'''Metrodora''' ( en grec ''Μητροδώρας'') (data incerta entre el 200 i el -400 dC) va ser una metgessa grega autora del text mèdic més antic conegut escrit per una dona, sobre les malaltiesmalallties i cures de les dones. LaEl sevaseu obratractat vamèdic cobreix moltes àrees de la medicina, inclou la [[ginecologia]], però no l'[[obstetrícia]]. Va ser àmpliament referenciadareferenciat per altres escriptors de medicina a l'antiga Grècia i a Roma, i també va ser traduït i publicat a l'Europa medieval. No se sap res de la sevaidentitat de identitat,Metrodora més enllà del seu nom.<ref>''Cancik, Hubert; Helmuth Schneider, and David E. Orton. Brill's New'' ▼{{Infotaula científic
| nom = Metrodora
| imatge = [[Fitxer:Metrodora_3.png|alt=Metrodora|270x270px]]
| peu = Metrodora
| nom de naixement =
| data de naixement = <!-- {{Data naixement|AAAA|MM|DD}} o {{Data naixement i edat|AAAA|MM|DD}} -->
| lloc de naixement =
| data de mort = <!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|AAAA|MM|DD}} -->
| lloc de mort =
| causa de mort =
| sepultura =
| coordenades lloc sepultura = <!-- {{coord|LAT|LONG|display=inline}} -->
| residència =
| nacionalitat = Grega
| educació =
| alma mater =
| ocupació = Medicina
| període en actiu =
| conegut per = la seva obra ''Sobre les malalties i les cures de de les dones''
| guardons =
| cònjuge =
| parella =
| pares =
| fills =
| honors =
| signatura =
| lloc web =
| facebook =
| twitter =
| imdb =
| notes =
<!-- Paràmetre específics -->
| tesi =
| tesi_url =
| tesi_any =
| director doctoral =
| estudiants doctorals =
| estudiants notables =
| autor_abrev_bot =
| autor_abrev_zoo =
| influenciat per = Hipòcrates
| influí =
}}
▲'''Metrodora''' (en grec ''Μητροδώρας'') (data incerta entre el 200 i el 400 dC) va ser una metgessa grega autora del text mèdic més antic conegut escrit per una dona, sobre les malalties i cures de les dones. La seva obra va ser àmpliament referenciada per altres escriptors de medicina a l'antiga Grècia i a Roma, i també va ser traduït i publicat a l'Europa medieval. No se sap res de la seva identitat, més enllà del seu nom.<ref>''Cancik, Hubert; Helmuth Schneider, and David E. Orton. Brill's New''
Pauly Antiquity, Volume 8. Brill, 2006; digitized by University of Michigan,
2010. p. 219. ISBN 9789004122710 (en anglès)</ref>
== Obra ==
Es conserven dos volums de la seva obra anomenada ''Sobre les malalties i'' ''les cures de de les dones'' que contenen 63 capítols. L'enfocament de Metrodora va ser fortament influenciat per l'obra de [[Hipòcrates]] i el Corpus Hipocràtic, per exemple, compartia les teoriesteoriss d'Hipòcrates relatives a la histèria. Va ser decisiva sobre temes controvertits que involucravaninvolucren la simptomatologia i l'etiologia i va aportar les seves contribucions a l'avenç del coneixement mèdic .<ref>''James, Sharon L. and Sheila Dillon (2012). A Companion to Women in''
the Ancient World. John Wiley and Sons. p. 123. ISBN 9781444354805 (en anglès)</ref>
== Impacte ==
Les primeres traduccions llatines ''Sobre les malalties i'' ''les cures de de les dones'' van aparèixer entre els segles III i V.<ref>''Miles, Margaret M.''
(2011). Cleopatra: A Sphinx Revisited. University of California Press.
p. 141. <nowiki>ISBN 9780520243675</nowiki>. (en anglès)''</ref> El manuscrit conegut més antic de Metrodora es troba a [[Florència]], <ref>''Howard, Sethanne''
(2008). Hidden Giants, 2nd Edition. Lulu.com. p. 29. ISBN 9781435716520. (en anglès)</ref> <ref>{{Ref-web|url = http://opac.bmlonline.it/ListRecord.htm?idinlist=0&list=request&NumReq=191951391913&objecttype_03Citazione=on&objecttype_03Contributo=on&objecttype_03Fondo=on&objecttype_03Libro%2Bantico=on&objecttype_03Manoscritto=on&objecttype_03Monografia=on&objecttype_03Nuove%2Baccessioni=on&objecttype_03Spoglio=on&oper_1=20000000&cluster_1=metrodora&inselect=0|títol = Biblioteca Medicea Laurenziana|consulta = 8 de desembre de 2015|llengua = Italià|editor = |data = }}</ref>El seu treball va ser referenciat per altres escriptors, i també va ser publicat en extractes. atès que elsEls textos acadèmics de l'antiga Grècia i Roma eren la base de de la recerca occidental durant l'Edat Mitjana a Europa, i per tant la seva obra també es va distribuir durant aquest període, encara que erròniament es va atribuir la seva autoria a la [[Cleòpatra VII|Cleopatra VII]] d'Egipte. Posteriorment, la seva obra vaVa ser publicada per Caspar Wolf el 1566 i per Israel Spach el 1597.<ref>''Miles, Margaret M. (2011). Cleopatra: A Sphinx Revisited.''
University of California Press. p. 142. <nowiki>ISBN 9780520243675 (en anglès)</nowiki>''</ref>
Metrodora va experimentar molt amb la pràctica clínica i la seva obra mostra una familiaritat amb la fisiologia detallada ja sigui a través de l'examen realitzat digitalment (és a dir, només amb la mà) com amb l'ús d'un [[espèculum]] . Va fer contribucions mitjançant la formulació de classificacions de les pèrdues vaginals, i va proposar teories sobre l'etiologia, com la possibilitat que les infeccions parasitàries rectals fossin la causa de les pèrdues vaginals.. El seu treball va ser inclòs a la primera enciclopèdia que utilitzava entrades per ordre alfabètic per facilitar-ne la consulta, deencara la qualque només hi es conservaha un manuscrit incomplet que acaba a l'entrada 'èpsilon'.<ref>''Judith P. Hallett,''
Marilyn B. Skinner, ed. (1997). Roman Sexualities. Princeton University Press. pp. 199–200. ISBN 9780691011783. (en anglès)</ref>
== The Dinner Party per Judy Chicago ==
Metrodora es una de 999 dones incloses a la instalacióinstal·lació [[The Dinner Party]] de l'artista Judy Chicago.
== Vegeu també ==
* [[Aspàsia (metgessa)]]
* [[Hipòcrates]]
* [[La dona a l'Antic Egipte]]
== Referències ==
{{Referències}}
| 