Pantalla tàctil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: punt en que > punt en què |
mCap resum de modificació Etiqueta: nova fusió |
||
Línia 1:
{{fusió des de|One Glass Solution}}
{{ortografia}}
[[Fitxer:Touchscreen.jpg|right|thumb|250px|Pantalla tàctil d'una PDA]]
Una '''pantalla tàctil''' (''touchscreen'' en [[anglès]]) és una [[pantalla]] que mitjançant un contacte directe sobre la seva superfície permet l'entrada de dades i ordres al [[Dispositiu de caràcters|dispositiu]].<ref>{{GEC|0276219|pantalla tàctil}}</ref> També actua com a perifèric de sortida, mostrant els resultats introduïts prèviament. Aquest contacte també es pot realitzar amb [[llapis]] o altres eines similars. Actualment hi ha pantalles tàctils que poden instal·lar-se sobre una pantalla normal. Així doncs, la pantalla tàctil pot actuar com a ''perifèric d'entrada'' ''perifèric de sortida" de dades, així com emulador de dades interins errònies en no tocar-se efectivament.
Les pantalles tàctils s'han anat fent populars des de la invenció de la interfície electrònica tàctil el [[1971]] pel Dr Samuel C. Hurst. Han arribat a ser comuns en [[TPV]], caixers automàtics i les [[PDA]] on se sol utilitzar un [[estilet]] per manipular la interfície gràfica de l'usuari i per a introduir dades. La popularitat dels telèfons intel·ligents, les PDA, les vídeo consoles portàtils o també navegadors d'automòbils [[GPS]] està generant la demanda i l'acceptació de les pantalles tàctils.
Linha 8 ⟶ 10:
Les pantalles tàctils d'última generació consisteixen en un vidre transparent on se situa una làmina que permet l'usuari interaccionar directament sobre aquesta superfície, utilitzant un projector per llançar la imatge sobre la pantalla de vidre.
Les pantalles tàctils són populars en la indústria pesant i en altres situacions, tals com exposicions de museus on els teclats i els ratolins no permeten una interacció
Actualment, el seu funcionament és molt extens i abarca molts fronts de la vida quotidiana, com per exemple s'utilitzen en telèfons mòbils, en ordinadors, en moltes pantalles en les indústries, ja sigui en locals comercials o en la mateixa fàbrica, sense necessitar cap altre dispositiu d'entrada de dades.
== Història ==
El 1971, el primer sensor de contacte "va ser desenvolupat pel doctor Sam Hurst (fundador de Elographics), mentre que va ser instructor a la Universitat de Kentucky. Aquest sensor, anomenat "Elograph", va ser patentat per la Universitat de Kentucky, la Fundació d'Investigació. El "Elograph" no era transparent com pantalles de toc modern, però, va ser una fita important en la tecnologia de pantalla tàctil. El 1974, la primera pantalla tàctil veritable incorporació d'una superfície transparent va ser desenvolupat per Sam Hurst i Elographics. El 1977, Elographics desenvolupat i patentat de cinc cables de tecnologia resistiva, la tecnologia de pantalla tàctil més populars en l'actualitat.
▲El 1971, el primer sensor de contacte "va ser desenvolupat pel doctor Sam Hurst (fundador de Elographics), mentre que va ser instructor a la Universitat de Kentucky. Aquest sensor, anomenat "Elograph", va ser patentat per la Universitat de Kentucky, la Fundació d'Investigació. El "Elograph" no era transparent com pantalles de toc modern, però, va ser una fita important en la tecnologia de pantalla tàctil. El 1974, la primera pantalla tàctil veritable incorporació d'una superfície transparent va ser desenvolupat per Sam Hurst i Elographics. El 1977, Elographics desenvolupat i patentat de cinc cables de tecnologia resistiva, la tecnologia de pantalla tàctil més populars en l'actualitat. [5] Les pantalles tàctils es va donar a poc de visibilitat amb la invenció de la terminal d'aprenentatge assistit per ordinador, que va sortir el 1975 com a part del projecte PLAT. Les pantalles tàctils s'han quedat familiar en la vida quotidiana. Les empreses utilitzen les pantalles tàctils per als sistemes de quiosc en entorns minoristes i de turisme, sistemes de punt de venda, caixers automàtics, i PDA, on de vegades s'utilitza un llapis per manipular la interfície gràfica d'usuari i per a introduir dades. La popularitat dels telèfons intel·ligents, PDAs, consoles de jocs portàtils i molts tipus de dispositius d'informació està impulsant la demanda i l'acceptació de les pantalles tàctils.
