Khosrov III d'Armènia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Jolle ha mogut Khosrov III d'Armènia a Khosrov IV d'Armènia: alteració del ordinal per aparició d'un nou personatge |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Khosrov II''' anomenat "el jove" o "el Petit" fou rei d'[[Armènia]] del [[330]] al [[339]]. Va succeir al seu pare [[Tiridates III d'Armènia|Tiridates III]] assassinat pels nobles contraris al cristianisme però va retindre el poder amb el suport del clergat.
Al començament del regnat es va produir la rebel·lió del noble Bakur que es va proclamar independent a Altzniq aliat als perses, no va reeixir i fou derrotat pel príncep Valinak de [[Siunia]] que va rebre el feu de Bakur (Valinak es va casar amb la seva filla) i el títol de ''Bdeachkh''.
Tres anys després el cap de l'església armènia, Aristakes, fou també assassinat a la Sofanene però el seu germà Vertanes va ocupar el seu lloc i un nou intent d'assassinat no va reeixir.
Hi va haver conflictes civil les causes dels quals no es coneixen. Els feudals Manavazian (senyors de [[Manavazkert]] o [[Malazgird]]) i el Urduni (senyors del Ordoru) es van enfrontar durament. El rei va intentar posar pau però no ho va aconseguir i ho va encarregar a Vatshé Mamikonian, que va exterminar a les dues cases, i les seves terres foren donades en part als bisbes de Manzakert i Basean.
Vatshé Mamikonian i Vahan Amatuni també van derrotar els Bzuni del Bzouniq (regió de Khelat) que s'havien aliat als perses, i els hi van confiscar les terres.
El príncep Manadjhir Rechtuni del Rechtuniq (sud del llac [[Van]]) va combatre al nakharar del Altzniq però va exercir represàlies sobre els camperols; el bisbe Hakob de [[Nisibe]] va intervenir al seu favor, però sense èxit.
Khosrov II va construir a la vora del riu Azat, afluent del [[Araxes]], una nova capital, anomenada [[Dwin]] per substituir a [[Valarshapat]] i [[Artaxata]].
Grigor, fill del patriarca Vartanes, amb l'acord del rei, va anar a [[Regne d'Ibèria|Ibèria]] per evangelitzar el país. També va anar a [[Aghuània]] (abans [[Albània del Caucas]]) del nom dels habitants els Aluans o Aghuans (abans Albans), però fou martiritzat pel príncep arsàcida Sanatruk (Sanesan), senyor de la regió de Phaitarakan (la regió a la confluència entre el [[Kura (Geòrgia)|Kura]] i l'[[Araxes]]) que restava fidel al paganisme. Sanatruk va envair a més Armènia ajudat pels [[alans]] i altres tribus del Caucas i van assetjar a Khosrov II a la fortalesa de Tariunq (després Bayazid) a la província de Kogovit, però amb l'ajut del Vatché Mamikonian, Bagrat Bagratuni, Vahan Amatuni, Mehudak Rechtuni, i Garegin Rechtuni va poder-los rebutjar i els invasors foren derrotats prop de Valarshapat, i després altre cop davant Oshakan (regió de Aragatzotn), batalla en la que Sanatruk va morir. Els armenis van rebre ajuda dels romans dirigits pel general Antíoc.
Vers la fi del regne va començar la guerra contra [[Pèrsia]]. Va morir el [[339]] i el va succeir el seu fill [[Tigranes VII d'Armenia|Tigranes VII]]
{{ORDENA:Khosrov III D'Armenia}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reis d'Armènia]]
| |||