Dubte metòdic: diferència entre les revisions

El '''dubte metòdic''' (també anomenat '''dubte cartesià''', '''escepticisme cartesià''', '''escepticisme metodològic''', '''dubte universal''' o '''dubte hiperbòlic''') és una forma d'[[escepticisme]] metodològic associat amb les obres i metodologia de [[René Descartes]] (1596-1650).<ref name="Philosophical Glossary">''[http://www.swif.uniba.it/lei/foldop/foldoc.cgi?Cartesian+doubt A Philosophical Glossary]'', editat per Justin Leiber, Universitat de Houston, EUA (en anglès).</ref><ref name="Scruton">[[Roger Scruton]]. ''Modern Philosophy: An Introduction and Survey''. London: Penguin Books, 1994.</ref> Es tracta d'un procés sistemàtic que consisteix en ser escèptic sobre la veritat de les creences d'un mateix, la qual cosa ha esdevingut un mètode particular en [[filosofia]]. Aquest mètode de dubte fou popularitzat a bastament en la filosofia occidental per Descartes, qui cercava dubtar sobre totes les seves creences amb l'objectiu de poder determinar quines d'aquestes podia estar seguir que eren certes.

Exigir un punt de partida absolutament veritable obliga a un llarg procés de crítica i eliminació de tots els coneixements que fins ara eren considerats veritables, però que, tanmateix, no tenen una certesa absoluta que estigui més enllà de qualsevol possibilitat de dubte, per molt radical i extrema que sigui. El primer pas ha de ser dubtar de tot el que creiemhom creu i rebutjar inicialment tot allò del que sigui possible dubtar. La sola possibilitat de dubtar, ja serà motiu suficient perquè una opinió o creença que fins aquell moment hàgims'hagi considerat veritable quedi rebutjada i en suspens fins a veure si s'ajusta al nivell de la raó.

Aquest primer pas es diràs'anomena dubte metòdic, i és el resultat de l'aplicació del primer precepte del mètode: "no admetre mai cap cosa com a veritable fins que no la conegués amb evidència". Aquest dubte no ha de ser considerat com a real, sinó com un instrument metòdic per assolir el seu objectiu: trobar una veritat que pugui ser el punt de partida de l'edifici del coneixement.

Tres seransón els motius de dubte adduïts per [[René Descartes | Descartes]].:

* La hipòtesi del [[Hipòtesi del geni maligne |geni Geni Malignemaligne]] o dubte hiperbòlic.

Hi ha un gran nombre d'il·lusions i alteracions perceptives com quan submergimes submergeix un pal a l'aigua i eles veiemveu trencat, i,doblegat; això no obstant, sabemse sap que està sencer. O veure les coses alterades per la distància o una altra circumstància, com quan veiemes veu des de lluny una torre rodona que després vames descobrirdescobreix que és quadrada. Igualment hi ha altres al·lucinacions i altres alteracions de la percepció que ens fan percebre com a veritables o existents "realitats" que no ho són en absolut. Aquests fetfets són innegables, però es dubtarà sobre en quina mesura són suficients per rebutjar per complet la percepció sensible com a font de coneixement o de concloure d'aquestes experiències que els sentits ens enganyen sempre.