Joan Mey: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de Espanya > d'Espanya |
Es desfà la revisió 16154024 de Langtoolbot (Discussió) de<!--sic--> Espanya |
||
Línia 30:
El 12 de febrer de 1550 fa testament, en el qual estableix hereva universal a la seva muller, [[Jerònima Galés|Felipa Jerònima Galés]], a qui encarrega el manteniment i educació dels fills que llavors tenien (Àngela Serafina, Ysabet Scolàstica, Joan Felip i Anna Ypòlita) i les directrius sobre el manteniment de l'empresa tipogràfica.<ref>[[#Gregori|Gregori Roig 2012]]: pp. 26, 76-79 i 263-265.</ref>
L'any 1550, ja retornat a València, surten de les seves premses obres com ''Apologeticon panegyricon'' de Joan Baptista Anyés, ''Praecipuae ac maxime necessariae divi Thomae Aquinatis materiae in latinarum rationem'' de [[Francesc de Borja]], ''Cinquenta bivas preguntas con otras tantas respuestas'' d'Hernán López de Yanguas, ''Chaeronei Philosophi historisque clarissimi opuscula moralia'' de [[Plutarc]] o ''Libro de refranes'' de Pedro Vallés. A més a més, realitza encàrrecs per a l'Hospital General de València: plecs solts de gojos, estampes o cartells, per a afavorir la predicació i augmentar la devoció o per a demanar almoines; que signifiquen uns ingressos considerables i constants per a la impremta.<ref>[[#Gregori|Gregori Roig 2012]]: pp. 88-92.</ref> El 1551 publica, entre altres obres, la ''Segunda parte de la Corónica General
[[Fitxer:De causis obscuritatis Aristoteleae (1554) de Pere Joan Nunyes.jpg|thumb|left|Portada de l'obra ''Oratio de causis obscuritatis Aristoteleae'' (1554) de Pere Joan Nunyes.]]
A mitjan 1552 Mey es trasllada a [[Alcalá de Henares]] per a instal·lar una impremta, tot i que a València la seva muller manté el negoci familiar. Des d'octubre de 1552 fins a 1554 es coneixen 22 edicions complutenses, totes encarregades pels llibreters alcalains Luis Gutiérrez, Juan Tomás o Bartolomé de Robles, o el llibreter [[Madrid|madrileny]] Juan de Medina. La primera obra s'imprimeix a l'octubre, ''La premática... para que nungún mercader ni tratante... vayan a...todo el reyno de Francia...'' (1552) i, a més a més, en aquesta ciutat publica, entre altres, ''Momo'' (1553) de Leone Battista Alberti, ''Elegantiarum latinae linguae libri sex'' (1554) de [[Lorenzo Valla]] i ''In libros Perihermenias Aristotelis'' (1554) de sant [[Tomàs d'Aquino]].<ref>[[#Martin|Martin Abad]]: pp. 101-102, 136 i 154.</ref> Des d'Alcalá de Henares Joan Mey demana al Consell municipal de València una major ajuda per a mantenir el taller a la ciutat, i el Consell, el 7 de desembre de 1552, decideix concedir-li durant deu anys, 30 lliures anuals, a canvi de la garantia de mantenir obert el taller tipogràfic a la ciutat aquests deu anys.<ref>[[#Gregori|Gregori Roig 2012]]: pp. 106-107 i 109.</ref>
| |||