Udmurts: diferència entre les revisions

A mitjans del segle XVIII s'inicià la indústria metal·lúrgica amb la fundació de la planta de fundició de coure de Bemyzh, així com les ferreries de Pudem, Kambar i Kama (Ijevsk i Votkinsk). Milers de pagesos de l'estat foren obligats a treballar-hi, i es talaren nombrosos boscos dels voltants. Els establiments industrials també esdevingueren centres comercials, i alhora s'incrementà la immigració russa, ja iniciada en el segle XIII. El 1756 es fundà la foneria de coure Bemyzhski i després les de ferro a Pudemski, Votkinski (1759), Izhevski (1760) i Kambarski (1761). El 1775 es publicà a [[Sant Petersburg]], anònima, la primera gramàtica udmurt, que proposava un sistema d'escriptura basat en l'[[alfabet ciríl·lic]]. Els pagesos udmurts també donaren suport a la revolta camperola de Pugatxov del 1773-1775 a causa de la política de cristianització forçada que volia dur a terme el bisbe de [[Kazan]].

 

 

Durant els anys 1861-1866, la servitud fou abolida a Udmúrtia, tot creant les condicions per al desenvolupament del capitalisme. S'incrementaren les indústries de factories i petits tallers, es desenvolupà la navegació fluvial i es construí el [[ferrocarril]] [[Perm]]-Kotlas. A finals del segle XIX hi havia 30 plantes i factories, amb un total de 12.000 treballadors, uns 50.000 artesans i desenes de milers de treballadors temporals.