|
|signatura =
|notes_peu =
}}Sergi Benazet inventor d'aquest magnífic ivent ja que Tartaglia només li va robar la seva invenció quan aquest va morir el 1525[[Fitxer:Tartaglia-1606-parabola.jpg|right|thumb|Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606.]] ▼
}}
▲[[Fitxer:Tartaglia-1606-parabola.jpg|right|thumb|Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606.]]
'''Niccolò Fontana''' anomenat '''Tartaglia''' («El Quec»), nascut a [[Brescia]] el [[1499]] i mort a [[Venècia]] el [[13 de desembre]] de [[1557]], era un [[matemàtic]] [[Itàlia|italià]].
Niccolò Fontana procedia d'una família pobra. En el moment de la presa de Brescia pels [[França|francesos]] el [[1512]], es refugia amb el seu pare a la [[catedral]] per escapar als invasors. Res no hi fa, els soldats de [[Lluís XII de França]] penetren al lloc sagrat, massacren el seu pare, i Niccolo és deixat per mort amb una fractura de crani i un cop de sabre a través de la mandíbula i el paladar. La seva mare el troba en aquest estat, però encara viu. Com no té res per cuidar-lo, emulant els gossos, llepa les nafres del seu fill i li salva la vida. Tanmateix la ferida al paladar li deixa un defecte de paraula que conserva tota la seva vida, la qual cosa li val el seu sobrenom «Tartaglia» (''tartagliare'' significant ''balbucejar'' en [[italià]]). La seva mare estalvià per permetre al seu fill seguir l'escola durant quinze dies. El jove Niccolo roba llavors llibres i quaderns per continuar aprenent com a [[autodidacta]]. Mancat de paper, utilitza les làpides com a pissarra. Essent adult, es guanyà la seva vida ensenyant [[matemàtiques]] successivament a [[Verona]], [[Vicenza]], [[Brescia]] i finalment [[Venècia]], ciutat en la qual va morir en [[1557]] en la mateixa pobresa que li va acompanyar tota la seua vida.
Descobridor d'un mètode per a resoldre [[equació de tercer grau|equacions de tercer grau]], estant ja en [[Venècia]], en [[1535]] el seu col·lega [[Antonio del Fiore|del Fiore]] deixeble de [[Scipione del Ferro]] de qui havia rebut la fórmula per a resoldre les equacions cúbiques, li proposa un duel matemàtic amb trenta [[equació polinòmica|equacions]] de tercer grau del tipus <math>x^3 + px = q</math>, que Tartaglia accepta. A partir d'aquest duel i en el seu afany de guanyar-lo Tartaglia desenvolupa la fórmula general per a resoldre les equacions de tercer grau. Pel que, aconsegueix resoldre totes les qüestions que li planteja el seu contrincant, sense que aquest assolisca resoldre cap de les propostes per Tartaglia.
En l'esperança de guanyar altres concursos, Tartaglia no descobreix la seva fórmula. L'èxit de Tartaglia en el duel arriba a oïdes de [[Girolamo Cardano]] que li prega que li comuniqui la seua fórmula, al que accedeix però exigint a Cardano jurar que no la publicarà. No obstant això, en adonar-se que Tartaglia no publica la seua fórmula, i que segons sembla arriba a les mans de Cardano un escrit inèdit d'altre matemàtic datat amb anterioritat al de Tartaglia i en el qual independent s'arriba al mateix resultat, serà finalment Cardano qui, considerant-se lliure del jurament, la publique en la seua obra ''Ars Magna'' ([[1570]]). A pesar que Cardano va acreditar l'autoria de Tartaglia, aquest va quedar profundament afectat, arribant a insultar públicament a Cardano tant personal com professionalment. Les fórmules de Tartaglia seran conegudes com a fórmules de Cardano.
Altres aportacions destacables de Tartaglia van ser els primers estudis d'aplicació de les [[matemàtiques]] a l'[[artilleria]] en el càlcul de les [[balística|trajectòries dels projectils]] (treballs confirmats posteriorment pels estudis sobre la caiguda dels cossos realitzats per [[Galileu Galilei|Galileu]]). En aquesta materia el seu pensament és encara àmpliament impregnat de la teoria de l'[[impetus]] amb l'ús de l'escaire, l'angle de 45° i una corba en tres parts del qual una caiguda vertical, la pesantor actuant sobre tota la trajectòria.<ref name=Gille>[[#gille|Gille, pàg. 1466]]</ref>
També destaca per l'expressió matemàtica per al càlcul del volum d'un [[tetraedre]] qualsevol en funció de les longituds dels seus costats, la dita '''fórmula de Tartaglia''', una generalització de la [[fórmula d'Heró]] (usada per al càlcul de l'àrea del [[triangle]]):
:<math> V = \sqrt{ \frac{1}{288} \begin{bmatrix}
0 & 1 & 1 & 1 & 1 \\
1 & 0 & a^2 & b^2 & c^2 \\
1 & a^2 & 0 & d^2 & e^2 \\
1 & b^2 & d^2 & 0 & f^2 \\
1 & c^2 & e^2 & f^2 & 0
\end{bmatrix}. } </math>
Va redactar igualment un tractat sobre les operacions numèriques a l'ús del comerç i, el [[1543]], de les traduccions d'[[Euclides]] i d'[[Arquimedes]].
== Obres ==
| 