|
[[Fitxer:Eugene charles catalan.jpg|thumb|right|250px|Eugène Charles Catalan]]
'''Eugène Charles Catalan''' ([[Bruges]], [[1814]] - [[Lieja]], [[1894]]) va ser un [[matemàtic]] franco-belgafrancobelga, especialista en [[teoria de nombres]].
== Biografia ==
Eugène Charles Catalan va néixer el [[30 de maig]] de [[1814]] a [[Bruges]], a [[Bèlgica]]. El seu pare, Joseph Catalan, un joier parisenc, no el va reconèixer fins al [[1821]]. Eugène es va instal·lar a París el [[1825]], i va ingressar a l'[[École polytechnique|Escola politècnica]] (Promociópromoció X1833). Anava a la mateixa classe que [[Joseph Liouville|Liouville]] el [[1833]], però va ser expulsat de l'escola l'any següent. El van autoritzar a reprendre els seus estudis el [[1835]] i va treure el diplomat, després va ensenyar matemàtiques a l'Escola de les d'Arts i els Oficis de [[Châlons-en-Champagne|Châlons-sur-marne]]. El seu amic [[Joseph Liouville|Liouville]] el va ajudar a obtenir, el [[1838]], un lloc de professor de geometria descriptiva a la Politècnica. Però les seves activitats polítiques van posar fre a la seva carrera; tenia idees polítiques molt d'esquerres.
Va ensenyar durant diversos anys al liceu Charlemagne. El [[1844]], en una carta a l'editor del ''diariDiari de Crelle'', Catalan va escriure la seva cèlebre [[Conjectura de Catalan|conjectura]]:
: «Li prego, Senyorsenyor, si vol enunciar, en el seu recull, el teorema següent, que crec vertader, tot i que encara no he aconseguit demostrar-holo completament: d'altres seran potser més encertats:<br /> Dos [[Nombre enter|nombres enters]] consecutius, diferents de 8 i 9 no poden ser potències exactes; en altres paraules: l'equació
::<math>x^p - y^q = 1 \,</math>
: :en onquè les incògnites són [[Nombre enter|nombres enters]] i positius, no admet més que una única solució.» ▼
::Aquesta [[Conjectura de Catalan|conjectura]] no va ser demostrada fins al 2002 per [[Preda Mihailescu]] ( veurevegeu [http://www-math.uni-paderborn.de/~preda/ aquest enllaç] i [http://perso.wanadoo.fr/yoda.guillaume/Nb30a50/CataConj.htm aquest]). ▼
▲: on les incògnites són [[Nombre enter|nombres enters]] i positius, no admet més que una única solució.»
▲Aquesta [[Conjectura de Catalan|conjectura]] no va ser demostrada fins al 2002 per [[Preda Mihailescu]] (veure [http://www-math.uni-paderborn.de/~preda/ aquest enllaç] i [http://perso.wanadoo.fr/yoda.guillaume/Nb30a50/CataConj.htm aquest]).
Va participar en la [[revolució de 1848]] i el [[1865]], va deixar finalment [[França]] per tornar a [[Bèlgica]], i va ensenyar anàlisi a la [[Universitat de Liège]].
Catalan va fundar el [[1875]] la revista de matemàtiques ''laLa Nova Correspondència matemàtica''. Catalan va treballar en [[Anàlisi matemàtica]] estudiant les [[Equació diferencial|equacions diferencials]] i les [[Sèrie de potències enteres|sèries de potències enteres]], interessant-se en el càlcul d'[[Integral múltiple|integrals múltiples]]; va fer investigacions en [[geometria diferencial]] (va publicar el 1843 els seus resultats sobre les [[superfícies algebraiques]] que porten avui el seu nom) i en [[teoria de nombres]]. Va publicar una gran part dels seus resultats d'investigació en el ''Diari de matemàtiques pures i aplicades''.
Va rebre la Creu de Cavaller de l'OrdreOrde de Léopold, el [[1879]]. Considerat llavors com un [[matemàtic]] molt eminent en teoria dels nombres, va ser designat el [[1883]] per l'Acadèmia de les ciències belga, per ser un dels tres jurats encarregats d'atorgar un premi per a una demostració dedel l'[[darrer teorema de Fermat]].
Va morir el 14 de febrer de 1894 a [[Lieja]].
Actualment, l'[[Acadèmia Reial de Bèlgica]] atorga el ''Premi Eugène-Catalan'', cada cinc anys, a un savi belga o francès que hagi fet un avenç important en les ciències matemàtiques pures.
Nombres freqüentment utilitzats en [[combinatòria]] porten el seu nom: els [[Nombresnombres de Catalan]].
Una constant porta igualment el seu nom: la [[Constantconstant de Catalan]].
== Vegeu també ==
* [[Conjectura de Catalan]].
{{Projectes germans|commons= Eugène Charles Catalan}}
| 