Jo, superjò i allò: diferència entre les revisions

'''Jo, superjò i allò''', (''id'superjò', ''ego'' i '''allò'superego'' en [[llatí]]) són conceptes fonamentals en la [[teoria]] de la [[psicoanàlisi]] amb la qual [[Sigmund Freud]] va intentar explicar el funcionament psíquic humà postulant l'existència d'un «aparell psíquic» que té una estructura particular. Freud sostingué que aquest aparell està dividit, a grans trets, en tres instàncies, el ''jo'', el ''superjò'' i l'''allò'' conceptes que, tanmateix, comparteixen funcions i no es troben separades físicament. Alhora, gran part dels continguts i mecanismes psíquics que operen en cadascuna d'aquestes entitats són [[inconscient]]s.

En algunes publicacions, es poden trobar els termes ''allò'', ''jo'' i ''superjò'' en [[llatí]], com a ''Idid'', ''Egoego'' i ''Superegosuperego'', respectivament. Aquestes formes van ser adoptades per primera vegada per [[James Strachey]] en la seva traducció de l'obra de Freud a l'anglès, titulada ''[[The Standard Edition of the Complete Psychological Works of Sigmund Freud|Standard Edition]]'' i publicada entre 1953 i 1974. Els termes originals emprats per Freud són alemanys: ''das Es'', ''das Ich'' i ''das Über-Ich'' —respectivament, l{{'}}''allò'', el ''jo'' i el ''superjò'' (literalment, ''sobre jo''). Freud emprà el terme "''das Es"'' que ja havia estat emprat per [[Georg Groddeck]], un metge alemany que tenia unes idees no convencionals que havien cridat l'atenció de Sigmund Freud (els traductors de Groddeck tradueixen a l'anglès el terme com "''l'allò"'').<ref>{{ref-publicació | cognom = Groddeck | nom = Georg | títol = The Book of the It |url= |publicació=Journal of Nervous and Mental Disease | data = 1928 | volum = | exemplar = 49 }}</ref>