Imperi de Trebisonda: diferència entre les revisions

El primer emperador fou Aleix I Comnè (net del emperador [[Andrònic I Comnè]] que va governar del [[1183]] al [[1185]], i fill del [[sebastocrator]] Manel Comnè) que a l'entrar els llatins va fugir en vaixell junt amb el seu germà David i varen arribar a Trebisonda on van rebre el suport de la seva parenta la reina [[Tamara de Geòrgia]]. David es va encarregar de conquerir les ciutats del Pont com [[Amisos]] ([[Samsun]]), [[Sinop]]e, [[Kastamunu]], [[Amasra|Amastris]] i [[Heraclea]]. El [[1205]], aliat als llatins, va atacar [[Nicomèdia]] però fou derrotat per [[Teodor I Lascaris de Nicea]]; el [[1206]] David fou de nou derrotat per Teodor i va morir, i el [[1208]] Teodor Làscaris fou coronat emperador pel patriarca. Entre [[1206]] i [[1214]] Nicea va ocupar tots els ports entre Heraclea i Amisos i el [[1214]] el soldà de [[Konya]] va ocupar Sinope i Aleix va haver de pagar tribut al sultà. Aleix va morir el [[1222]]. El seu títol era basileus i la seva bandera era vermella amb un cap d'àguila daurat, i s'anomenaven "Rei i Emperador de tot l'est, [[Regne d'Ibèria|Ibèria]] i [[Peràteia]]" (nom que feia al·lusió a la reclamació de [[Crimea]])▼

El va succeir Andrònic I Gidos. Les naus de l'Imperi van començar a atacar les del soldà i van recollir molt de botí però abans de tornar a port van ser sorpreses per una tempestat i van haver de recalar a Sinope on el governador se'n va apoderar i va fer presoners als tripulants. Andrònic va haver d'atacar Sinope per alliberar a la seva gent i la va saquejar. El soldà de Konya va bloquejar Trebisonda per mar i la va atacar també per terra el [[1228]], però es van haver de retirar.▼

No massa després es va conèixer l'expansió de [[Djalal al-Din Khwarizmshah]] i Andrònic se'n va declarar feudatari, però Kai Kobad de Konya el va derrotar a Yassi Cimen el [[1230]] i ja no va tornar, però si ho van fer uns anys després els mongols que van liquidar el poder del emirat de [[Konya]] a la [[batalla de Köse Dağ]], el [[26 de juny]] de [[1243]].<ref>Claude Cahen, “Köse Dagh” ''Encyclopaedia of Islam'', ed. by P. Bearman, et al. (Brill 2007) {{en}} </ref>▼

Manel I va arribar al govern el [[1238]]. Trebisonda va conquerir Sinope el [[1254]] però la va tornar a perdre el [[1266]] al morir Manel. El [[1261]] els Paleòlegs de Nicea (successors dels Lascaris) reconqueriren Constantinoble el que deixava a l'Imperi de Trebisonda en una posició de prestigi secundari. Jordi va intentar expandir-se altra vegada cap a Sinope el [[1277]] però fou derrotat i els turcs van ocupar totes les terres a l'oest de Samsun. Cap al [[1290]] s'havia perdut també la regió de [[Halibia]] (avui [[Unye]]), i encara es van perdre més territoris a les campanyes dels emirs turcs del [[1313]] i [[1323]]. El [[1311]] Aleix II (1297-1330) es va aliar a l'emir de Sinope contra els genovesos i el [[1313]] els va atacar però va ser derrotat i va haver de fer la pau, que fou renovada el [[1316]]. Pocs anys després van començar les lluites contra tribus turcmanes que, dirigides per Hasan Kuyuk van ocupar [[Amasia]] i van atacar territori de l'imperi el [[1336]], però foren rebutjats, ▼

L'Emperador Basili va morir el [[1340]] i va esclatar la guerra civil durant deu anys. El turcmans van intentar ocupar el país el [[1340]] i en un assalt la ciutat fou incendiada. El [[1347]] Aina Beg de [[Erzindjan]], aliat a Mehmet Beg de [[Bayburt]] i a Ali Beg dels [[Ak Koyunlu]] ho va tornar a provar sense més èxit que abans. El [[1348]] va esclatar un conflicte local amb els genovesos i es va produir una matança d'italians, i els vaixells genovesos no van tardar a destruir la flota de l'Imperi i ocupar [[Kerasus]], i l'emperador va haver de tornar als genovesos els seus anteriors privilegis. Una plaga de pesta es va produir arran d'aquests fets.▼

