Revolució Cubana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegits enllaços i millores gramaticals. |
|||
Línia 51:
{{MT|data=febrer de 2013}}
La '''Revolució cubana''' és el terme amb el qual es designa l'enderrocament del govern de [[Fulgencio Batista]] pel [[Moviment 26 de Juliol]] i a l'establiment del nou govern [[cubà]] liderat per [[Fidel Castro]] a començaments de l'any [[1959]]. La revolució s'inicià amb l'assalt de la Caserna Moncada durant el [[26 de juliol]] de l'any [[1953]], i finalitzà l'[[1 de gener]] de [[1959]], quan [[Fulgencio Batista|Batista]] fuig del [[Cuba|país]], i les ciutats de [[Santa Clara (Cuba)|Santa Clara]] i [[Santiago de Cuba]] van ser preses pels rebels,
== Progrés ==
El [[10 de març]] de [[1952]], Ricardo Hernan Martínez Barreto, que ja havia governat Cuba entre [[1934]] i [[1944]], desencadenà un [[cop d'estat]] que féu caure el govern de Carlos Prío Socarrás, corrupte president de la República neocolonial ([[1902]]-1959 etapa en la qual Cuba deixà de ser [[colonialisme|colònia]] d'[[Espanya]] i va passar a un control total per part dels [[Estats Units]]). Així, Batista invalidà les eleccions que s'acostaven, on havia de resultar clar guanyador el Partit del Poble Cubà. Un jove advocat s'oposà al cop militar: Fidel Castro Ruz. Convençut que el cop privava de tota possibilitat a la lluita política, Castro creà, juntament amb Abel Santamaría i d'altres, una organització clandestina de joves estudiants i treballadors, molts d'ells provinents de les files del Partit del Poble Cubà i [[Assalt a la caserna Moncada|assalten la segona fortalesa militar de Cuba]], la Caserna Moncada, el 26 de juliol de 1953, a la ciutat de Santiago de Cuba, i la caserna Carlos Manuel de Céspedes a Bayamo,tots dos a la part oriental de l'illa de Cuba.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Christenson |nom=Ron |títol=Political Trials in History: From Antiquity to the Present |url=https://books.google.cat/books?id=wBdOvs2THGEC&pg=PA60&dq=moncada+castro+1953&hl=ca&sa=X&ei=9uGqVLufJoGtUbT7gbAL&ved=0CFoQ6AEwCA#v=onepage&q=moncada%20castro%201953&f=false |llengua=anglès |editorial=Transaction Publishers |data= |pàgines=60-61 |isbn=1412831253}}</ref>▼
▲El [[10 de març]] de [[1952]], Ricardo Hernan Martínez Barreto, que ja havia governat Cuba entre els anys [[1934]] i [[1944]], desencadenà un [[cop d'estat]] que
Malgrat que l'assalt va fracassar militarment, i molts dels involucrats, com Abel Santamaría van ser assassinats per la repressió de la dictadura de Batista, Fidel Castro, el seu germà Raúl, Francisco Medina i d'altres van ser capturats i van sotmesos a procés judicial. Davant del tribunal, Fidel pronuncià el seu al·legat d'autodefensa ''La Historia me Absolverá'', on plantejà el ''Programa del Moncada'', integrat per les mesures socials i econòmiques que haguessin pres els revolucionaris en cas que haguessin tingut èxit en aquell moment. En aquest al·legat Fidel es converteix d'acusat a acusador, passant per la cara al govern tots els assassinats que per tants anys hi havia hagut a l'illa, i la mala situació de l'habitatge cubà, de la salut i educació.▼
▲Malgrat que l'assalt va fracassar militarment, i molts dels involucrats, com Abel Santamaría van ser assassinats per la repressió de la dictadura de [[Fulgencio Batista|Batista]], [[Fidel Castro]], el seu germà [[Raúl Castro|Raúl]], junt amb Francisco Medina i d'altres van ser capturats i
Després de 22 mesos de presó a l'Illa de Pins, Fidel i els seus companys són amnistiats pel règim Batistià, a mercè de la pressió popular. En comprovar la impossibilitat de la lluita política pacífica, Fidel es dirigeix a [[Mèxic]], des d'on també visita els Estats Units, organitzant una expedició per traslladar-se a Cuba i començar una lluita armada, és així que s'organitza l'expedició del [[iot]] [[Granma (iot)|Granma]] després d'un pla delatat anterior de travessia, que sumeixin entre d'altres, Ernesto Che Guevara i Camilo Cienfuegos. Ja abans de partir de Cuba s'havia creat, formalment, el Moviment 26 de juliol, (M-26-7).▼
▲Després de 22 mesos de presó a l'Illa de Pins, Fidel i els seus companys són amnistiats pel règim Batistià, a mercè de la pressió popular. En comprovar la impossibilitat de la lluita política pacífica, [[Fidel Castro|Fidel]] es dirigeix a [[Mèxic]], des d'on també visita els [[Estats Units]], organitzant una expedició per traslladar-se a [[Cuba]] i començar una lluita armada, és així que s'organitza l'expedició del [[iot]] [[Granma (iot)|Granma]] després d'un pla delatat anterior de travessia, que sumeixin entre d'altres, [[Ernesto Che Guevara]] i Camilo Cienfuegos. Ja abans de partir de Cuba s'havia creat, formalment, el Moviment 26 de juliol, (M-26-7).