Des 1979-1985, el Fairlight CMI (i Fairlight CMI IIx) va ser una mostra musical d'alt nivell i estació de treball de re-síntesi que utilitza tecnologia de llapis de llum, amb la qual l'usuari pot assignar i manipular dades d'exemple i síntesi, així com l'accés a diferents menús dins del seu sistema operatiu en tocar la pantalla amb el llapis òptic. La tarda Fairlight models de la sèrie III utilitza una tauleta gràfica en lloc del llapis òptic.
Linha 20 ⟶ 21:
L'HP-150 de 1983 va ser una de les primeres computadores amb pantalla tàctil comercials del món. No tenia una pantalla tàctil en el sentit estricte, sinó que tenia un 9 "Sony tub de raigs catòdics (CRT), envoltada de transmissors i receptors d'infrarojos, que detecten la posició de qualsevol objecte no-transparent sobre la pantalla.
Fins fa poc, la majoria de les pantalles tàctils dels consumidors només podia sentir un punt de contacte a la vegada, i pocs han tingut la capacitat de sentir el dur que un està tocant. Això està començant a canviar amb la comercialització de la tecnologia [[multi-touch]].
Les pantalles tàctils són populars en l'hospitalitat, i en la indústria pesant, així com els quioscos, com a mostra del museu o d'automatització de sala, on els sistemes de teclat i el ratolí no permeten una adequada interacció intuïtiva, ràpida, exacta o per l'usuari amb el contingut de la pantalla.
Linha 35 ⟶ 36:
de brillantor degut a les múltiples capes necessàries. Un altre dels inconvenients és que poden fer-se malbé per culpa d'objectes esmolats. Per contra no es veuen afectades per elements externs com la pols o l'aigua, per aquesta raó són el tipus de pantalles més utilitzades en l'actualitat.
=== Ona
La tecnologia d'ona acústica superficial (denotada sovint per les sigles ''SAW'', de l'anglès Surface Acoustic Wave) utilitza ones d'ultrasons que es transmeten sobre la pantalla tàctil. Quan la pantalla és tocada, una part de l'ona és absorbida. Aquest canvi en les ones d'ultrasons permet registrar la posició en la qual s'ha tocat la pantalla i enviar-la al controlador perquè pugui processar-la.
El funcionament d'aquestes pantalles pot veure's afectat per elements externs. La presència de contaminants sobre la superfície també pot interferir amb el funcionament de la pantalla tàctil.
=== Capacitiva ===
Línia 51:
Aquest sistema te l'avantatge de la simplicitat i de no enfosquir la pantalla, però tenen desavantatges clars: són cares i voluminoses, molt sensibles a la brutícia i poden detectar fàcilment falses pulsacions.
=== Galgues extensomètriques ===
Quan s'utilitzen galgues extensomètriques la pantalla té una estructura elàstica de manera que es poden utilitzar galgues extensomètriques per determinar la posició en que ha estat tocada a partir de les deformacions produïdes en la mateixa. Aquesta tecnologia també pot mesurar l'eix Z o la pressió exercida sobre la pantalla. Es fan servir habitualment en sistemes que es troben exposats al públic com màquines de venda d'entrades, degut sobretot a la seva resistència al vandalisme.
▲=== Imatge Òptica ===
És un desenvolupament relativament modern en la tecnologia de pantalles tàctils, dos o més sensors són situats al voltant de la pantalla, habitualment en els cantons. Emissors d'infrarojos són situats en el camp de vista de la càmera en els altres costats de la pantalla. Un toc a la pantalla mostra una ombra de manera que cada parell de càmeres pot triangularizarla per localitzar el punt de contacte. Aquesta tecnologia està guanyant popularitat degut a la seva escalabilitat, versatilitat i assequibilitat, especialment per a pantalles de grans dimensions.