El [[1349]] amb Aleix III va tornar la pau. Va casar-se amb Teodora Cantacuzè, parenta del emperador bizantí Joan VI. Moltes princeses es van casar amb emirs de la zona, com la seva germana Maria que es va casar amb el fill del emir dels Ak Koyunlu. El [[1360]] va construir la fortalesa de [[Gumushane]], que dominava la ruta d'accés des Bayburt, però el governador Joan Kabasite fou derrotat per Latif de Bayburt i sols es va evitar el seu avanç per la mort del emir a mans de gent d'un poblet del camí ([[1361]]). El [[1362]] Kilidge Arslan Kelkit, un cap turcman, va conquerir [[Sebinkarahizar]], i va atacar la fortalesa de [[Siran]], i es va fer amo de la regió després de les campanyes que va fer entre [[1368]] i [[1374]]. El [[4 de març]] de [[1380]] Aleix III va atacar als turcmans que dominaven Sinope, Samsum, [[Giresun]] i la vall del [[Harsit]] i els va derrotar a [[Kurtun]]. A finals de segle va aparèixer per la regió [[Tamerlà]] al qui Manel III va pagar tribut. El [[1396]] es va trencar l'acord amb els genovesos i Manel va haver de donar més privilegis als venecians.▼

[[Baiazet I]] ([[1389]]-[[1402]]) cap dels turcs otomans, es va fer amo del litoral del Mar negre entre Heràclea i Samsun. Trebisonda es va aliar amb Tamerlà i li va subministrar ajuda, inclosos alguns vaixells, el [[1402]], quant va guanyar la [[batalla d'Ankara]].<ref name=Tucker2010>Tucker, Spencer C. (2010) ''Battles That Changed History: An Encyclopedia of World Conflict''. ABC-ClIO; p. 141</ref> Amb Joan IV els otomans ja estaven recuperats i van començar a atacar l'Imperi. Un atac turcman separat va arribar a la rodalia de la capital i el cap de la flota, Alexandre, va morir, però Joan IV els va rebutjar amb només 50 soldats. El [[1442]] els otomans van atacar per mar sense èxit, però Joan IV va accedir a pagar tribut al soldà [[Murat II]]. Però el seu successor [[Mehmet II]] va [[Caiguda de Constantinoble|assetjar Constantinoble]] i la va prendre el [[29 de maig]] de [[1453]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Philippides |nom=Marios |cognom2=Hanak |nom2=Walter K. |títol=The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography, and Military Studies |url=http://books.google.cat/books?id=qvvdVXckfqQC&pg=PA266&dq=29+May+1453+Constantinople&hl=ca&sa=X&ei=n5LdUIigHM2KhQeZt4CYBg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=29%20May%201453%20Constantinople&f=false |llengua=anglès |editorial=Ashgate Publishing, Ltd. |data=2011 |pàgines=p.xiii |isbn=1409410641}}</ref> Joan IV es va aliar als Ak Koyunlu i va demanar ajuda a [[França]]. ▼

El [[1461]] Mehmet II va iniciar la conquesta de la regió, primer l'emirat de Sinope, i després els altres incloent els Ak Koyunlu. David va oferir un fort tribut però li va ser rebutjat i a l'[[octubre]] els otomans [[Setge de Trebisonda|assetjaven la ciutat]] per terra i mar.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Volt |nom=Ivo |cognom2=Päll |nom2=Janika |títol=Byzantino-Nordica 2004: Papers Presented at the International Symposium of Byzantine Studies Held on 7-11 May 2004 in Tartu, Estonia |url=http://books.google.cat/books?id=gItVKprpx7sC&pg=PA47&dq=1461+Trebizond&hl=ca&sa=X&ei=f_rdUJzfO8TPhAeMwIDIBA&ved=0CGAQ6AEwCA#v=onepage&q=1461%20Trebizond&f=false |llengua=anglès |editorial=Morgenstern Society |data=2005 |pàgines=p.48 |isbn=9949112664}}</ref> El setge va durar 21 dies i al final David va demanar la capitulació que va negociar el [[protovestiarius]] Giorgios Amoiroutzes a discutir les condicions de la rendició. Es va acordar el respecte de la vida i els béns dels ciutadans i es permetria sortir de la ciutat a qui ho volgués; David fou autoritzat a establir-se a [[Serres]]. Però la realitat va ser que la ciutat fou saquejada i molts ciutadans venuts com esclaus. El metropolità de Trebisonda va perdre els seus drets el [[1462]]. David es va establir a la zona del riu [[Strimon]], però el [[1463]] es va trobar a [[Adrianopolis]] amb [[Demetri Paleòleg]] (ex dèspota del Peloponesi) i Mehmet, sospitant una conspiració, el va fer executar amb set dels seus vuit fills, i alguns nebots. La seva dona Irene Paleologina es va morir de pena.▼