Tebes (Grècia): diferència entre les revisions

Quan, el [[397 aC]], el rei espartà Agesilau es va dirigir a Àsia per lluitar contra els perses, els tebans van refusar d'ajudar-lo i van interrompre el rei enmig d'un sacrifici religiós (a imitació d'Agammemnon). El sàtrapa persa Titraustes va enviar un delegat a Grècia (el rodi Timòcrates) que va repartir molts diners als dirigents de les ciutats, perquè fessin la guerra a Esparta, però abans de formar-se una coalició, la guerra entre Tebes i Esparta va esclatar (inicialment, Guerra Beòcia). En la disputa fronterera entre els locris opuntis i el focis, Tebes es va posar al costat dels primers (i va envair [[Fòcida]]) i Esparta dels segons (en revenja per l'ofensa a Agesilau). Lisandre, el cap espartà, va envair Beòcia, però fou derrotat pels tebans a [[Haliartos]] (tardor del [[395 aC]]). Pausànies, el rei agíada d'Esparta, es va retirar i fou desterrat (el va substituir Agesípolis I) i el rei proclida Agesilau va tornar a Esparta ([[394 aC]]). [[Corint]], Atenes i Argos es van aliar amb Tebes (més tard, a la guerra se li va dir ''Guerra de Corint'' perquè els combats van passar al seu territori). Els corintis foren derrotats pels espartans al rierol de Nemea, al sud de la ciutat (juliol del [[394 aC]]), però els espartans foren derrotats pels perses en la batalla naval de [[Cnidos]] ([[agost]] del [[394 aC]]) i dotzenes de ciutats es van separar de la seva aliança, però Agesilau va salvar la situació amb una victòria sobre els tebans a [[Queronea]] ([[agost]] del [[393 aC]]), en què només Orcomen, que era aliada d'Esparta i formava l'ala esquerra, fou derrotada, mentre el centre i la dreta espartana van arramblar els tebans, que es van reagrupar al puig Helicó i van poder impedir l'avanç espartà, però a costa de moltes baixes. La Guerra de Corint va continuar els tres anys següents amb nombrosos combats a l'istme de Corint, on els espartans van ocupar el port de Lequeó i la ciutat de [[Sició]]. En aquest port, foren derrotats pels atenencs el [[390 aC]]. El [[387 aC]], la [[Pau d'Antàlcides]] va posar fi a la guerra i va reconèixer la independència de totes les ciutats gregues (menys [[Lemnos]], [[Imbros]] i [[Sciros]], que foren reconegudes a Atenes «com en temps antics»). Les ciutats beòcies (Platees, Queronea, Tèspies o Thèspia, Tanagra, Queronea, Orcomen, [[Livàdia]] i [[Aliarte]]) van rebre governs oligàrquics hostils a Tebes i favorables a Esparta, una guarnició de la qual es va establir a Orcomen i una altra a Tèspies, per controlar Beòcia, i Platees fou reconstruïda i posada sota influència espartana ([[386 aC]]). El [[382 aC]], quan el general espartà Fèbides anava cap a [[Acantos (Calcídia)|Acantos]] i [[Apol·lònia d'Il·líria]], que havien sol·licitat l'ajut d'Esparta en un conflicte local, va passar per Tebes on el cap opositor oligàrquic Leontiades li va demanar la conquesta i establiment d'una guarnició a Cadmea (la ciutadella de Tebes). Els espartans van ocupar la ciutadella amb ajut dels oligarques i van enderrocar el cap democràtic tebà Ismènies. Una guarnició tebana fou establerta a Cadmea i Leontiades va assolir el poder. Això fou vist en tota Grècia com una traïció espartana a Tebes i als termes de la pau del [[387 aC]]. El govern espartà féu destituir del comandament el general Fèbides, però aquest va restar a Cadmea, i molts ciutadans tebans es van refugiar a Atenes. Leontiades fou substituït per Arquies, que va governar fins al [[379 aC]], quan una revolució dirigida per Pelòpides el va assassinar i van expulsar-ne els espartans. El [[378 aC]], Tebes es va aliar amb Atenes contra Esparta. Els tebans van derrotar els espartans a Tegira (Beòcia, [[375 aC]]); després d'això van restaurar la seva hegemonia regional, de la qual només van quedar excloses Queronea i Orcomen; la pau entre Atenes i Esparta es va signar a la ciutat d'Esparta el [[374 aC]], però la guerra es va reiniciar l'any següent, quan els tebans van destruir Platees i van annexionar Tèspies (i a més reclamaven [[Oropos]]). El [[371 aC]], Epaminondes fou nomenat [[beotarca]] i, poc després, Atenes i Esparta van signar la pau ([[Pau de Càl·lies]]) l'estiu del mateix any, tractat que ratificava el del [[374 aC]] i al qual Tebes va refusar adherir-s'hi fins que no es reconegués la seva hegemonia a Beòcia. Per forçar els tebans a signar-lo, els espartans, dirigits pel rei Cleombrot I, van marxar al nord i van ocupar el port de Creusis (al [[golf de Corint]]) i van acampar a la plana de [[Leuctres]], prop de Tèspies, on es van presentar els tebans i es va lliurar batalla, en què els tebans (uns sis mil homes) van obtenir la victòria (els espartans eren vint-i-cinc mil) i Cleombrot va morir (juny o juliol del [[371 aC]]). Fòcida, [[Èlide]], [[Acaia]] i Tessàlia es van aliar a Tebes, però tot i així els altres estats grecs van ratificar el tractat de pau. [[Arcàdia]] va demanar l'aliança tebana contra Esparta a finals d'any.

 

 

===Les guerres Sagrades===