[[Fitxer:Raulche2.jpg|right|thumb|220px|[[Raúl Castro]] (esquerra), amb [[Ernesto "Che" Guevara]], a la seua fortalesa a Sierra de Cristal, Provincia de Oriente, Cuba, 1958.]]
En l'[[exili]], aquest moviment firma pactes amb altres forces que propugnen la lluita armada com a única via per enderrocar el dictador: El Directori Revolucionari, liderat per José Antonio Echevarría, i compost per joves estudiants de la Universitat de l'Havana, i grups de l'orient del país liderats per Frank País. La travessia es va fer en dures condicions, la capacitat del vaixell era per a no més que 20 persones i tanmateix anaven en ell 82 cossos marejats per la mar.▼
▲En l'[[exili]], aquest moviment firma pactes amb altres forces que propugnen la lluita armada com a única via per enderrocar el dictador: El Directori Revolucionari, liderat per José Antonio Echevarría, i compost per joves estudiants de la Universitat de l'[[La Havana|Havana]], i grups de l'orient del país liderats per Frank País. La travessia es va fer en dures condicions, la capacitat del vaixell era per a no més que 20 persones i tanmateix anaven en ell 82 cossos marejats per la mar.
El [[2 de desembre]] de [[1956]] desembarca el [[Granma (iot)|Granma]] a les costes orientals de Cuba, encara que amb retard, el qual provoca que l'alçament coordinat amb Frank País, a Santiago de Cuba el 30 de novembre de 1956, no compleixi totalment els seus objectius de distreure les tropes de Batista per a la desembarcada del navili.▼
▲El [[2 de desembre]] de [[1956]] desembarca el [[Granma (iot)|Granma]] a les costes orientals de Cuba, encara que amb retard, el qual provoca que l'alçament coordinat amb Frank País, a [[Santiago de Cuba]] el 30 de novembre
Perseguits els expedicionaris, sofreixen una derrota inicial en Alegria de Piadós que causa la dispersió dels 82 combatents, dels quals només n'arriben a la serralada de la Serra Mestra uns vint. Tanmateix, el gener de [[1957]] la guerrilla realitza les seues primeres accions guerrilleres (El Combat de La Plata), amb ple èxit.
Linha 77 ⟶ 79:
Una vegada en el centre de l'illa, aquestes columnes, després de reunificar a les forces guerrilleres del Directori Revolucionari i el Partit Socialista Popular, comencen una campanya on prenen tots els poblats, destruint importants forces enemigues. A l'orient, entretant, les forces rebels envolten les principals ciutats.
Per a finals de desembre de 1958, la moral combativa de l'exèrcit del govern és molt baixa. Encara que es realitzen eleccions el novembre de 1958, els revolucionaris no reconeixen els seus resultats. El [[31 de desembre]], quan les tropes del Che Guevara pràcticament ja han pres la ciutat de Santa Clara, clau del centre de l'illa, i les tropes de Huber Matos es preparen per prendre la Ciutat de [[Santiago de Cuba]], [[Fulgencio Batista|Batista]] fuig cap a [[Santo Domingo]] amb un nombrós seguici de seguidors. L'Ambaixada dels EUA, pressentint que la revolució farà inviable la sortida democràtica, tracta d'organitzar una junta militar, maniobra denunciada per Fidel Castro que crida a la vaga general i ordena als seus comandants Che Guevara i Camilo Cienfuegos avançar cap a [[l'Havana]] i prendre les instal·lacions militars de la capital, fet que es produeix el [[2 de gener]] de 1959. A partir de llavors, històricament, es pren com a data del triomf de la Revolució l'1 de gener de 1959.
