Ferdinando Paër: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Estudià teoria de la música amb el violinista Ghiretti, alumne del [[Conservatori de la Pietà dei Turchini]] a [[Nàpols]]. La seva primera òpera, ''La Locanda de vagebondi'', va ser publicada quan només tenia 16 anys. Ràpidament van seguir altres obres i ben aviat el seu nom es va fer famós a Itàlia.
Va cridar l'atenció amb l'òpera ''[[Griselda (Paër)|Griselda]]'' (1798).<ref name="Alier història">{{ref-llibre|cognom=Alier|nom=Roger|títol=Història de l'òpera italiana|pàgines=93|editorial=Empúries|any=1992|isbn=9788475963570|enllaçautor=Roger Alier}}</ref> Després se'n va anar a [[Viena]], on va produir una sèrie d'òperes, entre les quals es troben ''La Camila ossia il Sotteraneo'' (1799; estrenada a Barcelona el 1804) i ''A chille'' (1801). Allà, la seva dona, va obtenir un contracte per a una òpera. L'any 1798 Paër es va casar amb la cantant [[Francesca Riccardi]], de la que se'n separà amb el pas del temps. El 1803 el van designar compositor a la cort del teatre de [[Dresden]], on la seva dona també va ser contractada com a cantant. A Viena va adoptar amb molta eficàcia la capacitat d'instrumentació dels grans clàssics de l'escola vienesa.<ref name="Alier història" /> El 1804 va escriure l'òpera ''[[Eleonora]]'', basada en el mateix tema de ''[[Fidelio]]'' de [[Beethoven]]. També compon ''[[Agnese (Paër)|Agnese]]'' (1809; a Barcelona el 1816) i, sobretot, ''[[Le maître de chapelle]]'' (1821).<ref>{{GEC|0048173|Ferdinando Paër}}</ref>
El 1812 passà a [[París]] on fou director de l'[[Opéra-Comique]] i després va substituir [[Spontini]] al [[Théâtre des Italiens]], que sota la seva guia es peça important de la vida musical parisenca i va afavorir la infiltració de l'òpera italiana a la capital francesa.<ref name="Alier història" /> Aquest lloc el va conservar durant la [[Restauració francesa]], rebent també els càrrecs de compositor de cambra del rei i director de l'orquestra privada del duc d'Orleans.
Línia 55:
* ''Cleopatra'' (1808, París)
* ''Diana e Endimione, ossia Il ritardo'' (intermezzo, llibret de Stefano Vestris, 1809, París)
* ''[[Agnese (Paër)|Agnese]]'' (dramma semiserio, llibret de Luigi Buonavoglia, basat en Filippo Casari, 1809, Parma)
* ''La Didone'' (melodramma serio, llibret de [[Pietro Metastasio]], 1810, París)
* ''Un pazzo ne fa cento'' (opera buffa, 1812, Florència)
| |||