres causes sobtades de mal de pit, com un [[tromboembolisme pulmonar]], la [[dissecció aòrtica]], [[pericarditis]], el [[pneumotòrax]] a tensió i [[espasme esofàgic]].<ref name="pmid16199332">{{citar ref-publicació|autor=Boie, E.T. |títol=Initial evaluation of chest pain |publicació=Emerg. Med. Clin. North Am. |volum=23 |númeroexemplar=4 |pàgines=937–57 |data=2005 |pmid=16199332 |doi=10.1016/j.emc.2005.07.007 |url=http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0733-8627(05)00059-3}}</ref>

Aquests criteris de l'OMS van ser redefinits en el [[2000]] per donar predomini als marcadors cardíacs.<ref name="Alpert-2000">{{cita publicaciónref-publicació| autor=Alpert JS, Thygesen K, Antman E, Bassand JP. | títulotítol=Myocardial infarction redefined--a consensus document of The Joint European Society of Cardiology/American College of Cardiology Committee for the redefinition of myocardial infarction. | revista=J Am Coll Cardiol | añoany=2000 | volumenvolum=36 | númeroexemplar=3 | páginaspàgines=959-69 | id=PMID 10987628}}</ref> D'acord amb les noves disposicions, un augment de la [[troponina]] cardíaca, acompanyada de símptomes típics, d'ones Q patològiques, d'elevació o depressió del segment ST o d'intervenció coronària, és suficient per a diagnosticar un infart de miocardi.