Capitania General de les Filipines: diferència entre les revisions

|status_text = Part de les [[Índies Orientals Espanyoles]]<br />{{mida|1= [[Governació]] i [[Capitania General]] de l'[[Imperi Espanyol]]}}

Per Ordre Reial del 17 de juliol del [[1784]] es va crear la [[Intendència de Manila]] per les causes d'exèrcit i real hisenda, sent nomenat intendent en comissió l'oïdor de l'Audiència de Manila, [[Ciriaco González Carbajal]], havent d'utilitzar la Reial Ordenança d'Intendents del 1782 per al Riu de la Plata. A proposta de Carbajal, van ser creades el 24 de novembre del [[1786]], 4 intendències més a les Filipines unides als seus respectius corregidors, les quals eren: Ilocos, Camarines, Iloilo i Cebú, però aquestes intendències van ser suprimides per Reial Ordre del 20 de novembre de 1787.<ref> [http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=8136&cat=historia Enciclopèdia GER] </ref> Un mes abans, el 23 d'octubre la Intendència de Manila va ser unida a la capitania general. Va ser novament separada per Reial Ordre del 25 de febrer del 1819, reunida el 14 de setembre del 1924, separada el 27 d'octubre del 1929, reunida a finals del 1842.<ref> Biblioteca de legislació ultramarina en forma de diccionari alfabètic. Pàg 621. Compilat per: José María Zamora i Coronado. Editor: Impr. de J. M. Alegria, 1845 </ref>

[[fitxerFitxer: Umatac Guam.jpeg|thumb|leftesquerra|Lloc de desembarc de Magallahes a Umatac Bay]]

[[fitxerFitxer: Fort Santiago Gate.jpg|thumb|300px|rightdreta|Fort de Santiago, entrada.]]

Fins a l'any [[1822]], els capitans generals eren civils, però a partir d'aquest any ho van ser sempre [[militar]] s. Durant tota la segona meitat del [[{{segle |XIX]]|s}}, es van establir els governs i comandàncies militars, molt nombrosos donat l'elevat nombre d'illes i l'extensió del districte. Després de llargues etapes d'insurrecció de la població local i la [[Guerra Hispano-estatunidenca|guerra amb els Estats Units]], el domini espanyol a Filipines va cessar el [[1898]].

La [[Constitució Espanyola de 1812]], anterior en un segle a la Commonwealth de la Gran Bretanya, possibilitava la integració de la Capitania General de les Filipines: a l'Àsia, les illes Filipines, i les que depenen del seu govern.<ref>Constitució Espanyola de 1812, CAPÍTOL I. DEL TERRITORI DE LES ESPANYES, Article 10 </ref>

{{Cita|"El 1812, i recolzant-se en la nova Constitució, [[criolls]] i [[mestissos]] van sol·licitar canvis en els òrgans de govern, una igualtat de drets amb els peninsulars per a l'exercici de càrrecs públics; van lluitar per unes noves directrius econòmiques, aconseguint la supressió de la [[Reial Companyia de Filipines]], i, el 1815, la supressió de la [[Nau d'Acapulco]] que havia estat l'eix del monopoli comercial. "<ref>Leoncio Cabrero, pàgina 978 </ref>}}

[[fitxerFitxer: Hispanoasia 1.JPG|thumb|600px|Carta de "Bachiller" amb totes les possessions d'Espanya a ultramar i illes adjacents 1858, Fragment.]]

Cap a mitjan [[segle XVIII]] existien 24 províncies, de les quals 19 eren alcaldies majors i 5 corregimients:<ref> Memòries històriques i estadístiques de les Filipines i particularment de la gran illa de Luzon. Autor: Rafael Díaz Arenas. Publicat per Impremta del Diari de Manila, 1830 </ref>

[[fitxerFitxer: Constitucion Cadiz 1812.png|thumb|250px|Edició original de la Constitució del 1812.]]

Espanyols i holandesos es van enfrontar reiteradament a Taiwan, el debilitament de la presència espanyola va fer que abandonessin Tamsui el [[1638]], mentre que el [[1642]], un flota holandesa va conquistar '' La Santíssima Trinitat '' i va expulsar als espanyols de Taiwan.<ref> [http://rosavientos.es/modules.php?name=News&file=article&sid=189 El Portal de la Rosa dels Vents - Espanyols a Taiwan] </ref>

[[fitxerFitxer: Timbre Filipinas Alph13 enfant 1890.jpg|100px|thumb|Segell de l'infant-Rei [[Alfons XIII]].]]

Pobladors autòctons eren els [[itas]]<ref>> Procedent de la paraula "ETIM", que vol dir [[negre]] </ref> desplaçats als llocs més boscosos, els [[indonesis]] i els [[malais]]. Del tronc malai es van formar les noves ètnies: el [[mestís]] i el [[moro]]. Població forana eren els [[xinesos]], que monopolitzaven el comerç, els [[criolls]] i els espanyols.

[[fitxerFitxer: EscoltaManila1899.jpg|thumb|300px|rightdreta|Manila, carrer Escolta, 1899.]]

Presa pels nord-americans el 1898, Manila va seguir mantenint un fort caràcter hispànic durant les dues primeres dècades del [[{{segle |XX]]|s}}, i progressivament es van desmantellar totes les institucions culturals espanyoles, en particular l'educació escolar i l'oficialitat de l'idioma espanyol.

Nombroses disposicions legislatives imposaren l'idioma espanyol com a únic a les Filipines, tot i que durant la màxima expansió només hi hagué sis mil espanyols a l'illa,<ref>{{ref-publicació|cognom=Colán |nom=Dan Munteanu |article=La situación actual del español en Filipinas |url= |llengua= castellà | consulta=9/3/2012 |publicació=Lingüística española actual |volum=Vol. 28 |exemplar=n.1 |data=2006 |pàgines=p.76 |issn=0210-6345}}</ref> i es va encomanar als ordes religiosos el seu ensenyament, provocant el rebuig de la població local, que el veia com la llengua de l'oligarquia, que l'usava per diferenciar-se de la població local.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pacaanas |nom=Joveth Colina |títol=La actitud de los Filipinos hacia el espanol |url= http://books.google.cat/books?id=7gDlg64PkewC&pg=PA15&dq=2006+Filipinas+hispanohablantes&hl=ca&sa=X&ei=vwRbT92NH8jIhAfaiNSoBA&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=2006%20Filipinas%20hispanohablantes&f=false |llengua= castellà | editorial=ProQuest |data=2009 |pàgines=p.17 |isbn=1109123612 }}</ref>

* [[Ocupació britànica de Manila]]

* [http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=8136&cat=historia GER]