Van: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- en cotxe + amb cotxe, - en avió + amb avió, - en bici + amb bici, - en moto + amb moto, - en tren + amb tren , - en vaixell + amb vaixell, - en helicòpter + amb helicòpter) |
||
Línia 24:
Després de l'enfonsament dels [[ilkhànides]] de Pèrsia el 1335, va passar aviat a mans dels [[Kara Koyunlu]] la capital hereditària dels quals era a [[Ardjish]], si bé el poder local va restar en mans dels kurds hakkari. El 1387 Tamerlà va saquejar el campament d'Ala-Tagh dels kara koyunlu i va ordenar la destrucció de la fortalesa de Van, però aquesta (que es diu havia estat construïda al temps dels [[shaddàdides]]) va resistir els assalts timúrides. No obstant Tamerlà apareix nomenant un governador de la fortalesa i de tota la província del [[Kurdistan]], de nom Izz al-Din. El fill d'aquest, Muhammad, fou ben rebut per Shah Rukh el 1421. Els [[aq qoyunlu]] sota Uzun Hasan van conquerir el país d'Hakkari i van posar el territori sota el control de la tribu kurda dels Domboli, però els cristians locals (nestorians) van restituir el poder a l'antiga família.
Al segle XVI fou disputada entre otomans i safàvides que la van ocupar el 1502; el príncep kurd local Zahid ibn Izz al-Din II va tenir relacions amistoses amb [[Ismail Shah]]. Els otomans la van recuperar el 1515 però els perses hi van tornar el 1520; 4l 1534 durant l'ofensiva del gran visir otomà Ibrahim Pasha cap a [[Tabriz]], el turc va rebre simbòlicament les claus de la fortalesa de Van del beg kurd, però quan els turcs es van haver de retirar els perses es van presentar a Van i la van ocupar al mateix temps que Ardjish el 1546; el 1548 el sultà otomà a instigació del príncep safàvida [[Alkas Mirza]] va assetjar Van (agost) i la ciutat es va rendir. El [[defterdar]] Txerkes Iskender fou nomenat governador. Llavors es va formar el [[sandjak]] de Wan (Van) dependent de l'[[eyalat]] d'[[Erzurum]]. Els turcs van fundar una mesquita (1567/1568) i uns banys i vers 1570 es va formar l'eyalat de Wan (Van) de límits incerts que hauria tingut 13 sandjaks, 1 ''hükümet'' i 1.115 feus (''kılıç'') petits i grans. Quan el [[Mir-i Miran|mir-i-miran]] o [[beglerbegi]] es va presentar a la zona de Van, els caps kurds es van retirar als seus feus a Djulamerk i Wustan. El 1604 Cigalazade, que el 1585 havia estat governador de Van, va utilitzar la fortalesa com a quarter general contra els perses; hi fou assetjat pels perses d'Allah Werdi Khan i es va haver d'escapar de la fortalesa
El 1655 la va visitar [[Evliya Çelebi]] que acompanyava al seu oncle Ahmed Melek, que havia estat nomenat governador. Evliya diu que l'eyalat tenia 37 sandjaks alguns dels quals sandjaks-feus (hükümet) dels quals el principal era el d'Hakkari amb un exèrcit de 47.000 homes, seguit dels de [[Bidlis]], de Mahmudi i de Piyanish.
| |||