Francisco Cea Bermúdez: diferència entre les revisions

|signatura =

}}

 

== Biografia ==

Després de dedicar-se al comerç amb notable èxit a Màlaga, el [[1810]] fou enviat per les Corts de Cadis com a diplomàtic a [[Rússia]] i va negociar el tractat d'Amistat, Aliança i Cooperació (Veliki Luki, [[20 de juliol]] de [[1812]]), pel qual el [[tsar]] [[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]], novament en guerra amb [[Napoleó]], establia una aliança amb Espanya i reconeixia la [[Constitució de Cadis]]. Va tenir també una destacada actuació en la incorporació d'Espanya a la [[Santa Aliança]] ([[1816]]). Ambaixador a [[Constantinoble]] durant el [[Trienni Constitucional]] ([[1820]]-[[1823]]) i a [[Londres]], el [[1824]] va substituir el [[Narciso Heredia y Begines de los Ríos|comte de Ofalia]] com a [[Secretari d'Estat d'Espanya|Secretari d'Estat]] l'[[11 de juliol]] de [[1824]].

 

 

Després dels [[Motí de La Granja de San Ildefonso|successos de La Granja]] d'agost-setembre del 1832, va ser cridat per [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies|Maria Cristina]] perquè formés govern i pogués neutralitzar els sectors [[Absolutisme|absolutistes]], col·laborant amb el moribund [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] en la seva pugna amb l'infant [[Carles Maria Isidre de Borbó|Don Carles]]. Va ser nomenat novament Secretari d'Estat l'[[1 d'octubre]] de [[1832]], i va promulgar la [[Pragmàtica Sanció de 1830|Pragmàtica Sanció]] que anul·lava la [[Llei Sàlica]] i obria el camí al tron a la filla del rei, la futura [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].

No obstant això la seva «tercera via» es va mostrar impracticable. Després del [[Manifest de Santarem]], en què l'infant Carles Maria Isidre es proclamava rei d'Espanya, els absolutistes van optar per alçar-se en armes. Iniciat el [[Primera Guerra Carlina]], d'altra banda, les ofertes de Cea no van aconseguir atreure els liberals, que insistien en modificacions constitucionals. Finalment, aquests, en la versió més moderada, van aconseguir el suport d'alguns cortesans (entre ells [[Manuel Pando Fernández de Pinedo|Miraflores]]), de capitans generals (Llauder, Quesada, [[Fernández de Córdova]]) i de les ambaixades francesa i britànica: Cea va ser substituït pel liberal moderat [[Francisco Martínez de la Rosa]] ([[15 de gener]] de [[1834]]) com a President del Consell de Ministres.

 

{{Autoritat}}

{{Commonscat}}