▲=== Tecnologia de Senyal Dispersa ===
Introduïda l'any 2002, aquest sistema utilitza sensors per detectar l'energia mecànica produïda a la plataforma a causa d'un toc. Uns algoritmes complexos s'encarreguen d'interpretar aquesta informació per obtenir el punt exacte del contacte. Aquesta tecnologia és molt resistent a la pols i altres elements externs, inclosos ratllades. Com que no hi ha necessitat d'elements addicionals a la pantalla també proporciona uns excel·lents nivells de claredat. D'altra banda, com el contacte és detectat per mitjà de vibracions mecàniques, qualsevol objecte pot ser utilitzat per detectar aquests esdeveniments, incloent-hi el dit o ungles. Un efecte lateral negatiu d'aquesta tecnologia és que després del contacte inicial el sistema no és capaç de detectar un dit o objecte que es trobi aturat pitjant la pantalla.
▲=== Reconeixement de Pols Acústic ===
Introduïda l'any 2006, aquests sistemes s'utilitzen quatre transductors piezoelèctrics situats a cada costat de la pantalla per convertir l'energia mecànica del contacte en un senyal electrònic. Aquest senyal és posteriorment convertit en una ona de so, la qual és comparada amb el perfil de so preexistent per a cada posició a la pantalla. Aquest sistema té l'avantatge que no necessita cap malla de cables sobre la pantalla i que la pantalla tàctil és de fet de vidre, proporcionant l'òptica i la durabilitat del cristall amb què està fabricada. També presenta els avantatges de funcionar amb rascades i pols sobre la pantalla, de tenir uns alts nivells de precisió i que no necessita cap objecte especial per la seva utilització
Linha 85 ⟶ 81:
Hi ha una gran varietat de [[programari]] dirigit al maneig de màquines amb pantalles tàctils i que pot executar en els principals sistemes operatius com són [[Linux]], [[MacOS]] i [[Windows]]. En aquests dos últims casos hi ha versions especials adaptades per al seu ús en dispositius [[Tablet PC]], [[ModBook]] en el cas de [[Apple Inc|Apple]] i [[Windows XP Tablet PC Edition]] En el cas de [[Microsoft]], existint així mateix programari específic per a aquestes versions.
En un altre tipus de dispositius com les [[PDA]] so [[Telèfon mòbil|telèfons]] amb pantalla tàctil també hi ha sistemes operatius com [[Palm OS]], [[Windows Mobile]], [[Android]] o [[Symbian OS]]
Pel que fa al programari específic per a pantalles tàctils, igual que en el cas d'altres dispositius similars com les tauletes digitalitzadores, destaquen els programes de reconeixement d'escriptura manual com [[Inkwell]] a [[Apple Macintosh]]. En el cas de Windows XP Tablet PC Edition el propi sistema operatiu inclou reconeixement d'escriptura. També són habituals els programes de dibuix, com per exemple [[Corel Painter]], que poden fins i tot reconèixer la força amb la que s'està fent clic sobre la pantalla o la inclinació de l'objecte amb el que s'està tocant.
== Desenvolupament i utilització ==
La gran majoria de les tecnologies de pantalla tàctil més significatives van ser [[Patent|patentades]] durant les dècades dels 1970 i 1980 i actualment han expirat. Aquest fet ha permès que des d'aleshores els dissenys de productes i components que utilitzen aquestes tecnologies no estiguin subjectes a [[royalty|
Amb la creixent acceptació de multitud de productes amb una pantalla tàctil integrada,
La pantalla tàctil, de moment, majoritàriament la fan servir els
Un consorci entre la [[Universitat de Toronto]], [[Microsoft]] i [[Mitsubishi]] per aconseguir la fabricació de pantalles tàctils del futur. La novetat del concepte és que la pantalla es manipula amb els dits situats a la part posterior, on la seva imatge queda reflectida en la pantalla, això permetrà una manipulació molt més ergonòmica.
== Referències ==
{{Referències|2}}
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Pantalla Tactil}}
[[Categoria:Perifèrics]]
| |||