Basutolàndia: diferència entre les revisions

<span class="cx-segment" data-segmentid="291"></span>Considerant l'àrea extensa de terra de muntanya no habitable, el territori tenia una població gran. Els habitants van augmentar de 128,206 el 1875, a 348,848 el 1904. Hi havia més dones que homes (unes 20.000). La majoria vivia al districte entre les muntanyes Maluti i el riu Caledon. El grup principal d'habitants eren [[Basotho|basutos]], però hi hi havia alguns milers de [[barolong]]. Els habitants blancs el 1904 eren només 895. La seu del govern era [[Maseru]], a la riba 'esquerra del Caledon, amb una població d'aproximadament 1000 habitants al temps de la I Guerra Mundial, incloent uns 100 europeus.Moltes missions del país portaven noms bíblics com Shiloh, Hermon, Canaan, Bethesda, i Berea. La població del país al cens de 1921 era de 495.937 habitants (1603 europeus, 172 asiàtics i 1.069 mestissos). En aquest mateix cens Maseru va arribar als 1830 habitants (399 europeus). El sistema impositiu a la població establia el pagament per cada basuto mascle de 1 lliure i 5 xílings a l'any, i la mateixa quantitat per cada esposa de més amb un màxim de 3 lliures i 15 xílings el que permetia un pressupost equilibrat de 324.790 lliures (contra 316.573 lliures de despeses). El 1928 hi havia 504 escoles elementals (més 8 escoles per blancs) i 28 intermèdies a més d'algunes normals i industrials. L'1 de gener de 1929 hi havia una policia amb 12 oficials europeus (més 1 instructor i 4 aguatzils), 29 suboficials (indígenes) i 323 agents també indígenes). El 1928 les exportacions van ser de 1.013.392 lliures i les importacions de 921.574 lliures.<ref>Enciclopèdia Espasa, apèndix 1, article ''Basutoland'' </ref> La població del país el 1948 era de 561.289 habitants (1689 europeus) i la de Maseru era de 3.300 habitants.<ref> Enciclopèdia Espasa, suplement 1949-1952</ref>. El 1956 la població era de 641.674 habitants (1926 europeus) amb 270.000 homes i 370.000 dones; Maseru tenia el mateix any 1.600 habitants<ref> Enciclopèdia Espasa, suplement 1959-1960</ref>