== Col·lapse soviètic ==
Al col·lapsar finalment la [[Unió Soviètica]] el [[1991]] era un lloc comú en les anàlisis sobre política internacional assenyalar l'imminent col lapse del govern cubà. Es sostenia que, davant del triomf mundial del [[Capitalisme|capitalisme
== Període Especial ==
Es coneix com Període especial en temps de pau o Període Especial a l'etapa de la història cubana després del col·lapse soviètic fins al nou segle segons alguns. Encara que Fidel Castro ha dit que és una irresponsabilitat afirmar que aquest període hagi acabat. Però alhora reconeix que està sent deixat enrere.▼
▲Es coneix com Període especial en temps de pau o Període Especial a l'etapa de la història cubana després del col·lapse soviètic fins al nou segle segons alguns. Encara que [[Fidel Castro]] ha dit que és una irresponsabilitat afirmar que aquest període hagi acabat. Però alhora reconeix que està sent deixat enrere.
En realitat el Període Especial va començar el dia 1 de setembre de 1990, amb un ferri control dels aliments, que van ser racionat gairebé en la seva totalitat per evitar una fam major. No obstant això, cal recordar que els aliments bàsics sempre han estat racionats per a ser garantits a tota la població des dels primers temps del govern revolucionari a través d'una llibreta de productes alimentaris notablement subsidiats.▼
▲En realitat el Període Especial va començar el dia 1 de setembre de [[1990]], amb un ferri control dels aliments, que van ser racionat gairebé en la seva totalitat per evitar una fam major. No obstant això, cal recordar que els aliments bàsics sempre han estat racionats per a ser garantits a tota la població des dels primers temps del govern revolucionari a través d'una llibreta de productes alimentaris notablement subsidiats.
La pèrdua del 85% del mercat exterior amb la caiguda del bloc socialista combinada amb el refermant del bloqueig econòmic per part dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] va portar el país a una profunda crisi. Tot i així, el govern cubà va decidir portar a terme els planificats XI Jocs Panamericans de l'[[La Havana|Havana]]. Els [[Estats Units d'Amèrica|EUA]] van argumentar que calia canviar de seu degut a la crisi a [[Cuba]] i celebrar-los al seu país o en un altre de la regió. Al final aquests jocs van significar més despeses que
Entre [[1992]] i [[1994]] el pressupost nacional es va reduir a menys de 2000 milions de dòlars anuals, un nombre impensable per a una nació d'11 milions d'habitants. No obstant això, malgrat la fam i l'escassetat, el règim es va mantenir en el poder gràcies a la confiança i al suport majoritari de la població. Però inevitablement va començar l'aparició de malalties relacionades amb la malnutrició. Entre elles es trobaven neuropaties per avitaminosi com la neuritis òptica.
Des dels Estats Units es vaticinava la fi imminent de la Revolució Cubana gràcies al ràpid empitjorament de la crisi humanitària per brots de noves malalties i penúries que havien de portar a la desesperació ciutadana. A causa del bloqueig nord-americà era pràcticament impossible adquirir els medicaments necessaris a l'estranger, fins i tot la del tractament d'afeccions infantils. El govern cubà es va veure obligat a prendre mesures urgents com la producció intensiva de suplements nutricionals, les tauletes popularment conegudes a l'illa amb els noms comercials de Multivit o Nutriforte.
Linha 100 ⟶ 104:
El Govern va prendre mesures per desenvolupar i aixecar d'aquesta crisi el país. Entre les mesures es trobava l'augment de la inversió del capital estranger, les botigues de divises (en USD) i l'augment de la producció agrícola a través dels mercats agrícoles, també controlats per intermediaris.
