Petrus Ramus: diferència entre les revisions

'''Petrus Ramus''' o '''Pierre de la Ramée''' va ser un [[filosofia|filòsof]] i [[matemàtic]] [[francès]], del segle XVI, assassinat aen la [[Massacremassacre de Sant Bartomeu]].

Pierre de la Ramée va néixer el 1515 a [[Cuts]], molt a la vora de [[Noyon]], on havia nascut, uns anys abans, [[Joan Calví]]. Fill d'una família originària de [[Liège]], que havia estat rica, però que quan va néixer Petrus eren simples i pobres carboners.<ref>{{Versaleta|Waddington}}, pàgina 17.</ref> Després dels estudis al seu lloc d'origen, va a anar a París, a casa d'un oncle seu, fuster, amb qui va viure fins als catorze anys. A partir de 1528-1529, serà domèstic a la casa del senyors de la Brosse, i també estudiarà al [[Col·legi de Navarra]], dirigit en aquella època per [[Johannes Sturm]].<ref>{{Versaleta|Grau i Arau}}, pàgina 52.</ref>

EntresEntre 1536 i 1545, és professor als col·legis de Mans i de l'Ave Maria. El 1543, publica diverses obres anti aristotèliquesantiaristotèliques que seran objecte de denúncia per les autoritats universitàries i el 1544 se li prohibeix donar classes de dialèctica i filosofia.

Els 1546 passa, doncs, al Col·legi de Presles, on coneix el seu més fidel amic i col·laborador,<ref>{{Versaleta|Ong}}, pàgina 271.</ref> Omer Talon (1510-1562), i del quequal esdevindrà director, peri ahi donardonarà classes de retòrica i matemàtiques. La seva relació amb el col·legi durarà fins a la seva mort, amb algunes interrupcions pels viatges obligats per les guerres de religió, ja que Ramus va abraçar el 1561 la doctrina [[calvinista]].<ref>{{Versaleta|Grau i Arau}}, pàgina 54.</ref>

El 1551, el rei [[Enric II de França]], el va nomenar professor del [[Collège de France|Collège Royal]] i el 1557 comissionat per a la reforma de les universitats. Ramus dedicarà molt de temps i esforços en l'estudi i les propostes didàctiques per a la millora de l'educació.

Tot i l'etiqueta de filòsof anti-[[aristotelisme|aristotèlic]], potser la seva obra veva més dirigida contra els aristotèlics de la seva època que no pas contra el propi [[Aristòtil]]. En definitiva, Ramus és recordat com a defensor del mètode (i en aquest sentit podria ser un precursor de [[Descartes]]) i el seu mètode no és altre que el defensat per Aristòtil en els seus [[Organon|''Analítics posteriors'']].<ref>{{Versaleta|Grau i Arau}}, pàgina 57.</ref>

=== Relació de les seves Obresobres ===

Una relació completa de les seves obres es pot veure al llibre de d'Ong<ref>{{ref-llibre| cognom=Ong| nom=Walter J.| títol=Ramus and Talon inventory: A short-title inventory of the published works of Peter Ramus (1515-1572) and of Omer Talon (ca. 1510-1562) in their original and in their variously altered forms| url=http://www.getcited.org/puba/101781207| editorial=Norwood Editions| lloc=Pensylvania| any=1977| isbn=0848220382| llengua={{en}} }}</ref> publicat el 1977. A continuació es mostren les seves obres més significatives.:

*''Aristotelicae Animadversiones'' (1543): aquestes tres obres van ser les que van provocar la prohibició d'ensenyar filosofia.

*''Rhetoricae Distinctiones in Quintilianum'' (1549).

*''Dialectique'' (reimpresa enel 1550 yi 1556)