Revisió del 00:51, 6 set 2015 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.376.904 edits m Robot corregeix sintaxi d'ISBN ← Edició anterior		Revisió del 01:48, 18 des 2015 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 437.012 edits m Canvis menors, neteja, replaced: italià → italià (2), <references /> → {{referències}}, s'utilitza → es fa servir , de u → d'u AWB Edició següent →
Línia 1: {{MT\|data=febrer de 2013}} [[Fitxer: Christus Ravenna Mosaic.jpg\|thumb\|300px\|[[Crist]] com [[pantocràtor]] (el que tot ho governa) en un mosaic de [[Sant Apol·linar el Nou]]. [[Ravenna]]. Mosaic bizantí del [[segle VI]]. El [[nimbe]] crucífer i el gest de la mà en benedicció són representacions convencionals de la seva divinitat. El fons daurat expressa l'eternitat.]] '''Pintura medieval''' designa les produccions [[pintura\|pictòriques]] de l'[[art medieval]]. L'[[edat mitjana]] és un [[període històric]] que té validesa fonamentalment per a la [[civilització occidental]] ([[segle V]] al [[segle XV]]). A les civilitzacions no occidentals es va desenvolupar contemporàniament, encara que sense relació entre si, l'art pictòric, sobretot en [[Extrem Orient]] ([[pintura xinesa]], [[pintura japonesa]] - [[art del Japó]] -), i també en zones de l'[[Amèrica Precolombina]] ([[pintura maia]] - [[cultura maia]] -). L'[[art islàmic]] va estar molt més directament vinculat amb l'[[art occidental]], i amb una estesa presència a [[Pròxim Orient]] i el [[Nord d'Àfrica]] (des del [[segle VII]]) i en la [[península Ibèrica]] (des del [[segle VIII]] - [[art andalusí]] -), però la [[pintura islàmica]] no va tenir (per raons religioses-prohibició de representar figures humanes -) un desenvolupament comparable a l'efectuat en el l'[[art cristià]] a partir de la [[pintura paleocristiana]] ([[art paleocristià]]). Tot i que poden rastrejar alguns vagues records o elements de continuïtat de la pintura medieval amb el l'[[art clàssic]] grecoromà (com ara el [[drapejat]] dels draps o algunes convencions de representació de la figura humana), el que predomina és una radical discontinuïtat entre tots dos, ressaltant els forts trets de personalitat pròpia del període. La pintura medieval és sobretot una [[pintura religiosa]] excepte excepcions, que es fan més nombroses al final de l'edat mitjana ([[retrat]]s, sobretot com a [[donant]]s que apareixen en una composició principalment religiosa). La representació de [[Paisatge (gènere pictòric)\|paisatge]] sol limitar-se al fons de les composicions, que en moltes ocasions es limita a un color pla ([[daurat]] simbolitzant l'[[eternitat]]) o s'omple amb figures de forma gairebé obsessiva ([[horror vacui]]) que s'amunteguen en el primer pla, es juxtaposen en horitzontal o fins i tot en vertical, sense buscar efectes de profunditat. No ~~s'utilitza~~es fa servir la [[perspectiva]] geomètrica fins als períodes finals (s'insinua en el gòtic - [[escorç]]s imperfectes de mobles o arquitectures-i es culmina amb el seu estudi matemàtic conscient en el renaixement), i la [[perspectiva aèria]] està del tot absent. Sol usar-se la [[perspectiva jeràrquica]] (representació a una major grandària de la figura més important en rang teològic o social, sense consideració de la seva ubicació en l'espai). És molt important la utilització de [[simbolisme]] si un complex llenguatge [[iconològic]]. == Períodes i estils == [[Fitxer: B Osma 145v.jpg\|thumb\|~~left~~esquerra\|180px\|[[Beat de Osma]]. La victòria del be (escena del [[Apocalipsi]]).]] [[Fitxer: St Antipas Icon Sinai 13th century.jpg\|thumb\|180px\|Icona de [[Sant Antipas de Pèrgam]], Monestir de Santa Catalina de la Muntanya Sinaí, segle XIII.]] === Alta edat mitjana === ==== Preromànic ==== La [[pintura preromànica]] (des del [[any 500]] fins al [[1000]]) és la corresponent al [[art preromànic]], concepte propi de l'[[Europa Occidental]] subjecta a les [[invasions bàrbares]] i l'establiment dels [[regnes germànics]] i l'[[Imperi carolingi]]. Les escassíssimes restes es limiten gairebé exclusivament a les miniatures amb què s'il·lustraven els [[manuscrit]]s als [[scriptorium]] dels [[monestir]]s (''Evangelario'' de Kells al [[art anglo-cèltic]] o [[hiberno-saxó]],<ref>Alexander, Jonathan JG; Medieval Illuminators and their Methods of Work, Yale UP, 1992, ISBN 0300056893 </ref> [[Beats]] a la [[pintura mossàrab]], [[art mossàrab]]). ==== Bizantí ==== La [[pintura bizantina]] es va desenvolupar a través de dos vehicles principals: els [[mosaic]]s (en parets i cúpules) i els [[icona]]s (en taules, el lloc a les esglésies era el [[iconostasi]] que separa els fidels de l'altar). La major part de la producció de la seva primera època ha desaparegut com a conseqüència de diverses onades de destruccions, amb motiu de la [[querella iconoclasta]] (un enfrontament intern), les successives [[expansió de l'Islam\|invasions islàmiques]] (àrabs a Síria, Palestina i Egipte; turcs a Anatòlia i els Balcans), i les [[croades]] (en què el saqueig va ser a les mans dels cristians llatins). Testimonis excepcionals són els mosaics bizantins de primera època localitzats en [[Ravenna]] ([[Sant Vital de Ravenna]], [[Sant Apolinar de Rávena]]) i els de [[Sant Marc de Venècia]]. A Orient s'han conservat alguns d'època posterior ([[Mistra]], [[Hosios Loukas]]). El [[Monestir de Santa Catalina de la Muntanya Sinaí]], respectat malgrat els segles de domini musulmà, conserva una extraordinària col·lecció d'icones. La tradició de pintura d'icones, que es va conservar amb rígids convencionalismes, es va continuar als països [[eslaus]] ([[pintura russa]]) amb una evolució en subtils variacions. [[Fitxer: Rose Nord Cathédrale de Laon 181008 04.jpg\|thumb\|~~left~~esquerra\|180px\| La geometria, vitrall del medalló de la rosassa del transsepte nord de la [[Catedral de Laon]]; començament del segle XIII.]] [[Fitxer:PanteónSanIsidoroLeón.jpg\|thumb\|180px\|Frescos romànics de les voltes del [[Panteó dels Reis]] de la [[Col·legiata de Sant Isidor de Lleó]]]] ===Baixa edat mitjana === Encara que la il·lustració de manuscrits es va seguir realitzant durant tot el període ([[Les molt riques hores del Duc de Berry]], [[Llibre d'hores d'Isabel la Catòlica]]), la pintura es va desenvolupar com a forma de cobrir grans superfícies arquitectòniques o en suports exempts, tant fixos com [[art moble\|mobles]]. Un art pictòric molt particular va ser la confecció de [[vitrall\|vidrieres]], en què l'artista treballa directament amb la llum i els seus efectes en l'espai arquitectònic. Els [[tapís\|tapissos]] van ser objecte en l'època de d'una estima superior al que es tributava al que avui considerem pintura ([[Tapís de Bayeux]], col·lecció del [[Museu Nacional de l'Edat Mitjana de París\|Museu Cluny]]). En els darrers segles medievals, la invenció del [[gravat]] va produir una revolució en el camp del [[dibuix]] i les [[arts gràfiques]], amb decisives conseqüències, sobretot a partir de la invenció de la [[impremta]]. ==== Romànic ==== Línia 29: ==== Gòtic ==== * [[Pintura gòtica]] ([[segle XIII]] i [[segle XIV]]). Sense deixar d'utilitzar el fresc, és més abundant l'ús del suport [[taula (pintura)\|taula]], aïllada o en [[retaule]]s, al [[tremp]]. Les figures s'endolceixen o busquen una major [[Expressió facial\|expressivitat]]. Es representen escenes de la vida de [[Crist]], molt humanitzades ([[nativitat]], [[crucifixió de Jesús\|crucifixió]]). La tècnica es fa més complexa, buscant la representació de la tercera dimensió del volum (ombreig, coloracions menys homogènies). [[Gòtic internacional]]. La [[Pintura del Duecento]] italià ([[Duecento]] : dècada del 1200s o [[segle XIII]]) té característiques peculiars, que en perspectiva històrica es consideren un precedent del Renaixement. *La [[Pintura del Trecento]] italià ([[Trecento]] : dècada del 1300s o [[segle XIV]]) s'afirma en la mateixa evolució. Línia 35: ==== Segle XV ==== Pintura del [[Quattrocento]] a Itàlia (dècada del 1400s o [[segle XV]], l'inici del [[Renaixement italià]]) * [[Primitius flamencs]] ([[Flandes]]). Es produeix la invenció de la tècnica del [[oli]], que permet un extraordinari detallisme i precisió en la pinzellada. == Notes == {{referències}} ~~<references />~~ == Bibliografia == Línia 58: {{ORDENA:Pintura Medieval}} [[Categoria:Art de l'edat mitjana]] [[Categoria:Història de la pintura]]

Pintura medieval: diferència entre les revisions