Figuralisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: continuen corresponen en > continuen corresponent en |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''figuralisme''' fou una tècnica de [[composició musical]] aplicada a la [[música vocal]], que va estar activa entre els segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVIII|XVIII]], en consonància amb els pressupòsits [[estètica|estètics]] del [[música del Renaixement|Renaixement]] i del [[música barroca|Barroc]], i que consistia a subordinar la [[música]] al text creant per a la música una sèrie de ''figures'' de tot tipus ([[melodia|melòdiques]], [[ritme|rítmiques]], [[polifonia|polifòniques]], de [[textura musical]], etc.) consistents a subratllar musicalment, amb el so, el sentit profund del text. En anglès, d'aquesta tècnica se'n diu -gràficament- ''word paiting'', és a dir literalment ''pintar [musicalment] les paraules''. Així, per exemple, [[melodia|melodies]] ascendents acompanyen textos que parlen de pujar o d'anar cap amunt, però una música greu i fosca acompanyaria un text sobre la mort.
== L'Edat mitjana ==
Aquesta tècnica va, com a mínim, tan enrere en el temps com al [[cant gregorià]] en el qual es troben patrons melòdics curts que expressen idees emotives i significats teològics. Així, per exemple, el patró fa-mi-sol-la expressa la humiliació i mort de [[Crist]] (un moviment descendent), mentre que el sol és la nota de la resurrecció i el la, encara més amunt, indica l'ascensió. Així, per exemple quan aquesta seqüència melòdica es troba sobre el text ''et libera'' (per exemple a l'[[introit]] del diumenge de [[sexagèsima]], indica que Crist allibera la humanitat del [[pecat]] a través de la seva mort i la seva [[resurrecció]].
== El madrigal ==
Els [[compositor]]s també van experimentar amb el figuralisme en el [[madrigal]], sobretot italià, tot i que també es va fer servir aquesta tècnica en els altres països on es va compondre sota la seva influència. Ho van fer fins a tal punt i aquesta tècnica va ésser tan essencial al mateix [[madrigal]] que les figures més habituals en aquell [[gènere musical|gèneres]] del [[música del Renaixement|Renaixement]] es van denominar ''madrigalismes''. En aquest grup de compositors es poden observar tècniques diverses, totes emparentades però no del tot coincidents. Alguns exemple serien:▼
▲Els [[compositor]]s també van experimentar amb el figuralisme en el [[madrigal]], sobretot italià, tot i que també es va fer servir aquesta tècnica en els altres països on es va compondre sota la seva influència. Ho van fer fins a tal punt i aquesta tècnica va ésser tan essencial al mateix [[madrigal]] que les figures més habituals en aquell [[gènere musical|gèneres]] del [[música del Renaixement|Renaixement]] es van denominar ''madrigalismes''. En aquest grup de compositors es poden observar tècniques diverses, totes emparentades però no del tot coincidents. Alguns exemple serien:
* Pujar, el cel o una muntanya, melodies ascendents i/o en el registre agut. En canvi, baixar, el terra, l'infern i la plana, melodies greus, descendents, o sense corbes melòdiques.
* El riu, el vol dels ocells: [[melisma|melismes]] llargs sobre una mateixa síl·laba.
Linha 22 ⟶ 20:
* Les accions d'empaitar, caçar, perseguir, seguir, imitar ... ben sovint són tractades amb un [[Cànon (música)|cànon]] o bé amb [[contrapunt]] imitatiu.
* Per contra, idees en el text com unitat o unificació molt sovint es corresponen amb un [[uníson]].
* Però l'uníson també por expressar allò que és prim, mentre que una [[textura musical|textura]] [[polifonia|polifònica]] [[homofonia|homofònica]] s'associa a quelcom gruixut o ample.
* El mot ''ple'' o ''plena'' sol estar ''ple'' de notes mitjançant un melisma o la repetició del mot.
El dia pot tenir un tractament musical amb notes més vives i ràpides que la nit sobretot si-com és força habitual- se situen l'un immediatament darrere de l'altre, explotant el joc de l'oposició. Però en altres casos és ben bé al contrari: el dia es musica amb notes llargues, que donen una sensació d'immobilitat, mentre que la nit rep notes ràpides. Lluny de ser un contrasentit, això és un tractament musica del text que no cerca un efecte sonor sinó visual: les notes llargues es corresponien (i es continuen corresponent en l'actual sistema d'escriptura) amb notes blanques (apropiades per a la llum del dia), mentre que les curtes eren i són negres, com la nit. Aquest fet testimonia que el compositor pensava aquestes efectes per a algú que no sols sentiria o escoltaria la música, sinó que veuria i llegiria la partitura. De fet, les normes de l'educació de la [[noblesa]] establien que l'educació del noble incloïa l'educació musical necessària per saber canar un madrigal.
| |||