Per evitar els conflictes monetaris es va augmentar l'ús del pes convertible fins a fer-se el principal mitjà de les botigues (aquelles que no són per moneda nacional). A més s'ha augmentat el nombre d'indústries, produccions i en general l'economia, tot i que encara ofereix grans reptes. La indústria sucrera, en altre temps font principal de divises, és ara el tercer continuació (amb perspectives de disminuir novament), precedit pel turisme i la indústria niquelífera. La macroeconomia ha millorat ostensiblement, però encara les economies familiars tenen un ingrés inferiors al poder adquisitiu elemental per poder comprar aliments que permetin una dieta adequada, però aquesta dificultat és alleujada en alguna mesura per la targeta d'abastament per la qual la família cubana rep aliments a preus enormement subsidiats. Algunes altres necessitats primàries són satisfetes en alguna mesura per negocis petits permesos dins de l'illa que milloren els ingressos per càpita. En la majoria de les economies cubanes no es pot parlar de comoditats. La major afectació es veu en les famílies de menys cultura o educació o en persones de la tercera edat que viuen soles per diverses raons, de tota manera, es fa un esforç per tractar de vigilar aquests casos per evitar que caiguin en problemes socials. Les desigualtats socials han augmentat de certa manera a causa de la diferència de l'ingrés a cubans que treballen per l'estat (la major part de la població) i aquells que ho fan per compte propi, que en alguns casos arriben a rebre en un dia el sou d'un obrer cubà mitjana. La baixa productivitat del país unida al bloqueig i la inversió gegantina en programes d'educació i salut fa que la despesa pública en sous no deixi satisfets a la major part de la població per això una porció de la població participa d'una manera o altra en activitats més o menys il·legals, que oscil·len entre esforçats treballs per compte propi sense llicències, passant pel comerç il·legal de béns no essencials que estan a preus exorbitants a les botigues, fins al comerç sense escrúpols d'articles de primera necessitat, com aliments o fins i tot de medicaments (moltes vegades de dubtosa procedència). Hi ha una evident desatenció a la producció agrícola, sent la majoria dels treballadors part d'un enorme aparell burocràtic o de serveis, error que s'està tractant de reparar des de l'entrada de [[Raúl Castro]] al poder. Això esforç està encaminat a augmentar la producció i la dives dels aliments. Un altre sector socials amb un ingrés superior a la mitjana és el d'artistes, científics i esportistes. El problema del salari a Cuba està fent que molts joves deixin de treballar per dedicar-se a negocis independents, altres opten per emigrar o simplement es dediquin a viure de remeses. Des del 2008 el govern persuadeix a la població perquè millori la seva eficiència i productivitat i té al cap una reestructuració del salari qual es atorgaria segons resultats, reforma encara no sentida al país però que es planeja establir a poc a poc. Això en resposta l'evident igualitarisme al que s'havia portat el salari del cubà fent que la diferència percebuda per exemple entre un metge i un treballador de neteja sigui ínfim.
Com va passar a tots els països Comunistes, especialment al final de la [[Segona Guerra Mundial]], el govern cubà va limitar la sortida dels nacionals de [[Cuba a l'exterior]], amb fortes regulacions, que es justifiquen en les enormes inversions que fa el govern en l'educació dels ciutadans, i evitant de certa manera el robatori de cervells i la fuga de capital humà. De tota manera això genera tota mena de malestar, sent denunciat en els fòrums internacionals com una violació dels [[Drets Humans]]. També ha produït un fenomen social en el qual es busca l'emigració per vies legals com el matrimoni amb estrangers o el treball fora del país mantenint-se al servei de l'estat cubà. En els últims anys, amb el renéixer de les forces d'esquerra a [[Amèrica Llatina]], la [[Revolució Cubana]] ha incrementat el seu paper de direcció i suport, gairebé desaparegut en la [[Dècada dels 1990|dècada dels 90]]. Actualment el govern cubà desenvolupa les relacions de tota mena (econòmiques, polítiques, militars i socials) amb el govern d'[[Hugo Chávez]] de [[Veneçuela]] i amb el govern del líder cocalero [[Evo Morales]] a [[Bolívia]], així com amb el govern de [[Cristina Fernández de Kichner]] a [[Argentina]], amb Correa a l'[[Equador]] i Ortega a [[Nicaragua]].
El [[2006]], [[Fidel Castro]] va emmalaltir i va delegar el comandament al seu germà [[Raúl Castro|Raúl]], per primera vegada en 47 anys des del triomf de la [[Revolució Cubana]] de [[1959]]. El fet va obrir novament un ampli procés de debats i especulacions sobre el futur de la [[Revolució Cubana]].
El 19 de febrer de [[2008]], [[Fidel Castro]], a través del diari oficial [[Granma (diari)|Granma]], anunciava que renunciava definitivament a la Presidència de [[Cuba]] (a la qual havia renunciat provisionalment l'1 de juliol de 2006) declinant la possibilitat d'aspirar de nou a aquest lloc.
L'Assemblea Nacional Cubana va triar el 24 de febrer de [[2008]] a [[Raúl Castro]] com a nou president de [[Cuba]].
Tot i els problemes actuals, és evident el suport de la major part de la població cap al govern actual.
| |||