Setge de Roma (537-538): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'malaties' per 'malalties' |
Disambiguated: Procopi → Procopi (historiador) (2), Rimini → Rímini |
||
Línia 46:
Roma era massa gran i els Gots no van poder encerclar-la totalment, així que van aixecar set campaments per vigilar les portes i vies d'accés principals a la ciutat, amb la finalitat de sotmetre Roma per gana. Sis d'aquests campaments es trobaven a l'est del riu, mentre el setè s'aixecava al ''Campus Neronis'', prop del [[Turó Vaticà|Vaticà]]. Aquesta disposició deixava obert el sud de la ciutat.<ref>Bury (1923), Ch. XIX, p. 183</ref> Els Gots procediren a bloquejar els [[aqüeducte]]s que subministraven aigua a la ciutat, tant per beure com per fer funcionar els molins, la majoria dels quals es trobaven al [[Janícul]]. Belisari fou capaç de contrarestar aquesta acció construint molins flotants sobre la corrent del [[Tíber]], però les penúries que patia la població creixien dia rere dia. Percebent aquest descontentament, Vitigès va intentar que la ciutat es rendís, prometent el salconduit de les tropes romanes, però l'oferta fou rebutjada.<ref>Bury (1923), Ch. XIX, p. 185</ref>
{{cquote|...Respecte a Roma, a més, que hem capturat, al conservar-la no mantenim res que pertanyi a d'altres, sinó que foren vostès qui entraren en aquesta ciutat sense autorització en temps passats, malgrat que no els hi pertanyia en absolut, i ara l'han retornat, encara que sense desitjar-ho, als seus antics senyors. I qualsevol de vostès que tingui esperances de posar un peu a Roma sense lluitar, s'equivoca en el seu judici. Perquè mentre Belisari visqui, li resulta impossible renunciar a aquesta ciutat. |Resposta de Belisari als missatgers de Vitigès|''[[Procopi (historiador)|Procopi]], De Bello Gothico I.XX''}}
=== Primer gran assalt ===
Línia 85:
Poc després, els Gots trencaven la treva al intentar entrar a la ciutat per l'aqüeducte ''[[Aqua Virgo]]'', però les seves torxes foren detectades pels guàrdies que vigilaven les portes i els Romans van reforçar la seguretat. Així mateix, sota les ordres d'Ildiger, el nebot d'Antonina, els defensors rebutjaren un atac que els Gots llençaren contra la Porta Píncia. Els Gots també intentaren drogar els guàrdies de la secció de la muralla propera a Sant Pere, però un dels espies romans que havien de drogar la guarnició va confessar el pla a Belisari, i aquest intent també fou desbaratat.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.IX</ref>
Contraatacant, Belisari va ordenar a Joan que avancés cap a Picenum. Joan, després de derrotar un exèrcit gòtic comandat per Ulithus, oncle de Vitigès, tenia via lliure per recórrer la província a la seva voluntat. Malgrat tot, va ignorar les ordres de Belisari de no deixar cap fortificació a la seva rereguarda i no va intentar prendre Auxinum (modern [[Osimo]]) ni Urbinum (modern [[Urbino]]), jutjant que les seves defenses eren massa fortes. En canvi, les va rodejar i es va dirigir cap a Ariminium ([[Rímini|Rimini]]), convidat per la població romana de la ciutat. Amb la captura d'Ariminium, els Romans es situaren a només un dia de marxa de la capital dels Gots, [[Ravenna]]. Quan Vitigès tingué notícies de la caiguda d'Ariminium, va decidir finalment que era hora de llevar el setge i tornar a la seva capital. 374 dies després d'iniciar el setge de Roma, els Gots cremaren els seus campaments i marxaren seguint la ''[[Via Flamínia]]''. Belisari va dirigir una sortida de les seves tropes, i quan la meitat de les tropes enemigues ja havia creuat el [[Ponte Milvio]] sobre el Tíber, va atacar la rereguarda causant als Gots nombroses baixes.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.</ref>
== Fets posteriors ==
Línia 96:
== Fonts ==
*[[Procopi (historiador)|Procopi]], ''De Bello Gothico'', [http://www.gutenberg.org/files/20298/20298-h/20298-h.htm Volumes I. & II.]
*{{ref-llibre | nom=John Bagnell | cognom=Bury | enllaçautor=John Bagnell Bury | títol= History of the Later Roman Empire Vols. I & II |url=http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/secondary/BURLAT/home.html | editorial=Macmillan & Co., Ltd. | any=1923}}
*{{ref-llibre|autor=Richard Ernest Dupuy|coautors=Trevor Nevitt Dupuy|títol=The Harper encyclopedia of military history: from 3500 BC to the present|url=http://books.google.cat/books?id=fikOAQAAMAAJ|consulta= 11 març 2011|data= abril 1993|editorial=HarperCollins|isbn=9780062700568}}
| |||