Leucodistròfia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix PAGENAME pel nom de la pàgina.
m Canvis menors, neteja AWB
Línia 3:
Name = Leucodistròfia |
| Image = Adrenoleukodystrophy.jpg
| Caption = [[Tomografia computada]] T2 a el nivell dels caps del [[nucli caudat]] que mostra una marcada pèrdua posterior de [[matèria blanca]], amb un volum reduït i la intensitat de senyal major. La matèria blanca anterior no està afectada. Les característiques són consistents amb una [[adrenoleucodistròfia]] |
| DiseasesDB = 32504 |
ICD10 = {{ICD10|E|75|2|e|75}}|
Línia 17:
 
== Definició i causes ==
Una malaltia desmielinitzant és aquella caracteritzada per presentar destrucció de la [[mielina]] en el curs de la seva evolució. Aquesta destrucció pot ser primària, per defecte de les [[enzim]]s que participen en la formació o el manteniment de la mielina, o secundària, per processos de variat origen: [[aparell circulatori|vascular]], [[infecció|infecciós]]s, [[inflamació|inflamatori]], [[malaltia autoimmune|autoimmune]] o [[tòxic]].
 
Les leucodistròfies formen un grup heterogeni atenent al seu origen: la [[malaltia de Krabbe]] i la [[leucodistròfia metacromàtica]] són [[esfingolipidosi]], la adrenoleucodistròfia és una malaltia [[peroxisoma]] l, la [[malaltia de Pelizaeus-Merzbacher]] es deu a un dèficit d'una [[proteïna]] integrant de la mielina. La [[malaltia de Canavan]] s'origina per l'efecte tòxic d'una substància similar a un [[neurotransmissor]] de l'escorça cerebral i la [[malaltia d'Alexander]], a una anomalia delde l'[[astròcit]]. Aquesta última s'inclou tradicionalment entre les leucodistròfies encara que la desmielinització sigui secundària i probablement no sigui hereditària.
 
== Simptomatologia ==
Línia 27:
Al [[lactant]] predomina la detenció i retard del desenvolupament psicomotor amb [[irritabilitat]], dificultat d'alimentació i [[síndrome piramidal]] que fa que el [[nen]] adopti una posició en [[opistòton]]s. És freqüent l'aparició de [[ceguesa]] per [[Neuropatia òptica|atròfia òptica]].
 
Des de l'any de vida, el símptoma inicial principal és l'[[alteració de la marxa]], que és [[atàxia espinocerebelar|atàxica]] o [[espasticitat|espàstica]] amb hipotonia ([[to muscular]] anormalment disminuït ) axial. Pot ser l'única manifestació durant diversos mesos, fins que progressivament apareixen alteracions de la [[conducta]] i delde l'[[aprenentatge]], com a manifestacions de deteriorament cerebral.
 
Si la malaltia es manifesta des dels cinc anys, els primers símptomes que apareixen són mentals: problemes de comportament i [[hipercinèsia]] a la primera fase, seguits de [[dèficit d'atenció]], concentració, aprenentatge i [[llenguatge]]. En una etapa posterior es desenvolupen [[paràlisi espàstica]]s progressives, moviments anormals i espasmes tònics, que evolucionen a un estat de disminució irreversible de la capacitat mental i rigidesa cerebral (similar al dany produït a l'extirpar el cervell o quan aquest deixa de funcionar) que condueix inexorablement a la [[mort]].