Castells càtars: diferència entre les revisions

La crida del papa va tenir un gran èxit de reclutament, amb gent vinguda de tot arreu, decidits a conquerir les riques terres del sud. Al costat dels grans senyors, hi anaven els prelats amb escuders i vassalls; les tropes auxiliars; [[arquer]]s, [[sapador]]s, [[fuster]]s i [[ferrer]]s que construïen i feien funcionar les maquines de guerra, i els mercenaris que servien qui millor els pagava decidits a portar a bon terme els seus afers tan espirituals com temporals.

Pel juny de 1209 els croats congregats a [[Lió]], es posaven en camí. Els guiava l'abat del [[Cister]]. A tots els cavallers de [[Crist]] amb les banderes desplegades anaven baixant per les vores del [[riu Roine|Roine]]. Aviat arribaren a [[Besiers]] i des del primer moment actuaren amb propòsit d'extermini. La ciutat fou saquejada i incendiada i es parla de 20.000 morts. Tot seguit conquistaren Carcassona, i feren presoner el seu vescomte [[Ramon Trencavell II]], que moria poc temps després.

Sota un pretext religiós, la croada havia esdevingut una empresa militar de conquesta. Es busca un cabdill per aconduir-la i s'elegeix [[Simó de Montfort]], un home de guerra, un soldat nat.

Fou en aquells moments que els senyors meridionals organitzaren la resistència, confiant també, amb el monarca, [[Pere el Catòlic]], a qui consideraven el seu senyor natural.