Santiago Pericot i Canaleta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 3:
Mestre per l’[[Escola Normal]] de Barcelona i llicenciat en [[psicologia]] per la [[Universitat de Barcelona]]. El [[1968]] marxà a [[Londres]] gràcies a una beca per estudiar gravat a la [[Slade School of Fine Arts]]. Allà inicià una tècnica bidimensional en el gravat, premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de [[Ljubljana]] ([[Iugoslàvia]]). Ha exposat a les biennals internacionals de [[Biennal de Tòquio|Tòquio]], [[Biennal de São Paulo|São Paulo]] i [[Biennal de Venècia|Venècia]]. També ha treballat en el camp de l’[[escenografia]]. Va ser nomenat professor d’espai escènic a l’[[Institut del Teatre de Barcelona]] l'any 1971. De 1983 a 1992 fou director del departament d'espai escènic del dit Institut. L'any 1975 fundà, juntament amb [[Sergi Mateu i Vives]], el [[Teatre Metropolità de Barcelona]]. El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l’[[Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona]].
Entre els muntatges teatrals que ha realitzat sobresurten ''Rebel delirium'' (1977), ''Simfònic King Crimson'' (1980), ''Bent'' (1982), ''La bella i la bèstia'' (1984), ''Mozartnu'' (1986, del qual feu una nova versió el 2008), ''El banquet'' (1990), ''Uno es el Cubo'' (1995), ''Una furtiva òpera'' (1997), ''El joc de l’engany'' (2002)
==Referències==
| |||