Josep Rubau Donadeu i Corcellés: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula de polític
|nom= Josep Rubau Donadeu i Corcellés
'''Josep Rubau Donadeu i Corcellés''' ([[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[Alt Empordà]], [[1841]] - [[Madrid]], [[Castella]], [[1916]]) fou un [[escriptor]] i [[polític]] català. El [[1858]] es va establir a Barcelona, on treballà com a agent d'assegurances i simpatitzà inicialment amb el [[Partit Democràtic (Espanya)|Partit Democràtic]]. El [[1863]] fundà el periòdic ''El Debate'' i el [[10 de juny]] de [[1864]] fou un dels signants del ''Manifest dels Demòcrates socialistes'' de Barcelona. Participà en el moviment revolucionari de 1866, raó per la qual fou empresonat. El 1867 es va establir a Madrid, on fou nomenat vicepresident del ''Club de la Montaña'', on destacà com a orador i agitador extremista, i amb Rodríguez Solís fundà el periòdic ''Cartas Federales''. ▼
|nacionalitat=
|imatge= Josep_Rubaudonadeu_i_Corcelles.jpg
| data de naixement = [[1841]]
| lloc de naixement = {{bandera|Catalunya}} [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]
| data de mort = [[1916]]
|lloc de mort= {{bandera|Spain (1785-1873 and 1875-1931)}} [[Madrid]] ([[Espanya]])
|escut càrrec2 = Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
|inici2= [[19 de setembre]] de [[1872]]
|final2= [[8 de gener]] de [[1874]]
|predecessor2= [[Joan Martí i Torres]]
|successor2=
|càrrec2= Diputat al [[Congrés dels Diputats]]
| k_etiqueta2 = Circumscripció
| k_nom2 = [[Sant Feliu de Llobregat]]
| partit = [[Partit Republicà Democràtic Federal]]
}}
'''Josep Rubau Donadeu i Corcellés''' ([[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[Alt Empordà]], [[1841]] - [[Madrid]], [[Castella]], [[1916]]) fou un [[escriptor]] i [[polític]] català, diputat a les Corts espanyoles durant el [[sexenni democràtic]].
== Biografia ==
▲
Va combatre en les barricades de la [[revolució de 1868]] al costat dels republicans més intransigents. Simpatitzant del moviment internacionalista, va acompanyar [[Giuseppe Fanelli]] en la seva visita a [[Madrid]], [[Sabadell]] i [[Barcelona]] el 1868 i el 1869 va participar en l'[[Associació Internacional de Treballadors]] de [[Ginebra]], organitzada pels seguidors de [[Mikhaïl Bakunin]], i el 1870 intentà en va que la [[Federació Regional Espanyola de l'AIT]] donés suport a la causa republicana. El 1872 va planejar un aixecament a l'Empordà contra les lleves amb [[Baldomer Lostau i Prats]] i [[Joan Arderius i Banjol]] que va fracassar.
| |||